Les interioritats i misèries del tancament del mercat blaugrana per segellar les inscripcions menors (pel que fa al fair play) de Wojciech Szczesny i Roony Bardghji no deixen de causar sorpresa i desconcert en el context d’una directiva com la de Joan Laporta, que no només va mentir descaradament quan va afirmar fa més de dos mesos que el club ja operava sota la norma 1:1 en matèria de marge salarial, és a dir, amb el 100% d’aprofitament de totes les operacions d’estalvi per baixes, traspassos, cessions i renegociacions de contractes. També ha ocultat que, per completar les llicències dels últims futbolistes de l’equip d’Hansi Flick, a més de l’aval directiu de 7 milions, Laporta ha acudit a pagarés sostinguts per una agència de representació de futbolistes, AS1, segons ha explicat amb tot detall el diari Ara.
La informació afirma que “des de l’agència de representació AS1 han ajudat Joan Laporta a garantir aquests diners. L’operació es va gestar fa uns dies en una doble trobada a Barcelona amb emissaris d’una companyia que, entre altres coses, gestiona la carrera de Luis Díaz, qui al principi del mercat era la primera prioritat de Deco per reforçar l’atac”. Precisa, a més, que “Deco es va reunir amb Raúl Costa, membre d’AS1, en un punt de Barcelona i que després tots dos es van desplaçar a les oficines del Barça, on esperaven Laporta, altres membres de la junta i també Ignacio Aguillo, responsable de l’agència. En aquesta reunió es va acabar de perfilar l’acord. Aguillo va fundar AS1 el desembre de 2024 després d’absorbir altres agències de representació com PromoSport. Abans havia assessorat l’Atlético de Madrid en matèria d’estratègia corporativa i havia treballat sis anys amb el fons CVC, que va ser el que va finançar tots els clubs de LaLiga excepte el Reial Madrid, el Barça i l’Athletic després de la caiguda d’ingressos de la competició per culpa de la covid. CVC també ha participat en operacions amb Bruin Capital, que és el fons d’inversió que finança AS1”.
El fet que la directiva hagi avalat en total 12 milions per completar una plantilla de 21 futbolistes, tres d’ells porters, no deixa de ser un focus de conflicte d’interessos, ja que, per evitar l’execució d’aquestes garanties, s’ha de generar el fair play suficient per compensar-les. Que Laporta i els seus directius sospiraren pel traspàs de Fermín al Chelsea fins dilluns passat, com a solució a la precarietat d’aquest trist i vergonyós estiu blaugrana, és una prova del risc que comporta la solució desesperada de l’aval personal i de la necessitat que al final de curs aquesta desviació tan irracional s’hagi esmenat. Ningú dubta que Laporta recorrerà a una venda de jugadors o d’actius si cal abans de posar diners de la seva pròpia butxaca.
Encara més pervers resulta que els diners els hagi prestat internament una agència de futbolistes com AS1, amb la qual Deco i el Barça pretenien tancar l’operació de Luis Díaz, el davanter del Liverpool que finalment va fitxar pel Bayern de Munic. Retrospectivament, i sabent que Marcus Rashford estava lligat des del gener passat amb Pini Zahavi pel mig, es pot especular que les veritables intencions blaugrana mai van ser ni Nico Williams ni Luis Díaz, sinó simplement agitar el mercat.
Igualment, aquest préstec d’última hora d’AS1 suggereix que el Barça o Laporta, per la via que sigui, està obligat a retornar-li els diners i el favor, i que una o diverses operacions són la millor manera i menys rastrejable de fer-ho.
Poc pot sospitar el gran públic que a la rebotiga del mercat de cada estiu el guió d’un director tècnic i de l’entrenador el dissenya cada vegada amb més pes i al marge d’ambdós les grans agències d’intermediació, com ha radiografiat el periodista del Diari de Girona, Jordi Xargayó, analitzant l’escandalós negoci al voltant de la plantilla del Girona manipulat des del City i del seu cercle d’agents de confiança, entre ells Jorge Mendes, que també ho és de Laporta, com és ben sabut.
Comparant l’operació de venda de Ladislav Krejci al Wolverhampton, per uns 30 milions, Jordi Xargayó recorda que el club va vendre “a preu baix Aleix Garcia (18 milions, la mateixa quantitat que es va pagar per Yáser Asprilla) i a Miguel Gutiérrez (9 milions pel Girona), traspassant per sota de la clàusula al màxim golejador de la lliga espanyola, Artem Dovbyk, o venent per poc a un jugador determinant com Yangel Herrera”. I això és perquè, sosté, cada operació genera comissions. “El propietari dels Wolves —explica—, l’empresari xinès Guo Guangchang, un dels més rics del món, posseeix el 20% de Gestifute, l’empresa del poderós representant de futbolistes, Jorge Mendes. Pràcticament, es podria dir que l’equip anglès no realitza transaccions per menys de 30 milions. Així és el cas de Semedo, procedent del Barça, o de Jorgen Strand Larsen, del Celta, tots dos fitxats, igual que Ladislav Krejci, per 30 milions. O la venda fa un any de Pedro Neto al Chelsea per 63 milions. Aquest any han fitxat el jove jugador del Celta, Fer López, una promesa encara per descobrir, per 25 milions. Totes les operacions dels Wolves tenen un denominador comú: les milionàries comissions que rep l’agència de Jorge Mendes”.
Com a exemple, conclou, l’operació de Fabio Silva, amb només 18 anys, del Porto als Wolves traspassat per 40 milions. “Com que les accions del Porto cotitzen a la borsa de Lisboa i totes les operacions han de ser comunicades a la Comissió Nacional del Mercat de Valors de Portugal, es va saber que Jorge Mendes va cobrar set milions d’euros i el representant del jugador altres tres: un 25% en comissions. Fabio Silva només ha jugat 2.182 minuts a la Premier en cinc anys. La venda de Ladislav Krejci és un ‘win-win’ per als Wolves i per al Girona, és a dir, per a l’agència de Jorge Mendes, que cobra elevades comissions per totes les transaccions del club anglès, i per a Pere Guardiola, la seva agència (Sports Entertainment Group, amb seu a Amsterdam) és la que representa Krejci”.
És fàcil imaginar el que no transcendeix, el que no se sap —ni es coneixerà mai— de les operacions de Jorge Mendes amb el Barça de Laporta.
