Avui en dia és absolutament il·lusori i impossible que Joan Laporta, o sigui el Barça, torni a l’ECA com a membre actiu i de pes en l’associació més important dels clubs europeus i molt menys que es deixi caure en braços de la UEFA i del seu president, Aleksander Ceferin, en un gest que sí suposaria, de fet i definitivament, l’abandonament del club blaugrana d’aquest lobby de dos (Reial Madrid i Barça) que encara sosté amb una despesa de 4 milions per cap el quimèric projecte de la Superlliga.
Laporta mai farà aquest pas, almenys no en el format i les condicions anunciades per ell mateix a la tornada de la seva ressonant visita a la darrera reunió de l’ECA, a Roma, el passat 8 d’octubre, on ho havia disposat tot -mediàticament- perquè el món sencer el veiés abraçar-se amb Al-Khelaifi, líder de l’ECA i president del PSG. “Ahir vam tenir aquí un convidat especial, va ser present el president del Barcelona. Un amic de fa temps. A vegades els amics poden no estar d’acord amb nosaltres, tenir discrepàncies, però després es troba una solució. Vull agrair-li que hagi tornat a aquesta família”, va declarar Al-Khelaifi, avançant un moviment que Laporta, per la seva banda, només va insinuar.
“Com a Barcelona estem per la pacificació del futbol europeu, el que volem és que hi hagi un acord i tornem a la UEFA. És el que volen tots els clubs i en aquest sentit estem treballant”, va dir el president blaugrana fomentant la sensació, només aparent i falsa com tantes altres mentides tan pròpies del seu modus operandi, que la decisió de creuar aquella línia deixant enrere Florentino Pérez, i la seva bogeria, per recórrer amb els seus propis passos el camí invers cap a la UEFA, era ferma i estava presa des del moment en què va acceptar viatjar a Roma a la cimera de l’ECA.
Però Laporta només va voltar sobre el tauler, sense posar un peu a terra realment. Amb aquell moviment, la seva única pretensió va ser donar ales a una informació de Mundo Deportivo (4 d’octubre), venuda com a exclusiva, segons la qual “la UEFA, A22 (la companyia que representa la Superlliga) i emissaris dels clubs (FC Barcelona i Reial Madrid) han mantingut negociacions en absolut secret durant els darrers vuit mesos per intentar tancar un acord satisfactori per a totes les parts. De fet, han acostat posicions per a una evolució de l’actual Champions League que acontenti a tots els actors i així evitar que s’implementi un projecte rupturista. En aquesta línia es va expressar Laporta en una entrevista a Mundo Deportivo a finals de juliol. Ara, segons va poder saber aquest diari, ja hi ha una proposta final de pau de la Superlliga a UEFA amb dos punts molt importants: una plataforma global gratuïta d’emissió per TV dels partits i un format que replica l’actual Champions amb un canvi que ho faci més espectacular”.
La ‘SuperChampions’
Després de revelar que s’havien produït set reunions clandestines d’altíssim voltatge i transcendència, va resumir la proposta a punt de ser acceptada per la UEFA amb les seves grans novetats per a la nova ‘SuperChampions’: “en la fase lliga, els 18 primers equips del rànquing jugarien els seus 8 partits davant rivals d’aquest grup top, donant lloc a molts partits atractius cada jornada”.
Aquesta SúperChampions estaria disponible a la plataforma televisiva proposada per la Superlliga, UNIFY: gratuïta amb anuncis i Premium (de pagament) sense publicitat. La competició seguiria dient-se Champions League i aquest nou format entraria en vigor el 2027.
Induïts per aquesta revelació, després de l’abraçada de Laporta amb Al-Khelaifi i el to i el contingut equívocs de les declaracions de Laporta, la premsa catalana, un cop més, va empassar-se l’ham i va proclamar Laporta com el pare i la mare junts d’aquesta gran revolució de la Copa d’Europa, el líder i hàbil negociador que no només havia seduït i doblegat la resistència de Ceferin, de la UEFA i de la resta dels grans clubs europeus cap a l’acceptació d’un format transformat en base a una lligueta d’elit i, a més a més, imposar-ne l’emissió gratuïta en streaming. També li havia passat la mà per la cara a Florentino i l’havia deixat, com qui diu, a la cuneta i només aferrat com Don Quixot a la Superlliga impossible.
Aquests mateixos mitjans, en canvi, gairebé no es van fer ressò, al cap de sis dies, el 14 d’octubre passat, de l’anunci dels canvis reals, oficials i ja aprovats per totes les parts introduïts a la Champions League a partir de la temporada 2027-2028, que s’estrenarà amb un únic partit un dimarts al vespre amb el defensor del títol com a local, una iniciativa que forma part de les innovadores licitacions de drets per a les competicions masculines de clubs de la UEFA.
Els canvis els va donar a conèixer la UC3, companyia que engloba UEFA i clubs i que s’encarrega de l’explotació dels seus tornejos juntament amb la seva sòcia, Relevent Football Partners. Ambdues empreses han llançat el procés de licitació dels drets audiovisuals de les competicions masculines de clubs de la UEFA (UMCC) a partir de la temporada 2027-2028 i que han introduït diverses novetats.
La més destacada, per part de la UC3, se centra en una licitació simultània, la primera d’aquest tipus, als cinc principals mercats mediàtics d’Europa (França, Alemanya, Itàlia, Espanya i Regne Unit) per als UMCC, que agrupa Champions League, Europa League, Conference League, Supercopa europea, Youth League i Champions de Futbol Sala amb la finalitat de tancar acords més llargs, de quatre anys, “que reflecteixin l’evolució del mercat i s’alineïn amb altres propietats futbolístiques de primer nivell a tot Europa”.
La seva estratègia comercial introdueix nous enfocaments com un paquet global de primera elecció que ofereix els drets d’un partit per jornada de la Champions League de la UEFA, a més d’altres possibilitats en matèria de patrocini i llicències que creen una major alineació entre les marques i els socis mediàtics, alhora que es preserva el seu caràcter ‘premium’.
En cap cas, i per molts anys, la Champions League canviarà el seu format de competició respecte a l’actual i molt menys s’oferirà en streaming obert universalment. Ben al contrari, la nova societat d’explotació que integren UEFA i clubs amplia el ventall de la venda dels drets de TV per afinar-los, personalitzar-los i augmentar-ne els ingressos per aquesta via que continua sent la principal font de negoci i de grans beneficis per als clubs.
A efectes del mini món laportista en el gran concert del futbol europeu, l’únic que sembla més o menys cert és que Laporta ha complert, amb aquest viatge a Roma i el seu airejat canvi de rumb –només de paraula, ja que va anar al sopar de l’ECA, no a participar en les sessions de treball–, amb les exigències de Ceferin per mantenir-li, només per ara, la multa de 60 milions per infringir el fair play econòmic restringida a un primer pagament de 15 milions.
El president del FC Barcelona, en definitiva, no se n’ha sortit, ni pot, a menys que pagui els 300 milions de sanció de l’A22, la societat de la Superlliga, de l’espai de control i de submissió als desitjos i plans de Florentino. Ja ho va dir el mateix Laporta, que les relacions actuals amb el Reial Madrid “són les que són”, és a dir, de dependència i servitud. L’acte de valentia de trencar de veritat amb Florentino i tornar a l’ECA i a la UEFA, on per ara no pinta absolutament res, no s’ha atrevit a fer-lo, només a verbalitzar-lo i a escenificar-lo teatralment i mediàticament. Com sempre.
