Aquest cap de setmana se celebra una nova edició de la cursa Salomon Ultra Pirineu, que té per escenari el parc natural del Cadí-Moixeró. En total hi participaran 4.000 corredors, dels quals 1.300 s’han inscrit en la cursa de 100 quilòmetres; 1.300 més, en la marató de 42,5 quilòmetres; 1.000 en la mitja marató i 200 més en la cursa vertical nocturna.
A més, es preveu una afluència a la zona d’uns 20.000 espectadors i visitants, que seguiran i animaran les proves. Durant tres dies, doncs, els tranquils paratges del parc natural del Cadí-Moixeró patiran una intensa invasió humana, que deixarà una profunda petjada ecològica (circulació i concentració de vehicles, deixalles, erosió dels camins i corriols per on passaran els corredors…).
Un gran negoci privat
És un parc natural -un espai que, per llei, gaudeix d’una protecció estricta i especial- l’indret idoni per fer un seguit de curses de resistència amb una participació massiva de gent? Ben segur, la fauna que troba refugi al Cadí-Moixeró no aprecia, en absolut, que se’ls envaeixi i destorbi el seu hàbitat durant aquests dies.
Els poders públics encarregats de vetllar per aquest espai -començant pels responsables del parc natural- no s’oposen en absolut a aquest esdeveniment esportiu, que emmascara un gran negoci privat. Al contrari, hi col·laboren i estan encantats que milers de persones acudeixin aquests dies als pobles de l’entorn del Cadí-Moixeró, perquè diuen que així animen el comerç i la restauració local.
Els corredors han de pagar
L’organització de la Salomon Ultra Pirineu és privada i l’empresa Pangea Attitude SL és qui s’encarrega de tota la gestió d’aquest esdeveniment. A més de l’esponsorització per part d’aquesta multinacional francesa de material esportiu, que li dona el nom, la cursa compta amb subvencions de diverses institucions públiques (Generalitat, Diputació de Barcelona, Ajuntament de Bagà…).
El negoci és rodó. A banda de les esponsoritzacions públiques i privades que rep, Pangea Attitude SL també cobra als corredors que hi participen, molts d’ells procedents d’una seixantena de països: aquest any, 152,89 euros + IVA cadascun.
Els grans oblidats
Sembla que tothom està content amb la Salomon Ultra Pirineu: els corredors, perquè porten al límit la seva resistència física; els botiguers i els restauradors, perquè fan calaix; els polítics locals, perquè es pengen medalles… Però, no.
Cal tenir present que el 40% de la superfície del parc natural del Cadí-Moixeró és de propietaris privats, que són els grans oblidats i els qui s’emporten la pitjor part d’aquest negoci. La cursa passa, en molts trams, per aquestes propietats particulars, que pateixen els estralls ecològics que provoca aquesta massificació.
Un impacte de 5 milions d’euros
Òbviament, no reben cap compensació econòmica de Pangea Attitude SL per utilitzar el pas per les seves finques. Però el greuge és encara més gruixut: a molts d’ells ni tan sols se’ls hi comunica prèviament ni se’ls demana permís perquè milers de persones passin per uns camins i uns corriols que transcorren per terrenys privats.
Es calcula que la Salomon Ultra Pirineu mou un negoci d’uns 5 milions d’euros. Els propietaris de les finques del parc Cadí-Moixeró per on passa hi posen la infraestructura imprescindible -el terreny i els camins-, però no en veuen ni cinc.
El negoci dels bolets
Quelcom semblant passa amb els boletaires que envaeixen sense permís els boscos particulars d’arreu de Catalunya -ara és l’època- i que després fan negoci amb la venda dels bolets que cullen. Per això, cada cop hi ha més propietaris forestals i ajuntaments que decideixen posar “peatge” a les seves finques. Si hi ha negoci, que sigui per a tothom.
