El ministre d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació, José Manuel Albares, s’ha reunit amb la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, per abordar l’ús del català, el basc i el gallec a la cambra comunitària. Durant l’encontre, Albares ha defensat la necessitat de “posar fi a l’excepcionalitat” que suposa que aquestes llengües cooficials no puguin utilitzar-se plenament en una de les principals institucions de la Unió Europea, i ha instat Metsola a avançar en els tràmits tècnics i logístics necessaris perquè el seu ús sigui viable en els plens i en altres espais parlamentaris.
El ministre ha subratllat que aquesta és una qüestió que transcendeix la política partidista i que respon al caràcter plurilingüe i plural de l’Estat espanyol, destacant que el govern manté el compromís d’impulsar la seva oficialitat a la UE.
Albares i Metsola han coincidit en la importància de continuar treballant en l’àmbit tècnic per estudiar els costos, els mecanismes de traducció i interpretació, i les possibles vies d’aplicació progressiva del català, el basc i el gallec.
Tot i això, fonts diplomàtiques reconeixen que la seva plena oficialitat com a llengües de la Unió Europea encara depèn de la unanimitat dels 27 estats membres, un escull que de moment manté bloquejat l’acord.
Un “pas més endavant” segons el Govern
Des del Govern de la Generalitat, el conseller d’Acció Exterior i Unió Europea, Jaume Duch, ha valorat la reunió entre Albares i Metsola com “un pas més endavant” en el camí per aconseguir que el català es pugui utilitzar al Parlament Europeu.
Duch ha remarcat que la trobada mostra un “optimisme compartit” entre la Generalitat i el Ministeri d’Afers Exteriors, i ha assegurat que la col·laboració entre ambdues administracions és “plena i constant” en totes les qüestions que afecten la presència internacional del català.
El conseller ha reiterat que el Govern català manté el seu compromís d’impulsar el reconeixement europeu de la llengua i ha insistit que la reunió a Brussel·les confirma que la qüestió “continua viva” i que hi ha voluntat política per avançar-hi.
Malgrat això, Duch ha reconegut que el procés requerirà temps i negociació, ja que l’objectiu final és aconseguir l’oficialitat plena del català a la Unió Europea, un repte que encara depèn del consens entre tots els estats membres.
