Brussel·les ha fet un pas endavant amb la proposta de suspendre els privilegis comercials d’Israel i reintroduir aranzels sobre una part de les seves exportacions, una mesura que arriba com a represàlia per l’ofensiva militar a Gaza. Aquesta decisió, que necessita l’aprovació d’una majoria qualificada dels Estats membres, suposaria la imposició de gravàmens sobre el 37% dels productes que Israel exporta a la Unió Europea (UE), principalment agroalimentaris.
La Comissió Europea estima que aquests nous aranzels podrien costar als exportadors israelians uns 227 milions d’euros addicionals a l’any. També afectaran les importacions israelianes per un valor total d’aproximadament 5.900 milions d’euros. En el cas de la UE, els aranzels afectaran al voltant del 30% de les exportacions a Israel. Aquestes xifres són significatives, tenint en compte que la UE és el principal soci comercial d’Israel, representant el 32% del seu comerç global, mentre que el comerç amb Israel només suposa un 0,8% per a la UE.
“Vull ser molt clara. L’objectiu no és castigar a Israel. L’objectiu és millorar la situació humanitària a Gaza. Tots els Estats membres coincideixen que la situació a Gaza és insostenible. La guerra ha d’acabar […] Hem d’utilitzar totes les eines a la nostra disposició per aconseguir aquest resultat”, ha assenyalat l’alta representant per a la Política Exterior de la UE, Kaja Kallas, en roda de premsa. Per la seva banda, el comissari europeu de Comerç, Maros Sefcovic, ha afegit que la decisió és “tant apropiada com proporcional donada l’actual crisi humanitària a Gaza”.
Més enllà dels aranzels
A més de suspendre parcialment la part comercial de l’acord d’associació amb Israel, l’executiu comunitari també ha proposat sancionar dos dels ministres israelians “més radicals”, colons violents a Cisjordània i a deu membres més de Hamàs. Pel que fa als ministres, es tracta de Bezalel Smotrich i Itamar Ben-Gvir, als quals se’ls congelaran actius i se’ls prohibirà l’entrada a la UE. Aquestes sancions requereixen la unanimitat de tots els Estats membres per ser aprovades.
Finalment, Brussel·les ha proposat formalment la congelació de 32 milions d’euros en fons destinats a projectes de cooperació institucional amb Israel. Aquesta mesura no necessita el vistiplau dels Estats i, per tant, pot ser implementada directament per la Comissió. No obstant això, s’ha puntualitzat que aquesta suspensió no afectarà la cooperació amb la societat civil israeliana ni amb el Centre Mundial de Commemoració de l’Holocaust, Yad Vashem.
La resposta d’Israel
La proposta de la UE no ha trigat a rebre una reacció contundent per part d’Israel. El ministre d’Exteriors israelià, Gideon Sa’ar, ha advertit que la UE “rebrà una resposta corresponent” si les mesures s’acaben aprovant. En un missatge a la xarxa social X, Sa’ar ha qualificat la iniciativa de “moral i políticament distorsionada” i ha expressat la seva confiança que els Estats membres l’acabin rebutjant.
Les sancions i aranzels “danyaran els mateixos interessos d’Europa”, ha dit el ministre, que ha afegit que Tel-Aviv “continuarà lluitant, amb l’ajuda dels seus amics a Europa, contra els intents de perjudicar-lo, mentre es troba enmig d’una guerra existencial”.
Així doncs, el futur de les relacions entre la UE i Israel està a l’espera del resultat de les votacions del Consell, on grans Estats com Alemanya i Itàlia ja han mostrat el seu rebuig a la mesura.
