La publicació, per part de la junta del Barça, d’un avançament del tancament de l’exercici 2024-25 suposa una altra presa de pèl. És un acte més, reiterat, d’ocultació d’informació al soci que, com es preveia, ha batut aquest any tots els registres de manca de transparència i de gestió negligent per part de la junta directiva de Joan Laporta.
El fet que el FC Barcelona hagi tancat, com afirma en un comunicat tètric, amb 2 milions de benefici ordinari, sent aquesta dada una mentida infantil i absurda que segurament li tocarà explicar a Xavier Sala-i-Martin amagat a l’oficina d’atenció al barcelonista (OAB) —no se sap a canvi de quines prebendes per les seves acadèmiques faules—, no suposa la pitjor notícia per a un barcelonisme social al qual Laporta ha convertit en el trist motiu de burla del futbol espanyol, convocant una altra assemblea telemàtica vergonyosa, manipulada i en un dia sense partit en un nou atropellament estatutari.
Encara més delirant i surrealista resulta que en aquest primer resum, al límit de l’obligació d’aprovar els comptes el 30 de setembre, quan s’haurien d’haver validat el 30 de juny passat, fa ja tres mesos, Laporta no hagi estat capaç de revelar les xifres més elementals de les columnes d’ingressos i despeses. Perquè, com sempre, hi ha gat amagat, mentides, maquillatge comptable i la necessitat de generar la màxima confusió perquè el soci no sàpiga ni arribi a comprendre la greu patologia que pateix l’economia del club.
La previsió, d’acord amb els mateixos pressupostos presentats per la junta i aprovats en assemblea l’octubre de 2024, apuntava a 893 milions d’ingressos i 873 milions de despeses. Saber exactament la liquidació de totes dues partides donaria una pista més o menys aclaridora i significativa sobre com s’han desenvolupat els esdeveniments, i aportaria als socis un mínim de nitidesa. El contrari, retardar l’oficialitat dels resultats, només persegueix enganyar els quatre socis del primer miler als quals es permetrà l’entrada a l’assemblea, discriminatòriament i antidemocràticament, com ja és habitual amb el cortès i ignorant silenci de la premsa laportista, cada cop més sedada pel seu aparell totalitari i al marge de la llei amb què governa aquesta directiva.
Perquè, de nou, afirmar que el resultat ordinari és de 2 milions “amb els quals es compleix per segon exercici consecutiu el principal objectiu econòmic del Club”, per després afegir que “un cop deduïts els extraordinaris, el resultat final després d’impostos és de -17 milions”, a més de fals i preocupant, hauria de merèixer almenys una columna d’opinió condemnadora i exigent signada per algun dels popes del periodisme de l’univers blaugrana més reconeguts. Tanmateix, no s’han atrevit a registrar als seus mitjans ni la més petita al·lusió, ni que sigui a títol aclaridor, sobre una formulació dels comptes que, d’acord amb els estatuts, suposaria el cessament immediat de la junta directiva de Joan Laporta per l’acumulació de dos exercicis consecutius de pèrdues.
No serà d’aplicació perquè, astutament, Laporta va aconseguir que l’assemblea li aprovés el 2021 la suspensió temporal de l’article 67è dels estatuts, que contempla aquest supòsit com el límit de l’actuació d’una directiva en les seves funcions de govern. L’exercici 2023-24 es va tancar amb 91 milions de pèrdues i el 2024-25, amb 17 milions de pèrdues.
El concepte ordinari és un truc de pèssima taumatúrgia comptable per part de Laporta ,que es treu de la màniga quan li interessa a efectes del relat assembleari, ja que a la memòria oficial del FC Barcelona l’únic que constarà són pèrdues acumulades i successives de -108 milions (91 + 17) per a un total de fons propis negatius de -111 milions.
És clar que, en l’anàlisi de l’origen d’aquest dèficit, un economista pot —i ha de fer-ho— conjecturar que en l’aplicació rigorosa del pla de tresoreria de LaLiga des del 2022, a Laporta no se li han permès més despropòsits i palanques fantasma amb les quals fer-se trampes al solitari als seus llibres de comptabilitat. És a dir, que no se li ha permès gastar en fitxatges per sobre dels seus ingressos reals i, tot i això, està excedit en 112 milions i es manté a anys llum de l’equilibri 1:1 aconsellat per la normativa de control econòmic. Això l’ha obligat —com és sabut i notori— a avalar 12 milions per mantenir la plantilla actual inscrita i, a més, recórrer a la lesió de Ter Stegen per a l’alta de Joan Garcia, per no parlar de les filigranes en cessions i ampliacions de contracte per ajustar la massa salarial conforme a la normativa. Per tant, ni sota la lupa de la Lliga ni de la UEFA Laporta es pot mantenir a ratlla.
Pel que fa al concepte extraordinari, l’anàlisi i les conclusions encara són més perverses i de pitjor pronòstic perquè les palanques, amb 1.065 milions d’ingressos en els últims cinc anys de comptes signats per Laporta, entrarien de ple en aquesta altra anàlisi. De manera que, si els comptes es poguessin segregar —com fa Laporta en aquest joc permanent i anual de malabarisme comptable— el balanç de l’ordinari que utilitza només quan més li convé, les pèrdues acumulades serien d’uns 1.100 milions i de cinc temporades seguides. Cinc vegades el dèficit real generat per la pandèmia.
Inqualificable i espantosa liquidació de Joan Laporta, el pitjor governant que mai hagi presidit el Barça (només Joan Gaspart li fa competència) en 125 anys d’existència, sense entrar en el deute contret, colossal i impagable ni tan sols en l’horitzó actual de l’any 2050.
El barcelonisme assistirà, d’aquí al 19 d’octubre vinent, quan l’informe d’auditoria es vagi coneixent amb les seves excepcions, excentricitats, tripijocs i manipulacions, a una galeria dels horrors que, amb certesa, la premsa majoritàriament laportista no denunciarà ni detallarà perquè és còmplice de riure-li totes les gràcies al president. Venen dies de descobriments sorprenents.
