Aquest dissabte vaig participar a la tertúlia del programa Són 4 dies, de Ràdio 4. Van tenir la bona idea de contactar amb l’advocat Francesc Jufresa, veterà de moltes guerres judicials, per comentar la decisió del jutge Juan Carlos Peinado García d’enviar Begoña Gómez, esposa del president del Govern, Pedro Sánchez, a judici per malversació davant un jurat popular.
El primer que va dir Jufresa és que la forma com ha dut endavant la gestió d’aquest procés per part de Peinado li sembla “indecent”. He buscat la paraula “decent” a diccionari.cat i hi diu el següent: “Persona que actua de forma justa i honrada, especialment quan respecta els bons costums i la moral”. I trobo que el mot defineix perfectament allò que Juan Carlos Peinado García no és.
Va començar a demostrar la seva indecència quan va acceptar obrir una causa a partir dels retalls de diaris i els enllaços a alguns mitjans de comunicació obertament anti-socialistes que acusaven de malversació Begoña Gómez. Manos Limpias, que s’autodefineix com un sindicat (serà de mafiosos, suposo), va presentar la seva denúncia el 16 d’abril del 2024.
Peinado García, que té nom d’àrbitre dels que xiulen penals inexistents contra el Barça, va assumir encantat la persecució de la dona del president socialista essent com és pare de la regidora del PP a Pozuelo de Alarcón, Patricia Peinado Toledo. La seva dona treballa a l’ajuntament de Madrid des de fa un munt d’anys.
La comissió permanent del Consell General del Poder Judicial, quan tenia majoria de dretes, el va autoritzar a seguir exercint com a jutge malgrat que s’havia d’haver jubilat als 69 anys. Li tocava retirar-se però, “què caram!, és un dels nostres i sempre ens pot donar alguna alegria veient el seu tarannà sectari i desvergonyit”. El gener del 2026, però, la ciutadania espanyola aconseguirà treure’s de sobre una de les persones que més mal ha fet al prestigi del sistema judicial.
Ha fet tot el que ha pogut, com li va demanar José María Aznar, l’home que va dur Espanya a la guerra d’Iraq i que va mentir imputant a ETA els atemptats d’Al Qaeda a Madrid, i l’última cirereta del pastís ha estat demanar que un jurat popular decideixi la innocència o la culpabilitat de Gómez. Tot sigui per l’espectacle.
Peinado vol mirar els whatsapps i els mails de tothom. Seria bona cosa mirar els que ha intercanviat amb la seva filla, amb Alberto Núñez Feijóo o Miguel Tellado.
Si li voleu enviar mails o telefonar-lo per felicitar-lo pel seu aniversari -aquest dissabte va fer 71 anys- o dir-li que és un “indecent” ho podeu fer als telèfons 914932299 o 914932301 i a la bústia de correo juzgadodeinstrucción41@madrid.org.
El seu telèfon mòbil i el seu correu personal no els tinc. Els podeu demanar a Manos Limpias, Eduardo Inda, Pedro J.Ramírez o Miguel Ángel Rodríguez. Tot queda entre “indecents”.
6 comentaris a “El jutge PPeinado, una persona indecent”
No tinc ni moltes ni poques opinions sobre aquest jutge. Però el to de l’article, amb noms i telèfons al final, fa por, fa una por trumpista, o macartista, que al cap i a la fi és el que fa en Trump al seu país, on tinc per cert dos germans pels qual pateixo. Assenyalar i culpabilitzar. I perseguir, com més o menys ve a demanar aquest articulista. Que faci servir el cognom com a argument, que doni telèfons, etc. no sé fins a quin punt es acceptable, encara que jo no dessitjo que el persegueixen, a aquest articulista, no fa falta ni dir-ho. Que faci servir el diccionari com a argument, … Que faci servir un entrecomillat inexistent també com a argument … Que digui on treballa la seva dona ( ¿mande?). Uff, que malament està la meva estimada esquerra en el meu país. I això que, imagino, parla en nom dels demòcratas progressistes… Dono correu electrònic, també em pot posar a caldo/parir, si vol. és lliure de fer´-ho. Igual me l’estic jugant!!!
