No deixa de ser sorprenent, una vegada més, que quan es tracta de bregar amb el passat, l’herència i el llegat de Josep Maria Bartomeu o de Sandro Rosell, els processos judicials entrin irremeiablement en una dimensió desconeguda i insòlita, a més d’estar subjectes, almenys en aparença, a un calendari sospitós de jugar a favor de determinats interessos de la directiva actual en forma de distracció mediàtica.
La darrera jugada des de l’administració de justícia contra Bartomeu, una imputació adormida des de fa tres anys pel pagament de comissions –no pas pel cobrament de comissions irregulars com algun mitjà, com La Vanguardia, ha jugat perversament a confondre– ha recuperat el relat laportista dels mesos immediatament posteriors a la victòria electoral del 7 de març del 2021 sobre la criminalització de la gestió, especialment cruel, exagerada i discursiva amb l’exclusiva finalitat de justificar l’atropellament descontrolat i abusiu practicat per la junta acabada d’aterrar en el tancament de l’exercici 2020-21 amb 480 milions de pèrdues, més de la meitat de les quals inventades.
Aquella autolesió promoguda des de la incapacitat de Joan Laporta serà, durant molts anys, el més gran dels seus errors i la pitjor de les ferides del Barça de l’era moderna. Potser sigui aquesta la raó que, en les hores prèvies al tancament catastròfic de l’exercici 2024-25, en què aquella espantosa decisió se li ha girat en contra i l’ha previngut d’un gran col·lapse, just en aquest moment, quatre anys després d’haver remenat en els calaixos i airejat que s’havien trobat suficients i greus indicis de delictes penals contra l’expresident Bartomeu, és quan el Jutjat d’Instrucció 16 de Barcelona reactiva una investigació basada en els mateixos papers i fets denunciats arran de la primera auditoria, la due diligence posterior i el forensic complementari realitzats durant els primers mesos.
Els mateixos resultats que apuntaven a la comissió de delictes contra el patrimoni del Barça, per més que li atribueixin aquell pas ara, mai no es van atrevir a posar-los negre sobre blanc en forma de querella. Es van limitar a verbalitzar-los regularment i de manera insistent fins que, per la pressió de la seva legió de fanàtics, a qui Laporta havia promès fer córrer la sang i enviar a la presó Bartomeu i els seus, va decidir entregar els informes a la Fiscalia de Barcelona.
La mateixa Fiscalia que no ha detectat res d’irregular ni la menor ombra en cap de les malifetes de Laporta des del 2021 és la que, de sobte, després de successives ampliacions de les investigacions i diligències secretes, ha decidit aixecar-ne el caràcter ocult i sigil·lós, i enviar citacions per aquest mateix mes –curiosament coincidents amb les dates postassembleàries– a Bartomeu i a diversos executius perquè prestin declaració.
L’extravagant del cas, encara que ja normalitzat en els casos judicials que afecten Bartomeu, és que els mitjans de comunicació fa dies que disposen de la interlocutòria corresponent, mentre que els mateixos investigats només han rebut la citació, però no el resultat de la instrucció, i això malgrat haver-se personat al Jutjat 16 per recollir-la. De nou, el propòsit és generar el màxim de soroll mediàtic, acusatori, contra l’expresident.
Pel que ha transcendit als mitjans que han tingut accés a la instrucció, no sembla que tres anys de feina de la policia judicial hagin aportat elements nous a la vella cantarella, tantes vegades filtrada a la premsa del règim, sobre les comissions pagades pel fitxatge de Malcom i d’altres operacions com les de Griezmann i al club Laietà per l’Espai Barça, recurrents.
El mateix bufet encarregat de la defensa de Bartomeu, Fuster-Fabra, ha emès un comunicat alertant del modus operandi de l’assetjament judicial al seu client. L’advocat Josep Maria Fuster-Fabra subratlla que Bartomeu s’ha afanyat a declarar immediatament en totes i cadascuna de les causes obertes contra ell de forma oberta i voluntària, com farà el pròxim 24 d’octubre. Però, sobretot, destaca que “resulta certament singular i probablement sense precedents el fet que Josep Maria Bartomeu s’enfronti a quatre procediments derivats de la seva gestió sense que en cap d’ells se l’acusi, ni hi hagi el més petit indici, d’haver obtingut cap benefici patrimonial personal”.
Quan empra el terme probablement vol dir que en la totalitat de les causes judicials pels delictes que presumptament se li atribueixen s’hi inclou normalment el de lucre personal irregular com a resultat de les trames de què se l’acusa, donant a entendre que potser és tacar la seva reputació, imatge i prestigi l’únic objectiu subjacent de la cadena de querelles a les quals s’enfronta, per ara absolt de les que ja han estat jutjades.
Encara que el seu advocat, Josep Maria Fuster-Fabra, no abundi en les causes superades, l’absència de proves ha estat una constant palmària i indiscutible a l’hora de lliurar-se’n.
En aquesta nova causa oberta és la Fiscalia qui porta la veu cantant, qui l’ha impulsat des del dossier que Laporta va deixar al despatx fa tres anys i la que, de sobte, ha tutelat que les citacions siguin el més urgent possible. Abans, fins i tot, que els convocats, en la seva qualitat d’imputats, sàpiguen el perquè de la seva convocatòria. Surrealista.
Bartomeu també està pendent, després d’haver-ho sol·licitat fa tot just uns dies, de declarar pel Barçagate després d’una altra exhibició de la policia judicial, els Mossos en aquest cas, que també han trigat més de cinc anys a concloure el seu informe sense que des de la seva detenció i escorcoll de l’1 de març del 2021 s’hagi practicat fins avui cap diligència.
Del fons esotèric i infumable dels dos casos Neymar als del Barçagate, i l’acabat d’arribar als titulars per les multicomissions i pagaments diversos, hi ha juristes que no surten del seu astorament per la singularitat i les extravagàncies dels processos.
No hi ha dubte, d’altra banda, que Bartomeu, gràcies als poderosos altaveus mediàtics del laportisme, ja ha estat jutjat i condemnat als inferns pel barcelonisme, tot i que no hagi recaigut sobre la seva persona cap sentència condemnadora fins al moment.
La sincronització de l’actualitat blaugrana -és a dir, dels mals moments de Laporta- continua coincidint amb els pics periodístics dels judicis contra Bartomeu. Aquest ha estat un patró repetit des del març del 2021, estranyament coincident en crims financers de fons que, contra el centenar de litigis d’aquesta naturalesa, no acusen l’expresident d’haver obtingut ni un sol euro de benefici. I, llavors?
