El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha anul·lat diversos articles clau del decret de règim lingüístic educatiu de la Generalitat del 2024 i ha estimat parcialment el recurs contenciós-administratiu presentat per l’Assemblea per una Escola Bilingüe de Catalunya (AEB). Malgrat tot, la sentència es pot recórrer.
El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha anunciat que el Govern català recorrerà aquesta sentència. Illa ha afirmat que “no permetrem l’ús polític de la nostra llengua”.
El tribunal declara nuls de ple dret els articles, o parts d’ells, 2, 4, 6, 7.2, 9.3b, 10, 18.a, 19, 24, 33 i 34.1 que, entre altres coses fixaven el català i l’aranès a la Val d’Aran com a llengües normalment vehiculars i d’aprenentatge i com a llengües habituals en l’activitat docent i administrativa escolar, de relacions amb les famílies, als materials didàctics i a les avaluacions.
També s’ha anul·lat el fet que el català fos la llengua auxiliar prioritària per ensenyar idiomes estrangers o que el català fos la llengua única d’acolliment de l’alumnat nouvingut sense preveure mecanismes d’aprenentatge equilibrat del castellà.
El tribunal desestima, en canvi, la impugnació d’alguns articles relatius a aspectes organitzatius interns de l’administració (com l’ús del català en la projecció externa dels centres, la llengua en els processos selectius o l’acreditació lingüística del personal no docent), en considerar que no afecten directament el dret fonamental a l’educació.
El decret parcialment anul·lat s’empara en la llei del 2022 sobre l’ús i l’aprenentatge de les llengües oficials en l’ensenyament no universitari i també en el decret llei del mateix any pel qual es fixen els criteris per elaborar, aprovar, validar i revisar els projectes lingüístics dels centres.
El Govern de la Generalitat, presidit per Pere Aragonès, va impulsar aquestes normatives per blindar el sistema d’immersió lingüística davant de les resolucions judicials que obligaven a un mínim del 25% dels ensenyaments en castellà en determinats casos.
El TSJC ja va suspendre, de forma cautelar l’estiu de l’any passat el decret, tal i com demanava l’AEB, tot recordant diverses sentències sobre la necessitat de garantir el 25% de castellà en diverses escoles i ja avançava que aquest decret “dona cobertura a accions educatives que puguin situar en una posició marginal la llengua castellana en l’ensenyament, ja que únicament es garanteix la posició prevalent i vehicular del català”. D’aquesta forma, continua, “s’intensifica el model únic immersiu d’ensenyament gratuït per a tots els alumnes”.
Valoració de l’AEB
Per la seva part, l’AEB ha celebrat la sentència perquè obligaria els centres a tenir el castellà com a llengua no només d’una assignatura, sinó també vehicular d’altres matèries i àmbits.
Per això, l’AEB exigeix a la Generalitat que compleixi sense demora la sentència i “reformi el model educatiu per a garantir els drets lingüístics de tots els alumnes a Catalunya i deixi d’una vegada per sempre d’inventar procediments fraudulents per a evitar que el castellà sigui també llengua vehicular d’ensenyament a Catalunya”.
Així mateix, reclama al Govern espanyol que “exerceixi les seves competències i actuï a través de l’Alta Inspecció d’Educació per assegurar que aquesta resolució es compleixi en els centres públics i concertats de Catalunya”.
