Quan es tracta de gestionar la vida ordinària del Barça, Joan Laporta sol fer ostensible una provada incapacitat que exhibeix corregida i augmentada quan sorgeix alguna qüestió imprevista, com la recent i frustrada possibilitat de jugar contra el Vila-real a Miami.
Els missatges i les explicacions han estat del tot contradictoris, començant pel relat de Laporta davant l’assemblea. “No sabem quina quantitat ingressarem, no tenim tota la informació de LaLiga. Però, hi haurà ingressos, segur, i compensaran els que no tindrem al Johan”, va dir per la reducció al mínim de l’aforament en els partits de Liga inicials davant València i Getafe. “Els ingressos seran molts més que si el partit fos a Vila-real, on no ingressaríem res. Tots els clubs se’n beneficiaran d’aquest partit, però més els que anirem a jugar allà”, va assegurar el president.
L’endemà, el president de LaLiga, Javier Tebas, va haver de sortir a aclarir que LaLiga no pagava ni un sol euro a cap dels dos equips, ni Vila-real ni Barça. En tot cas, va precisar, l’organitzador, l’empresa nord-americana Relevent, sí que compensava el local, el Vila-real, per la taquilla de l’Estadi de la Ceràmica, una assignació que l’equip groguet hauria destinat íntegrament als bitllets dels seus socis fins a Miami i a un reduïment del preu anual dels seus abonaments a aquells que no haguessin viatjat. El Barça, va dir Tebas, podia recaptar el que pogués per accions de màrqueting, comercials i de marxandatge sobre el terreny a Miami.
Amb aquestes declaracions, com és sabut, Laporta va fer saltar totes les alarmes en apuntar directament a LaLiga com la que li havia promès un fix per accedir a jugar a milers de quilòmetres contra el criteri i el desig del cos tècnic i del mateix vestidor. Si era veritat, o no, mai se sabrà, però l’efecte d’aquesta bravata de Laporta a l’assemblea per justificar el partit de Miami va ser que, des dels EUA, les agències federals van caure sobre Relevent l’endemà amb el resultat d’avortar l’experiment.
Ara, dues setmanes més tard, des del club, també contradictòriament, s’ha filtrat tant que la cancel·lació no suposava cap contratemps econòmic com que era peremptori inventar-se alguna altra font d’ingressos per esmenar el greu error que va suposar no tornar des del primer dia a Montjuïc a principi d’aquesta temporada.
En aquesta línia, ha transcendit que el Barça ha descartat jugar a Líbia i al Marroc amistosos i que estudia seriosament anar al Perú a disputar un amistós prenadalenc davant la desesperada i precària situació de la tresoreria. Una alternativa encara pitjor que la de Miami, ja que suposa carregar igualment les cames dels jugadors amb un desplaçament desaconsellable —un partit extra— i del tot contraproduent per a Hansi Flick i els jugadors.
El no-partit de Miami li passa factura a Laporta, deixant entreveure novament que, lluny de viure un estat de recuperació econòmica, la bogeria de muntar un amistós prenadalenc al Perú, o on sigui, s’ha convertit en una urgència.
