Pere Aragonès ha renunciat al seu sou d’expresident del Govern de la Generalitat des d’aquest dimarts. Aragonès, que va presidir la Generalitat des del 2021 al 2024, dirigirà a partir d’ara Golden Hotels, l’empresa familiar del seu pare.
Aragonès va deixar de ser president amb 41 anys i 8 mesos, i la retribució li hauria cobert fins als 45 anys. Així, renuncia a la retribució un any després d’haver deixat de ser president, i no en rebrà cap altra remuneració fins als 65 anys. En un comunicat publicat a les seves xarxes, Aragonès ha remarcat que “de la política institucional se n’ha de poder i voler sortir”. L’oficina d’expresident es mantindrà activa i, de fet, Aragonès vol continuar el seu paper i l’agenda institucional.
Aragonès ha decidit renunciar a l’assignació prevista per llei, un any després de deixar de ser president. Podria haver sigut receptor de la retribució fins a tres anys més, però finalment aposta des d’ara per l’empresa privada. Aragonès vol compatibilitzar el seu paper institucional amb nous projectes personals.
L’expresident passarà a dirigir l’empresa hotelera familiar del seu pare (de 72 anys). Aragonès no havia tingut fins ara cap vinculació professional amb l’empresa, amb seu a Pineda de Mar, i a partir d’ara n’assumirà tasques de direcció. S’ocuparà de les àrees més vinculades a la part financera i tecnològica.
A més, Aragonès continua centrat en la recerca per la seva tesi doctoral a la Universitat de Barcelona (UB). Complementarà així la docència en el seu àmbit d’especialització amb les classes d’història econòmica, com a professor associat a la UVIC-UCC.
L’expresident i exconseller vol que la tasca a l’empresa familiar sigui compatible amb l’agenda i les seves obligacions de l’expresidència. Així, Aragonès mantindrà l’agenda institucional.
En aquest sentit, participarà a principis d’octubre en la Jornada del catalanisme del segle XXI amb els expresidents Ximo Puig i Uxue Barkos, que organitza Acció Catalana.
“Avui es tanca una etapa”
Aragonès ha publicat avui a les xarxes un comunicat on explica la seva decisió. “Tanco una etapa de dedicació exclusiva a la política, orgullós de la feina feta (…). Avui es tanca una etapa i, alhora, no canvia res del que és essencial: el meu compromís amb Catalunya és el mateix”.
Després del xoc intern a Esquerra, el seu partit, i les desavinences amb Oriol Junqueras, Aragonès comença el comunicat subratllant que “de la política institucional se n’ha de poder -i voler- sortir”.
L’expresident considera “fonamental” saber tancar bé les etapes per “continuar sent útil”. “Ni aferrar-se als càrrecs, ni convertir-los merament en un mitjà de subsistència ni tampoc acabar reduït a una figura de vitrina”.
Llei dels expresidents
Segons la Llei 6/2003 de l’estatut dels expresidents de la Generalitat, les persones que hagin exercit el càrrec tenen dret a percebre, per un període equivalent a la meitat del temps que han estat en el càrrec i, com a mínim, per una legislatura, l’assignació mensual equivalent al 80% de la retribució mensual que correspon a l’exercici del càrrec de president.
Un cop ha passat aquest període, deixen de cobrar cap retribució fins quan arriben als 65 anys, tenen dret a percebre una pensió de jubilació vitalícia: una assignació mensual igual al 60% de la retribució mensual que correspon a l’exercici del càrrec de president.
Cal tenir en compte que Aragonès va rebaixar-se un 15% el sou de president, com una de les primeres mesures després de ser investit, el 2021.
Edats dels altres expresidents
Els presidents Josep Tarradellas, Jordi Pujol i Pasqual Maragall van deixar de ser-ho amb més de 65 anys (81, 73 i 65, respectivament). El president José Montilla va deixar de ser-ho a punt de complir els 56, però després va ser senador durant tres legislatures (2011-2019), i des del 2020 és conseller d’Enagas.
Artur Mas i Quim Torra van deixar de ser presidents del Govern gairebé als 60 anys i als 58 anys, respectivament. Carles Puigdemont, per la seva part, ho va deixar de ser amb 54 anys, i després va ser elegit eurodiputat, i actualment presideix Junts i és diputat al Parlament.
