L’espinós i fatigós assumpte dels 475 seients VIP de Joan Laporta comença a sobresortir com una prioritat per sobre de l’interès social dels propietaris del club i de qualsevol altre horitzó patrimonial, fins i tot per a la premsa afí que li dedica espais preferents i un interès tan sospitós com el mateix president.
Per exemple, abans del Gamper i en la prèvia del primer partit d’aquest diumenge contra el València, l’única de les moltes incògnites sobre el repartiment de l’aforament revelada des del minut u va ser que la totalitat dels seients VIP, la comercialització dels quals per als pròxims trenta anys s’ha venut a dues empreses, Forta Advisors Limited, de Qatar, i New Era Visionary Group, amb seu als Emirats Àrabs, estarien operatius i que, de fet, ja s’estaven subhastant i adquirint a 1.500 € al cap de poques hores d’anunciar-se oficialment la seu del primer partit a casa de l’equip de Hansi Flick.
Sens dubte un èxit que, malauradament, no beneficiarà el club, sinó a les dues empreses que s’han fet amb la gestió d’aquestes localitats presumptament privilegiades. El Barça les ven a un preu fix a aquestes dues empreses i, segons el que s’està veient en aquests primers passos del retorn a Spotify, molt per sota de les seves possibilitats d’explotació.
Un negoci rodó de 1.500 euros
Si el preu de sortida són 500 € per partit i s’estan comprant a 1.500 €, és a dir, amb un increment del 300%, en un càlcul ràpid sobre els ingressos procedents d’aquest actiu (475 localitats) suposaria un benefici de 475.000 € per jornada i de més de 10 milions per temporada i una projecció de 300 milions pels trenta anys d’explotació. Un negoci rodó per a Forta Advisors Limited i New Era Visionary Group. En principi.
La qüestió és si la mateixa directiva i els seus mitjans han d’esgargamellar-se promocionant les bondats i l’atractiu d’aquests seients de primera fila que porten associat un rebedor de catifa vermella i un càtering generós, no específicament gurmet, tenint garantits seients contigus, accés a sala VIP exclusiva i una ubicació privilegiada, en cap cas pàrquing ni trasllats, dos factors atractius i potser absolutament imprescindibles a canvi d’una despesa d’aquesta magnitud.
El fet és que una fila per sobre d’aquests seients, això sí, de millor qualitat material i comoditat superior que la resta, la visibilitat és gairebé idèntica per menys de 80 €, estalviant-se el caríssim servei de bar explotat per Aramark si t’emportes l’entrepà de casa.
El mateix passarà al Spotify quan arribi el moment, i és qüestionable que pel fet d’estar més a prop dels futbolistes la visibilitat de les files més baixes sigui l’ideal per una visió panoràmica del partit. Des de més amunt -ideal a l’altura de la llotja- la perspectiva millora extraordinàriament, motiu pel qual es comercialitzen els seients de ‘Balcòning’, les localitats de la primera fila de l’anell de la Segona Graderia com a producte prèmium i VIP sota diferents denominacions, entre les quals figuren els Balcony Seats i els VIP Ring Seats. Els preus per a la temporada 2025-26 oscil·len entre aproximadament 5.500 € i 9.000 € per temporada per als seients VIP de l’anell, amb accés a zones d’hospitality i serveis exclusius. El club, segons han informat fonts pròximes, ja ha venut una gran part (més del 60%) d’aquestes places prèmium.
El càlcul conclou, doncs, que el preu per partit aproximat per a una temporada, amb un mínim pràcticament assegurat de 26 (19 de Lliga, 4 de Champions i 3 de Copa del Rei), oscil·larà entre els 211 € i els 346 €, res a veure amb la barbaritat dels 1.500 € assolits en l’estrena a casa aquesta temporada al Johan Cruyff de les localitats “més properes al terreny de joc” i els 1.150 € de les “més properes a les banquetes”, de les quals encara hi havia disponibilitat diumenge al matí en un ritme de compra baix que, a més, es va veure frenat per la baixa anunciada de Lamine Yamal. No sembla justificat que pugui costar entre cinc i set vegades més que les de Segona Graderia amb una percepció visual del partit excepcional i insuperable.
Sembla que des de la mateixa directiva s’hagi fomentat una mena de competència interna summament perillosa i en aquest cas desproporcionada entre les zones altes de Hospitality, amb les seves llotges i serveis particulars i reservats a grups, i l’oferta prèmium individual com les de balcòning o els seients VIP improvisats a finals de 2024 per a la inscripció igualment fallida de Dani Olmo.
La novetat, reforçada amb aquesta campanya en la qual els mateixos mitjans han participat de forma gratuïta, es limita a aquests 475 seients VIP el marge de benefici dels quals, més enllà del seu preu original indeterminat, de 100 milions per trenta anys d’explotació, és per a tercers i no per al club ni millora tampoc la facturació prevista de cara a l’ajust de comptes anual amb Goldman Sachs que, per cert, també mossega fort i dolorosament per aquest ingrés.
Tenen un gran futur aquesta gamma de cadires a subhasta en cada partit? Caldrà veure, si la directiva o els seus propietaris en l’abast de les seves atribucions no canvien el format de venda a un abonament anual, com s’encaixa que, per exemple, en un partit contra el Llevant la demanda sigui molt baixa, sobretot quan els usuaris entenguin i percebin que el que han pagat per un seient VIP no guarda proporció amb les cadires de balcòning, especialment pel que fa a la visió del partit tan baixa i serveis idèntics de càtering i sales VIP dels que costen molt menys.
