La grotesca premsa laportista ha interpretat amb la seva habitual ingenuïtat —o ignorància— que Joan Laporta hagi aparentat una mena de gir cap al seny i la necessitat de transformar la caòtica administració del club, al més pur estil familiar, en una organització solvent, professional i rigorosa. Però no és així, en absolut. El nomenament d’un Director General, Manel del Rio, amb el qual es pretén recuperar la figura del dimitit Ferran Reverter pocs mesos després de ser nomenat CEO del Barça arran de les eleccions de 2021, no respon en realitat al fet que Laporta hagi agafat el timó, sinó a l’obligació legal que un alt càrrec executiu actuï per delegació de la propietat (els socis del FC Barcelona) i per mandat de la junta directiva com a responsable davant la llei del conjunt de les decisions, sobretot econòmiques, financeres i patrimonials, que permeten el normal funcionament i govern del club.
Està força clar, a la vista de l’estil amb què Laporta ha exercit de president fins fa unes setmanes, que no necessitava, al contrari, Ferran Reverter, ni tampoc el seu equip, ni l’equip al capdavant de l’Espai Barça i menys encara el vicepresident econòmic, Eduard Romeu, a qui tampoc li va buscar substitut, igual que a la directora financera ni al fiscalista, càrrecs que tots ells van abandonar el vaixell laportista davant la magnitud de la tragèdia. Li bastava amb el suport de Ferran Olivé com a Tresorer i la voluntarietat i servilisme de Manel del Rio, supervivent de la fugida massiva d’executius que, tancant els ulls, la boca i les orelles, s’ha anat guanyant la confiança de Laporta per estar en les reunions on ningú que no sigui del seu clan, del seu nucli dur, pot ser-hi present.
Ara, a més d’estar en el lloc de comandament avançat laportista, Manel del Rio haurà de signar com a Director General suprem totes i cadascuna de les transaccions i decisions que abans, com a Director d’Operacions, només supervisava sense cap responsabilitat legal.
L’ascens de Manel del Rio respon a la situació crítica dels comptes blaugrana i al paper que li tocarà jugar en la pròxima assemblea de compromissaris a l’hora d’explicar-los la realitat de l’auditor, segurament molt diferent de la que necessita imposar Laporta perquè comprin el seu relat.
Traspàs de responsabilitats
Segons la legislació, al director general d’una societat li corresponen una sèrie de responsabilitats que varien depenent de si ostenta formalment el càrrec d’administrador o actua únicament com a alt directiu. En el cas de Manel del Rio assumeix les funcions plenes com a primer administrador després que en el nou organigrama Joan Laporta aparegui sense l’afegit de ‘President Executiu’ com aquests anys arran de la fugida de Reverter, l’últim CEO conegut. Laporta ja deixaria de ser davant la llei el culpable de qualsevol desgavell, irregularitat o negligència demostrable que pogués comportar qualsevol condemna civil o penal.
Per la naturalesa del càrrec, el nou director general del Barça pot incórrer en responsabilitat civil en diversos supòsits: contractual, derivada de la seva relació laboral o mercantil amb l’empresa; de representació quan actua amb poders atorgats per l’òrgan d’administració, sent responsable de qualsevol perjudici causat als interessos del club per malícia, negligència o infracció d’ordres rebudes i, finalment, indirecta per perjudicis o danys lesius al club.
En matèria penal, el director general afronta una doble via de responsabilitat, la directa per delictes que cometi mitjançant accions o en l’exercici de les seves funcions i l’empresarial per delictes comesos per persones a qui hagi delegat funcions o quan no els hagi evitat, infringint el deure de vigilància i control derivat de la seva posició.
Com a alt directiu, el director general també està subjecte a responsabilitats específiques en matèria laboral, fiscal i de Seguretat Social, derivades tant de la seva condició d’empleat com de les funcions executives que exerceix.
També, equivocadament, s’ha llegit que els canvis estructurals organitzatius i nomenaments obeeixen a una reorientació que donaria papers més rellevants a professionals veritablement acreditats quan la realitat és que Laporta es blinda amb els seus fidels, com Enric Masip, Paloma Mikadze o el nou dircom, Gabriel Martínez, directament vinculat i dependent d’Alejandro Echevarria, el gran absent, un cop més, en una estructura en què guanya pes i poder, però en cap cas càrrec conegut ni atribucions públiques.
Laporta, per la seva banda, s’alliberarà, o millor dit, desviarà, si escau, qualsevol culpa o delicte en la gestió en la figura de Manel del Rio, nou escut legal del president i figura que ha exigit Goldman Sachs per tramitar i imposar les mesures necessàries si, com es veu venir, el finançament previst per amortitzar les primeres andanades d’interessos (44 milions a finals de desembre) falla perquè el Spotify no acaba d’arrencar.
