La dimissió de Jaume Giró, exconseller d’Economia i diputat de Junts, ha estat una de les notícies més destacades dels darrers dies. Però sorprèn un fet: cap dirigent polític, ni del seu partit ni de la resta, ha reaccionat públicament a les xarxes socials. En temps en què qualsevol polèmica genera piulades immediates, el silenci col·lectiu és revelador.
Giró no era un polític qualsevol. Procedent del món empresarial, va ser director general de la Fundació “la Caixa” i va arribar a la política institucional el 2021 com a aposta personal de Carles Puigdemont per donar credibilitat econòmica al Govern. Com a conseller d’Economia va aconseguir aprovar pressupostos en un escenari polític molt tens i va exercir de pont amb el món empresarial. El seu discurs de comiat és clar: la política catalana és “massa tàctica” i posa “els interessos de partit per damunt dels del país”.
Però la trajectòria de Giró té un altre episodi significatiu: el seu pas pel Barça. El 2021 Joan Laporta el va incloure en el seu equip per tornar a la presidència i el va nomenar director general corporatiu del Barça. Però la relació va durar poc: Giró va dimitir només uns mesos després, al juliol, per discrepàncies amb la manera de governar de Laporta.
Aquest recorregut —empresa, Barça, Conselleria d’Economia— dibuixa una figura que incomodava a més d’un: massa independent per ser completament lleial a un relat polític i massa exigent per deixar-se arrossegar pel tacticisme. La seva crítica pública a la política de Junts n’és una prova.
El que resulta xocant és la falta de reaccions públiques a la seva dimissió. Junts es va limitar a un comunicat breu en què reconeixia la seva tasca, però ni Puigdemont, ni Jordi Turull, ni cap altre dirigent han fet cap piulada. Tampoc els rivals polítics de Junts han dit res. Un mutisme calculat que denota la voluntat de Junts de minimitzar la pèrdua d’un perfil incòmode.
