El curs escolar 2025-2026 comença amb menys alumnes a les aules. La previsió és que per aquest curs que s’inicia dilluns el curs vinent hi hagi 1.326.352 alumnes de règim general, des d’infantil a formació professional,, uns 8.493 menys que els matriculats el curs passat. No obstant, la gran novetat avançada per la consellera d’Educació, Esther Niubó és l’augment de l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu (NESE). Com a novetat, serà també el primer sense telèfons mòbils o rellotges intel·ligents a les aules en tota l’etapa obligatòria
Segons Niubó, hi haurà al sistema educatiu 8.964 alumnes més amb aquestes necessitats educatives, segons les xifres al tancament del curs passat.
En total, el curs 2024-2025 va acabar amb 335.746 alumnes NESE d’infantil tres a quart d’ESO, que suposen gairebé 9.000 més que l’any anterior. Del total, 292.380 tenien necessitats educatives per raons socioeconòmiques o socioculturals (NESE B), i 43.366 per trastorns o discapacitats (NESE A).
La consellera d’Educació ha destacat que la realitat a les aules és de “més complexitat” i per això ha assegurat que s’ha posat molt el focus en atendre aquestes alumnes que tenen unes necessitats específiques.
Segons el darrer recompte d’Educació, el curs 2023-2024 hi havia 41.023 alumnes NESE A d’I3 a 4t d’ESO i el curs 2024-2025 eren 43.366, això suposa un increment de 2.343 alumnes. Pel que fa als NESE B, es va passar de 285.759 a 292.380, 6.621 més. En total, el curs 2023-2024 hi havia 326.782 alumnes NESE, incloent-hi les dues tipologies, i el 2024-2025 va tancar amb 335.746.
En roda de premsa, Niubó ha destacat diverses mesures que han de permetre atendre millor aquests alumnes. Entre d’altres, s’incrementa la inversió en el servei dels monitors de suport, coneguts com a vetlladors, que passarà de 29,2 a 62,6 milions entre gener del 2026 i agost del 2027. A més, hi haurà un psicòleg referent per servei territorial i el recurs de Suport Intensiu a l’Educació Inclusiva (SIEI Plus) passarà de 87 unitats a 175.
Ha detallat també que s’abordaran els trastorns d’aprenentatge amb un programa de detecció que ja es va anunciar el curs passat i amb un pla pilot. El primer serà un programa que ha de permetre fer un cribratge per detectar dificultats en el llenguatge a primer i tercer de primària.
Educació facilitarà els materials per poder fer aquests cribratges, tot i que els centres no estaran obligats a fer-ho. En paral·lel, es posarà en marxa un pla pilot a Manresa i Sabadell juntament Drets Socials i Salut per tal de millorar l’atenció integral a l’alumnat amb trastorns del neurodesenvolupament. El curs passat es va dur a terme la primera fase per analitzar els processos d’atenció, els recursos i la valoració d’usuaris i professionals. Aquest curs, el pilotatge que es farà a Manresa i Sabadell ha de permetre avaluar les millores.
Més d’1,3 milions d’alumnes al règim general
En el règim general presencial la previsió és que hi hagi 1.326.352 alumnes, dels quals 889.575 al sector públic (-4.134), 96.454 al concertat (-187) i 340.323 al privat (-4.172). Entre les etapes amb increments d’alumnes hi ha l’educació infantil de primer cicle (0-3), amb 2.155 alumnes més, l’educació especial, amb 88 més; i el batxillerat, amb 1.989 alumnes més. En canvi, es preveu que hi hagi 6.399 menys a l’ESO. Pel que fa a l’etapa 0-3, el Departament i els ajuntaments han impulsat la creació de 904 noves places.
En relació amb l’FP, Niubó ha celebrat que en el procés d’enguany ja s’han assignat més de 81.000 places. A l’espera de tancar el procés de matriculació el 5 de setembre, hi ha un increment de la matrícula del 19% respecte al curs anterior. Niubó ha asseverat que la feina que s’ha fet ha estat “molt positiva” i ha afegit que l’FP ha estat la bona notícia del primer any de legislatura.
Si s’hi inclouen les xifres del règim especial en el còmput del total d’alumnes per al curs vinent, la formació d’adults i els ensenyaments a distància, la previsió és que hi hagi 1.604.987 alumnes, 2.247 menys que els matriculats el curs passat. Del total, 1.080.670 al sector públic (-785), 183.994 al concertat (+2.710) i 340.323 al privat (-4.172).
Millora dels resultats educatius
Com ja va dir durant el curs passat, Niubó ha insistit que un dels principals objectius de la legislatura és millorar els resultats educatius. Per aconseguir-ho ha explicat que es continuaran aplicant alguns dels plans o proves pilots que es van anunciar el curs passat i que avaluaen el sistema.
Entre d’altres, durant el primer trimestre s’acabaran de publicar les concrecions dels aprenentatges curriculars de totes les matèries i es crearà una borsa única de formadors per a la formació permanent del professorat, que també es revisarà amb una oferta centrada en matemàtiques, lectura, ciència, anglès i Intel·ligència Artificial (IA), entre d’altres. Precisament sobre IA, Niubó no ha descartat que la facin servir en la línia de treball de desburocratització de les gestions dels centres, que també ha insistit que continua endavant.
Pel que fa a les aules d’acollida, hi haurà 200 noves dotacions, amb un total de 1.344 de continuïtat i 19 intensives. Sobre aquestes últimes, la consellera no ha descartat que hi pugui haver alguna més al llarg del curs.
D’altra banda, s’amplia fins a 538 els centres de la xarxa de competència lectora, s’augmentarà el nombre d’auxiliars de conversa en anglès fins als 150 i hi haurà 800 centres treballant en els diferents plans de millora de les matemàtiques.
Sense mòbils
El curs vinent serà també el primer sense telèfons mòbils o rellotges intel·ligents a les aules de tota l’etapa obligatòria. A més, està previst que totes les famílies rebin una guia amb recomanacions sobre l’ús dels dispositius digitals a principis de curs. Niubó ha explicat també que en el document d’organització i gestió de centres s’aborda la qüestió de les pantalles, sobre la que cada centre haurà de fer una revisió per tal d’anar eliminant-les a infantil. “No es pot fer de la nit al dia”, ha reconegut.
En el marc de la salut mental, Educació preveu implantar un programa de formació en competències socioemocionals a infantil i primària que ja es va dur a terme el curs passat a l’ESO. També hi haurà un pla pilot en 24 centres per identificar els discursos d’odi i promoure els drets humans.
