Aquest dilluns 22 de setembre hauria d’estar marcat en vermell a l’agenda de tothom i ser festa grossa a tot el planeta Terra. És el dia que es commemora l’aniversari de la fundació, l’any 1945, de les Nacions Unides, la màxima institució que tenim per a l’organització i la governança en pau de la comunitat humana de 8.000 milions de persones. Sorgida de les cendres de la II Guerra Mundial amb l’objectiu prioritari d’evitar una nova conflagració mundial, l’ONU ha arribat a la seva 80a reunió anual d’aquest mes de setembre plena de ferides i de greus amenaces.
El món està en una situació perillosíssima. La producció i el comerç mundial d’armes, cada cop més sofisticades i letals, assoleix volums mai vistos. Tres països amb un gran arsenal nuclear estan immersos en guerres i conflictes de conquesta i d’expansió territorial: Vladímir Putin vol quedar-se Ucraïna; Benjamin Netanyahu, la Franja de Gaza, i Donald Trump ja ha desplegat forces militars al Carib per capturar Veneçuela.
La Declaració Universal dels Drets Humans (1948) és el document que ha marcat el camí de la civilització en les últimes dècades. És un text que recull el bo i el millor de la condició humana i que ens esperona a construir un món en pau i harmonia, amb aliments, educació i atenció sanitària per a tothom.
Tots els grans filòsofs, tots els grans líders religiosos i totes les ideologies transformadores que han sorgit al llarg de la història de la humanitat han pregonat i pregonen l’amor i la fraternitat entre les persones, que és la clau per a l’esclat i la continuïtat de la vida. Aquesta és la pulsió i l’ideal que tenim, tots i cadascú de nosaltres, en el nostre cor.
Però l’exaltació de l’amor i la solidaritat està avui esclafada per l’atracció i el negoci de la mort. L’amor ha perdut el pols amb la mort. Hem permès que tres poderosos psicòpates assassins i genocides siguin els amos dels nostres destins. A més, les xarxes socials, que s’han convertit en el gran mitjà de comunicació de masses, són un pou infecte on els missatges d’odi intoxiquen i degraden la convivència entre les persones.
La 80a Assemblea General de les Nacions Unides, que se celebra a Nova York, arriba en un moment extremadament delicat. Vladímir Putin viola l’espai aeri de la Unió Europea amb avions de guerra i drons, buscant una provocació arriscadíssima. La guspira pot desfermar una catàstrofe imminent si l’OTAN contraataca.
Benjamin Netanyahu, protegit per Donald Trump, ha llançat l’assalt final contra la indefensa població de Gaza, presonera de l’horror i de la fam, i no dubta a bombardejar l’Iran, Síria, Qatar, el Líban i el Iemen, sense cap respecte per la legalitat internacional. L’ONU va aprovar l’any 1947 la creació de l’Estat d’Israel, i ara Israel desafia i s’enfronta a l’ONU. Una aclaparadora majoria de països, encapçalats per França i l’Aràbia Saudita, són partidaris de reconèixer la creació de l’Estat palestí, però Benjamin Netanyahu s’hi nega: el fill mata el pare.
El president de la primera potència militar, Donald Trump, està totalment sonat, està fora de control i és capaç de cometre totes les barbaritats. Ha enfonsat els Estats Units en una situació manicomial: persegueix amb acarnissament els immigrants, els periodistes, els humoristes, les universitats, està en guerra a mort contra el moviment “woke”, militaritza les grans ciutats, ha trastocat tot el sistema mundial de comerç… Després d’intentar quedar-se amb Groenlàndia i el Canadà -provocant l’estupor i la riota de tothom-, ara vol provocar, amb l’amenaça de les armes, la caiguda del règim de Nicolás Maduro a Veneçuela i controlar les seves enormes reserves petrolieres.
La humanitat afronta un moment crític, tal vegada el més greu des de la crisi dels míssils de Cuba, de l’any 1962. Per això, aquesta 80a Assemblea General de les Nacions Unides té una importància transcendental. Es tracta d’identificar, de denunciar i d’aïllar el perill criminal que representen aquests tres genets de l’Apocalipsi per a la supervivència i la coexistència en pau de la comunitat humana: Vladímir Putin, Benjamin Netanyahu i Donald Trump.
A les Nacions Unides hi ha representats 193 estats, a més de Palestina i el Vaticà, que tenen l’estatus d’observadors. Les actituds bel·licistes i expansionistes de Rússia, d’Israel i dels Estats Units conciten un rebuig majoritari entre els membres de l’Assemblea General. Ho podem constatar en les votacions indicatives que s’han realitzat durant els últims dies.
L’exclusió de Palestina –Donald Trump ha denegat el visat als seus representants per viatjar a Nova York- ha estat rebutjada per 145 països i només cinc hi han donat suport: Israel, Estats Units, Paraguai i les minúscules illes de Palau i Nauru. La resolució del Consell de Seguretat exigint un alto el foc a Gaza va obtenir 14 vots a favor i només els Estats Units hi va votar en contra, exercint el seu dret a veto. Quina vergonya pels pares fundadors de la gran democràcia nord-americana!
La correlació de forces és clara i contundent: una immensa majoria de països del món, que representen més del 95% de la població humana, estan contra la guerra i volen una convivència en pau. Aquest és el missatge potent i poderós que ha de transmetre l’Assemblea General de les Nacions Unides i que ha de calar en l’opinió pública mundial. Hem de boicotejar, arraconar i llançar Vladímir Putin, Benjamin Netanyahu i Donald Trump a la paperera de la història. O ells o nosaltres.
En aquesta conjuntura de caos i desolació, hem de mantenir les idees fermes: defensa de la voluntat majoritària dels estats membres de les Nacions Unides; suport incondicional al seu secretari general, António Guterres; rebuig dels genocides i assassins que maten la població civil a Palestina i Ucraïna; reivindicació de la Carta Universal dels Drets Humans com a fonament i guia de la civilització; i confirmació dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) que ens han d’encaminar cap a un món millor, més just i més igualitari.
Aquesta setmana ens juguem el futur del planeta i de la humanitat a Nova York. Amor o mort.
