El judici al fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, al Tribunal Suprem ha començat aquest dilluns al matí. El procediment busca esclarir la suposada filtració d’un correu en què l’advocat de la parella de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, reconeixia que el seu client, Alberto González Amador, havia defraudat a Hisenda.
García Ortiz, que està acusat d’un delicte de revelació de secrets, serà jutjat per cinc magistrats de majoria conservadora i ha negat haver comès el delicte que se l’imputa. Després d’escoltar els fets que se li atribueixen i les penes demanades per l’acusació particular, el president del tribunal, Andrés Martínez Arrieta, ha preguntat al fiscal general si admetia els fets, al que García Ortiz ha respost que “no”.
L’actual fiscal general és el primer màxim responsable de la Fiscalia jutjat en democràcia. Tot i això, el Govern espanyol li ha reiterat el seu suport i ha mostrat confiança que el tribunal constatarà la seva innocència. Les acusacions populars presents -entre les quals hi ha l’Associació Professional i Independent de Fiscals (APIF), Hazte Oír, Vox i Manos Limpias– demanen fins a sis anys de presó per a García Ortiz.
Una investigació “esbiaixada”
L’advocada del fiscal general, Consuelo Castro, ha dedicat la seva exposició a criticar la instrucció del cas i lamentar que la policia intervingués tota mena de documents i aparells mòbils i ordinadors del fiscal, malgrat que inicialment es va demanar recopilar només algunes dades. A parer seu, les autoritats policials van fer un registre “indiscriminat” durant l’entrada a la Fiscalia General i al despatx del fiscal, que hauria de quedar anul·lat.
“A més de la vulneració del dret a la intimitat que va suposar la interlocutòria d’entrada i registre i totes les actuacions que el van seguir, en el curs de tota la instrucció es van produir múltiples vulneracions al dret a un procés just i amb garanties que reconeix (…) la Constitució. Les garanties pròpies d’un procés just són plenament aplicables a la instrucció”, ha exposat l’advocada de García Ortiz.
Segons Castro, tant per “nombre” com per “entitat”, les “irregularitats” comeses a la instrucció permeten sostenir que el fiscal general ha sigut sotmès a un procés “injust en conjunt”. “Els seus drets no s’han vist garantits i no s’ha pogut defensar en les condicions exigibles”, ha denunciat davant la sala del Suprem. A parer seu, se li ha vulnerat el dret a la presumpció d’innocència en “orientar” les indagacions només cap a García Ortiz mentre es descartaven “altres alternatives” versemblants.
“A judici d’aquesta part, la manera en què s’ha desenvolupat la instrucció posa de manifest que es va iniciar amb la idea preconcebuda que l’investigat era culpable, i amb l’objectiu de trobar les proves que poguessin demostrar aquesta culpabilitat”, ha argumentat l’advocada. En aquest sentit, ha dit que l’orientació “esbiaixada” de la investigació es demostra amb la manera en què es va obrir la instrucció on es “transparenta” la voluntat de privar de “capacitat de defensa” a García Ortiz.
La defensa del fiscal general també lamenta la “desídia” i la “resistència” de l’instructor d’investigar altres “possibles fonts” de la filtració del correu electrònic que ha donat peu al cas. En aquest sentit, afirmen que “mai” es va voler examinar els accessos als equips informàtics on estava aquesta informació, malgrat que la defensa va acreditar que hi havia moltes persones que “potencialment” hi podrien haver pogut accedir.
Castro també ha apuntat que la intervenció de comunicacions només es pot donar en delictes d’organització criminal o terrorisme, o si el delicte està comès amb instruments informàtics, entre d’altres. “Cap dels pressupostos es dona en aquest cas”, ha alertat una de les representants de García Ortiz, tot dient que aquesta recollida de proves hauria de ser nul·la per suposar una vulneració dels drets humans i la Constitució.
