Si un presentador de programes de Catalunya Ràdio i Canal 33, com és Lluís Jutglar (Peyu), es pot permetre el luxe de fer un vídeo animant a la gent a participar a la manifestació independentista de l’11 de setembre que convoca l’Assemblea Nacional Catalana a mi em ve de gust dir-li a la gent que no hi vagi.
És evident que tothom pot anar a les manifestacions i concentracions democràtiques que cregui oportunes però si els mitjans de comunicació públics juguen brut, deixeu-me, almenys, el dret a rondinar i a recomanar la gent que dediqui la tarda de dijous a activitats diferents que la de passejar-se per Barcelona, Girona o Tortosa en companyia dels ‘indepes’ de’n Lluís Llach.
La primera raó per no anar-hi és que independència és sinònim d’insolidaritat. És aquella actitud tan desagradable del “primer jo i després ja veurem els altres”. És una idea incompatible amb l’ideal progressista de germanor internacional malgrat les explicacions i arguments que defensen des de la CUP o Esquerra Republicana.
La segona raó és que la manifestació de l’ANC és el resultat de l’apropiació indeguda de la que s’havia fet sempre des de la recuperació de la democràcia, on hi participaven catalans de tots els partits i ideologies. Un bon dia, des del govern de la Generalitat i els mitjans que en depenen es va decidir que s’apartava de la manifestació els catalans no independentistes perquè així ho reclamava el procés i portem així uns quants anys.
Una altra raó és que l’amo de l’ANC, Lluís Llach, no li fa fàstics a que els simpatitzants d’Aliança Catalana participin a la manifestació. Diu que si subscriuen el Manifest de convocatòria tant li fa com pensin i d’on vinguin. Com més serem, més riurem, encara que desfilin de bracet amb xenòfobs racistes.
Afegiria que la davallada de suport a les manifestacions de l’ANC dels darrers 11 de setembre seria bo que s’accentués aquest any. Això demostraria que la societat catalana va recuperant l’esperit solidari enterbolit pel procés i obriria les portes a que molts catalans tornin a fer seva una Diada de la qual ara no en volen ni sentir a parlar.
Dues acotacions finals. Una, insistir que es traslladi la Diada de Catalunya al dia de Sant Jordi o un altre que es decideixi i deixem d’una vegada de reinventar-nos la història i de fer el paperina davant l’estàtua de Rafael de Casanova. L’altra, que, ja posats a fer, ignorem la inauguració de la gran bandera de Catalunya que, per obra i gràcia del president de la Mesa del Parlament antirepressiva, Josep Rull, ens plantifiquen al Parc de la Ciutadella.
I no se us acudeixi ni bojos a anar a escoltar el beneit del Toni Albà a casa de la Sílvia Orriols! Això menys encara!
