El president de la Generalitat, Salvador Illa, els alcaldes de Barcelona i Sant Adrià de Besòs, Jaume Collboni i Filo Cañete, i el secretari d’Estat de Memòria Democràtica, Fernando Martínez, han inaugurat aquest dilluns el monument a la memòria dels 1.700 afusellats pel franquisme al Camp de la Bota, a Sant Adrià.
L’escultura, anomenada Bosc d’empremtes, que feia anys que estava prevista, està situada a tocar de la UPC i de la Ronda Litoral, i és obra de Francesc Abad. Tots els polítics han remarcat la importància de recordar el simbolisme del lloc per no oblidar la brutalitat de la repressió franquista i reivindicar els valors democràtics davant l’avenç de l’extrema dreta.
El Bosc d’empremtes està feta amb més d’un miler de tubs d’acer de diversos metres d’alçada clavats a terra. Formen un bosc i alhora un raspall invertit com a símbol de la indagació històrica dels esdeveniments controvertits i incòmodes del passat.
En paral·lel, els tubs formen una gran empremta dactilar blava a la base d’aquest bosc d’acer per simbolitzar la singularitat de les històries personals de cadascun dels afusellats pel franquisme en aquest lloc. Un altre element és la paret de formigó que recorda el parapet dels afusellaments.
Memòria
En el seu discurs, el president Illa ha dit que l’espera per tenir aquest monument “ha estat llarga, però ha valgut la pena”. Ha vinculat la memòria d’aquells fets amb els actuals, i ha dit que la societat catalana no pot ser “cega ni sorda” davant dels bombardejos i les morts a Gaza i Ucraïna. “Aquí es va jugar el futur de les democràcies d’Europa, i hauríem necessitat una defensa més gran per part seva”, ha afirmat. Illa ha afegit que “a Gaza i a Ucraïna ens hi juguem els valors i el futur, i no volem que els joves ens preguntin en el futur per què no vam posar fre a la barbàrie”.
En aquest sentit, ha destacat la col·laboració entre administracions i entitats memorialistes per tirar endavant projectes com aquests perquè han “après del passat i cal evitar que s’hagin d’aixecar memorials en altres llocs”.
Per això, ha apostat per “la pau, no l’oblit, perquè cicatritzar enforteix les societats, no es pot oblidar per no repetir, perquè s’ha de compartir la memòria ja que un país sense memòria no té futur”.
En aquest sentit, ha dit que el monument apel·la al futur i l’esperança i ho ha enllaçat amb la seva ubicació, perquè creu que Sant Adrià també encarna aquests conceptes amb la UPC, el futur ‘hub’ audiovisual de les Tres Xemeneies o el pla del Besòs al barri de la Mina.
El secretari d’estat de Memòria democràtica, Fernando Martínez López, ha substituït la presència prevista del ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, absent per qüestions mèdiques. En el discurs del ministre que ha llegit, ha dit que el monument simbolitza que la memòria “no és abstracta, sinó que té rostre”. “Aquesta empremta inesborrable sempre hauria d’haver tingut lloc a la nostra memòria”, ha dit, i ha afegit que cal retornar la dignitat institucional i la veu que es va prendre als represaliats.
També ha volgut destacar el fet que el monument se situï a la “perifèria de la ciutat”, llocs on el franquisme volia amagar els seus crims, ha dit, tot i que els trets dels fusells se sentien a bona part de Barcelona. “Aquest racó de la ciutat ja no és la perifèria, és un parc, una universitat, un lloc de trobada”, ha remarcat.
Contundència
El president de l’Associació Pro-Memòria als Immolats per la llibertat de Catalunya, Josep Francesc Colomer, ha estat força contundent amb l’Estat espanyol en criticar que molts espais de memòria s’han destruït en els últims anys per especulació urbanística. “Haurien de ser centres d’interpretació per explicar el franquisme, no haurien de tenir cap altra funció”, ha dit en referència indirecta a la comissaria de la Policia Nacional a la Via Laietana.
També ha criticat l’estat perquè el fet de tenir una de les taxes més altes de pobresa infantil de la Unió Europea fa que molts ciutadans “creguin en les solucions i proclames de l’extrema dreta, que qüestiona la democràcia i els drets humans i destrueix les garanties de no repetició”.
Colomer ha recordat que els afusellats en aquesta zona “eren innocents, i no van fugir a l’exili perquè no tenien les mans tacades de sang i no volien que les seves famílies visquessin amb el cap cot”. Ha recordat que la majoria procedien de la presó Model i eren afusellats a trenc d’alba davant d’un parapet, trets que se sentien a quilòmetres de distància. Després, “camions plens de cadàvers i regalimant sang” els duien al fossar de la Pedrera del cementiri de Montjuïc.
L’autor de l’obra artística, Francesc Abad, ha recordat que ja es va parlar de fer un monument memorialístic el 2004, quan es va construir el Fòrum. Ha reivindicat la importància de l’art per “passar el raspall a la història a contrapel” i ha assegurat que els artistes han de fer activisme a favor de la democràcia.
A l’acte públic també hi han assistit el conseller de Justícia, Ramon Espadaler, i les exconselleres de Justícia Ester Capella i Gemma Ubasart, i el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, entre altres.
