Donald Trump s’està carregant la llibertat d’expressió als Estats Units d’una forma que no té gaire a envejar a la de qualsevol dictador actual o de la història recent. Tothom li té por. Els dirigents de les grans plataformes i xarxes digitals corren a retre-li pleitesia confiant que això els suposarà beneficis econòmics. Trump se’ls enduu de gira quan tomba pel món per mostrar-los com a trofeus de caça. El primer a baixar-se els pantalons va ser Jeff Bezos, amo d’Amazon i de The Washington Post. Aquest diari pensava demanar suport a la demòcrata Kamala Harris en les eleccions presidencials però Bezos no ho va voler.
Amenaçant els mitjans amb querelles multimilionàries o amb altres represàlies ha aconseguit que la CBS no renovi el contracte de Stephen Colbert, que presenta un dels late night shows amb més èxit, i que l’ABC acomiadi Jimmy Kimmel, un altre líder de la nit televisiva als Estats Units. Un jutge li ha parat els peus perquè demanava 15.000 milions de dòlars a The New York Times per dos articles que considerava que el difamaven. A les rodes de premsa i a l’equip de periodistes que segueix Trump s’hi ha vetat l’accés dels de mitjans històrics i s’ha obert les portes a influencers que en comptes de fer preguntes li fan la pilota. Ha retallat les partides a les emissores públiques, que tenen la fama de ser les més objectives del panorama mediàtic als EUA.
El bon periodisme li fa nosa a l’aprenent de dictador, si és que ja no el podem considerar com a tal.
El PSOE no va demanar 15.000 milions de dòlars a Santiago Abascal per dir que “arribarà el dia que el poble voldrà penjar Pedro Sánchez dels peus”. Simplement el denunciaven per un delicte d’odi, injúries i amenaces. El jutge del Tribunal Suprem Javier Hernández García no veu que aquesta afirmació sigui delictiva perquè, segons ell, “a les democràcies avançades, els discursos de confrontació entre les forces polítiques democràtiques, encara que continguin expressions odioses, formen part del debat públic i mereixen la protecció constitucional”. Doncs, res, a veure si arriba el dia que el poble penja dels peus al jutge Javier Hernández García o, ja posats, dels collons.
Estats Units i Espanya són considerats democràcies avançades però amb presidents com el que tenen ells i alguns jutges que tenim aquí la cosa no està tan clara.
El que està clar és la Global Sumud Flotilla segueix camí de Gaza i em fa molta por el què pugui fer contra els seus membres una altra “democràcia avançada” com diuen que és Israel.
