La mort de Víctor Terradellas, exresponsable de relacions internacionals de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), ha deixat l’independentisme orfe d’un dels seus principals protagonistes. El procés tal com l’entenem en l’actualitat hauria estat molt diferent si Víctor Terradellas no hagués existit. Va ser el comodí utilitzat pels partits i pels governs de torn per remoure mig món a la recerca de suports internacionals. Un vessament cerebral que va patir el 28 d’agost va produir la seva mort el 31 del mateix mes. Amb ell se n’ha anat una de les figures més emblemàtiques del procés.
Terradellas, des de molt jove, es va implicar en accions solidàries en països de l’Orient Mitjà, Llatinoamèrica i els Balcans; més tard, va establir contactes amb organitzacions nord-americanes i russes per buscar esquerdes per les quals contactar amb els serveis secrets i lligar sinergies que ajudessin a proclamar la independència de Catalunya. Va crear les ONG Igmar Acció Solidària i CatMón, que va dirigir al costat del seu amic Francesc de Dalmases i amb les quals van obtenir centenars de milers d’euros en subvencions.
Pels moviments de diners a través d’aquestes dues organitzacions, el jutge Joaquín Aguirre els va acusar a tots dos de malversació de fons públics i de concessió irregular d’ajudes per part de la Diputació de Barcelona, de Presidència de la Generalitat i de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD).
Al seu mòbil li van trobar dues converses, una amb David Madí i l’altra amb Xavier Vendrell, en què parlava de contactes amb els serveis secrets russos i de les ofertes militars i econòmiques que, suposadament, el Kremlin havia fet als independentistes en suport de la seva causa. Aquestes converses van desencadenar una investigació que va culminar l’octubre del 2020 amb la detenció d’una vintena d’independentistes de primera línia. Va ser el cop judicial més important a l’independentisme, encara que després tot va quedar en no res en haver-se aprovat la llei d’amnistia, que exonerava tots els implicats en qualsevol delicte.
En petit comitè, Terradellas era un home afable, honest amb les seves idees i franc. Mai va amagar que la seva fita era la independència de Catalunya i va saber traslladar la seva bonhomia a totes les accions de la seva vida, tant privades com públiques. Amic dels seus amics, mai va deixar ningú a l’estacada, tot i que a ell el van abandonar a la primera oportunitat. Quan el 2020 es va desfermar l’operació Volhov des del Jutjat d’Instrucció número 1 de Barcelona, molts dels seus antics companys li van donar l’esquena. Ell ja s’ho esperava, encara que mai va protestar per això. Encara més: va continuar treballant, ja fora de l’àmbit de Convergència, i en els últims mesos havia posat en marxa diferents cercles polítics amb vista a dissenyar un nou partit futur o sumar-se a alguna de les formacions sobiranistes emergents i escombrar del mapa Junts i ERC.
Per arribar a aquesta situació, va viure en un autèntic Dragon Khan polític. Va pujar a dalt de tot i va caure en picat. Però sempre va actuar amb l’aquiescència de la cúpula política convergent. Un acte judicial explica que CiU, des del Govern, “li va proporcionar una estructura organitzativa, contactes, cobertura econòmica i suport, cosa que li va permetre desenvolupar una política integral internacional de la qual era acèrrim defensor, primer sota la presidència de Jordi Pujol i després, en una clara línia continuista, amb Artur Mas i Carles Puigdemont, quan va arribar a exercir un paper de notable rellevància: el seu pla d’internacionalitzar el suposat conflicte català”.
Podeu llegir el reportatge sencer a l’edició número 1633 d’EL TRIANGLE
