El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha posat l’accés a l’habitatge al centre de les polítiques de la Generalitat. En la seva intervenció en el debat de política general al Parlament, el president ha reclamat un acord de país perquè Catalunya tingui 214.000 nous immobles. D’aquests, entre el 40 i el 50% seran de protecció oficial.
Per aconseguir-ho, el president català ha indicat que des de la Generalitat s’incentivarà la col·laboració públicoprivada i amb el tercer sector per assolir els objectius.
Així mateix, des de l’administració catalana s’impulsarà la industrialització de la construcció per escurçar terminis, millorar l’eficència energètica i l’economia circular.
Illa ha recordat que una de les primeres iniciatives del seu govern va ser el pla territorial d’habitatge amb la construcció de 50.000 habitatges, el qual fixa augmentar un 15% els habitatges destinats a polítiques socials i un 9% el parc d’habitatge de lloguer.
Segons Illa, “estem complint amb el pla”. Així, ha explicat que dels 50.000 habitatges, 31.041 ja estan en marxa (22.241 de la convocatòria de solars, 4.000 d’obra pública, més 3.000 dels ajuntaments i 1.800 d’adquisició). Amb la convocatòria de solars que la Generalitat va obrir a ajuntaments de tot el país, s’han obtingut ja 670 solars amb 22.241 habitatges potencials. D’aquests, 14.398 ja tenen promotor.
La Generalitat ja prepara els lots per buscar promotors per a la resta de construccions. En aquests moments, ja hi ha més de 4.000 habitatges en producció de l’Incasòl; un total de 3.000 en producció dels ajuntaments amb els Fons Next Generation. Així mateix, l’Agència de l’Habitatge ha adquirit 1.800 pisos per tanteig i retracte, xifra que triplica la dels anys anteriors. “Durant el pròxim any, la meitat dels 50.000 habitatges públics estaran en producció”, va afirmar Illa.
El president català també va explicar els préstecs d’emancipació juvenil, adreçats a joves entre 18 i 35 anys. Els diners els facilita l’Institut Català de Finances i el crèdit no s’haurà de tornar fins que la hipoteca estigui pagada. Això representarà 500 milions en cinc anys. A hores d’ara, ja hi ha més de 4.000 sol·licituds, de les quals, 1.832 reuneixen els requisits. L’import mitjà de l’habitatge és d’uns 200.000 euros i la mitjana d’ajuts és de 36.000 euros.
Ajudes al lloguer
Un altre punt destacat per Illa són les ajudes per al pagament del lloguer. Durant l’any passat es van concedir gairebé 88.000 ajuts. Ja hi ha 27.471 beneficiaris de l’any 2024. Aquest any, es preveu una xifra similar.
A més a més, hi ha en tràmit el projecte de llei de mesures urgents en matèria d’habitatge i urbanisme. Té la finalitat de reduir la burocràcia i els terminis de construcció a la meitat. D’aquesta manera, el topall en el preu del lloguer ha permès una reducció d’entre el 8% i 9% a Barcelona. No obstant, en les zones tensionades de la resta de Catalunya, la baixada només ha estat d’un 5%.
Davant de la necessitat d’habitatge públic, el president català ha proposat aquest acord de país. Però un dels problemes és la manca de sòl urbanitzable. Per això des de la Generalitat s’ha estructurat en tres nivells: les àrees amb planejament aprovat, la gestió aprovada i pendents sols d’obres d’urbanització. Això representa 21.728 habitatges. El segon nivell, són arees amb planejament aprovat i gestió en curs, la qual cosa representa 32.396 habitatges. El tercer nivell són les àrees amb planejament pendent o en revisió amb un potencial cadascuna de més de 1.000 habitatges, que arribarien a 160.000 en total. No obstant, en els propers cinc anys es podria arribar a més de 200.000 habitatges, segons ha dit Illa.
Inversions
Illa ha citat que durant els propers mesos s’iniciaran diverses infraestructures en l’àmbit judicial, policial, salut o educació. Ha assegurat Illa que durant aquest any la Generalitat haurà invertit 3.000 milions d’euros i que espera augmentar aquesta xifra l’any vinent.
A més, ha reiterat que el creixement econòmic ha d’anar de la mà del benestar compartit. “El progés d’un país no sols és el creixement econòmic si aquest no genera prosperitat”, ha afirmat Illa.
Pel president català, junt a l’habitatge hi ha al centre de les polítiques públiques de la Generalitat la seguretat i la prosperitat econòmica. En el primer, ha assegurat que els delictes s’estan reduint gràcies a la col·laboració entre les forces de seguretat i a l’augment de jutjats. En el segon cas, ha citat diverses grans inversions, tant d’infraestructures (l’ampliació de l’aeroport del Prat, per exemple) així com en la recerca i el coneixement.
Suport a l’amnistia
A l’inici del seu discurs, el president català ha reclamat, de nou, l’aplicació de la llei d’amnistia a dos diputats, Carles Puigdemont i Lluís Puig, els quals no poden participar de l’activitat política des de Catalunya.
A més, també ha tingut un record per la diputada de la CUP Pilar Castillejo, retornada d’Israel, ja que va ser una de les participants de la Flotilla i va estar detinguda a Israel.