Els correus i telègons que es donen són els del Jutjat d’Instrucció número 41. No crec que sigui descobrir cap dada secreta o privada.
Ara llegeixo la teva resposta, Siscu. No m’havia adonat que era el mateix periodista el que em contestava. Espero no haver te ofés, no va per aquí el tema ni ho pretenia. Si no per un cert estil de periodisme actual suposadament d’esquerres que no m’agrada. M’agrada el periodisme crític, però fet d’una altra manera.
El que no s’hauria de fer és donar adreces físiques o telèfons personals, però els del lloc de treball sí que es poden difondre (són públics). Tot i que veient la maldat que caracteritza a aquest personatges, si tingués el telèfon i l’adreça personal seva m’hauria de reprimir per no fer-lo públic
Que sigui legal i públic no és suficient com a argument. De fet, és l’intenció, que tens al fer ho el que jo et critico. Incites a una reacció violenta o almenys agressiva dels lectors més “animats”, almenys verbalment. Això que fa tan bé el Pablo Iglesias i Abascal, entre d’altres. Quan critiques algú en un article, t’has (entenc jo) de cenyir al contingut de lo criticable, torno a insistir. I com a argument veritable, i no sé si arriba a argument, només dones lo del “a partir dels retalls de diaris i els enllaços a alguns mitjans de comunicació”, el que ha repetit el El Pais moltes vegades. O Peinado és un imbècil molt justet intelectualment, o tirar endavant un cas tan serio a partir de retalls, sense tenir una certa base, seria impensable. Encara que Manos Limpias no ens agradi a cap de nosaltres. Llegeixo una mica per saber-ne més i veig:
El colectivo argumentaba que Gómez había actuado “prevaliéndose de su estatus personal” al haber firmado una serie cartas de recomendación a favor de Carlos Barrabés –empresario y codirector de la cátedra por la que se la investiga– en sus propuestas para varios concursos públicos, de los que el empresario habría obtenido 10 millones de euros en licitaciones.
La denuncia acusaba a Gómez de haber intervenido en el rescate de Air Europa, que fue llevado a cabo por el Gobierno en 2020, en el contexto de la pandemia, mediante préstamos cuyo valor rondaba los 615 millones de euros. En ese momento, el Gobierno rescató también a otras aerolíneas como Volotea, Air Nostrum y Plus Ultra.
Además, según Manos Limpias en enero de 2020 Air Europa habría firmado un contrato confidencial con el que aceptaba pagar 40.000 euros anuales a la fundación IE África Center –dirigida entonces por Gómez– y en el que se habrían incluido 15.000 euros al año en vuelos de primera clase para la esposa de Sánchez y su equipo”.
Com a curiositat, et diré que quan van dir per TVE que havien rescatat Air Europa vaig pensar: què estrany. En fí, el covid fa necessari aquest rescat. Però el vaig trobar estrany, t’ho ben asseguro que ho vaig pensar.
Si creus que tot és una manipulació fastigosa, que a lo millor sí, aquí toca periodisme d’investigació, molt més feixuc i lent, sense deixar-se portar per ideologíes personals, animadversions prèvies i polaritzacions varies. Una cosa és que una noticia et molesti, i una altra ben diferent és que facis, com a periodista que ets, el “a por ellos” abnas d’informar te objectivament a més a més.. Prometo no tornar a contestar, si és que em rebats les meves opinions, cosa que entendria perfectament.
29 de mayo de 2024. La Audiencia Provincial de Madrid abrió diligencias de investigación contra Begoña Gómez por presunto tráfico de influencias y corrupción en los negocios, aceptando la petición del juez Peinado.
4 de junio de 2024. Begoña Gómez es llamada a declarar como investigada y se le cita el 5 de julio. Dos días después, la Unidad Central Operativa (UCO) de la Guardia Civil se personó en la sede de la sociedad pública Red.es para recabar información sobre el caso por orden de la Fiscalía Europea.
El darrer paràgraf sobre, sorry.