Aquesta mateixa setmana han coincidit la notícia de la renovació de Leo Messi amb l’Inter Miami i les declaracions de l’exdirectiu del FC Barcelona, Jordi Mestre, sobre l’estat d’ànim del crac argentí en relació amb l’actual president del Barça. “Em consta —ha declarat— que Messi i tota la seva família estan molt enfadats amb Joan Laporta“, això sí, aclarint que “per terceres persones”, per evitar precisament que ningú pugui atribuir a Leo una confessió directa sobre aquesta matèria tan sensible. Sap que si dedica a Laporta l’anivellada que li té preparada, el president aconseguirà, amb l’ajuda de la seva premsa, capgirar la situació i presentar-lo com algú que ataca el Barça. Leo no cometrà aquest error.
L’entorn de Leo destil·la un cabreig monumental amb Laporta, no només per haver-lo enganyat dues vegades, primer amb la seva (no)renovació i després per aquell muntatge mediàtic de fa uns estius venent a la premsa el seu retorn. Quan Leo li va demanar garanties sobre la seva inscripció a LaLiga va ser quan al president se li va ensorrar l’invent i va sortir a mentir, de nou, afirmant allò que “Leo preferia jugar a una lliga menys competitiva”.
I encara més, Laporta continua utilitzant el nom de Messi com a protagonista d’un futur homenatge que, en el fons, és l’autohomenatge que somia Laporta quan es reobri el Spotify al cent per cent, apareixent com l’únic ‘rei’ del Barça, a qui fins i tot Messi estaria disposat a reconèixer.
La trampa és subtil i pròpia de la dialèctica habitual de Laporta, proposant escenaris impossibles perquè siguin els Nico Williams, per no voler venir al Barça, els Jaume Collboni per no donar-li els permisos per jugar al Spotify o els Messi per donar-li l’esquena al Barça renunciant a venir a aquest ‘homenatge’ els qui apareguin com a desmarcats, hostils i antibarcelonistes.
En canvi, un executiu del Barça, Xavi Asensi, que no és agent de futbolistes ni tampoc un intermediari ni treballa a comissió per a ningú ni aspira a sortir a les fotos, ha aconseguit convèncer Messi dues vegades per jugar a l’Inter Miami. Només li ha donat a l’estrella argentina el que volia. No ha necessitat ni un ‘asado’ ni pressionar-lo ni molt menys tants diners, que això ja li ho donava el PSG, s’ha limitat —intel·ligentment— a donar-li tot allò que enyorava del Barça, una dosi alta d’estima i un entorn favorable, sobretot per a la seva família, a més de rodejar-lo dels seus companys-amics al camp, Sergi Busquets, Jordi Alba i Luis Suárez, una companyia clau per aclimatar-se i afrontar el que per ell ha significat un exili forçat després de la puntada que li va donar Laporta el 5 d’agost de 2021.
Sense aquesta estratègia, ara que han marxat Alba i Busquets, Messi mai hauria resolt renovar per l’Inter Miami i continuar sent el futbolista que encara ven més samarretes al món després de tants anys al cim. Tot això ho ha perdut el Barça, que va perdre 200 milions d’ingressos comercials el dia que el van fer fora. Pagant-li el que acceptava per quedar-se, 60 milions, el Barça hauria continuat esprement la marca fins i tot més després d’haver guanyat el Mundial i una altra pilota d’Or.
Segurament el Barça no estaria arruïnat —Laporta, sens dubte, no— si els esdeveniments s’haguessin desenvolupat d’una altra manera.
