Malgrat les dues grans concentracions celebrades a la plaça de sant Jaume, a Barcelona, els dies 13 i 27 d’agost, on la professió periodística catalana va mostrar el seu rebuig al genocidi palestí i als assassinats de més de dos-cents col·legues a la franja de Gaza, hi ha professionals de la comunicació catalans que justifiquen l’acció del Govern d’Israel com a resposta a l’atac de Hamàs el 7 d’octubre del 2023 en què va assassinar unes 1.200 persones i unes 250 van ser segrestades. Israel ha assassinat des d’aleshores més 60.000 persones amb bombardejos i ha causat la mort per gana de centenars d’infants i adults. Alguns periodistes que havien defensat Israel han deixat de fer-ho, sobretot després que es difonguessin les imatges de nens palestins afamats o desnodrits, i o bé s’han apartat d’aquest debat o, com en el cas de Jordi Barbeta, han reconegut que ja no podien mantenir el seu suport a la gestió del Govern de Benjamin Netanyahu.
Pilar Rahola és la referència obligada del sector periodístic favorable a Israel. Ha estat sempre d’aquest país i el seu govern i diverses entitats israelianes l’han premiat amb guardons i prebendes. Des de fa mesos, viu a l’Argentina convidada per la comunitat jueva d’aquell país. Des d’allí, Rahola intervé menys del que es podria esperar en el debat sobre el genocidi israelià, però no falla a l’hora d’enviar missatges i opinions justificant-lo a la xarxa social X. A la primera de les manifestacions de la professió periodística catalana contra el genocidi i l’assassinat de col·legues palestins, Rahola va reenviar el missatge de Rubèn Novoa, periodista del digital XCatalunya, lligat a Aliança Catalana, que qualificava així la concentració: “La propaganda de Hamàs ja juga a casa”. Un altre periodista del partit de Sílvia Orriols, Sergi Maraña, difon a X discursos sencers de Netanyahu.
Rahola va formar part del think tank finançat per Jordi Pujol perquè periodistes i intel·lectuals promocionessin el projecte sionista a Catalunya. D’aquest grup n’eren membres també David Madí, Joan B.Culla o Vicenç Villatoro. Madí defensa la política d’Israel a les tertúlies d’El matí de Catalunya Ràdio. L’octubre passat va tenir una forta enganxada amb l’economista Pau Llonch per aquesta qüestió. Culla va morir el novembre del 2023. Villatoro i l’ex-director de TV3 Vicent Sanchis van participar el maig de l’any passat en la presentació de l’edició pòstuma actualitzada del llibre de Culla “Israel, el somni i la tragèdia”.
La ‘fachosfera’, niu de sionistes
Rahola va reenviar, el passat 22 d’agost, el post del tertulià proisraelià Antoni Gelonch en què lamentava que “no hi ha pancartes ni flotilles” per defensar les dones afganeses sotmeses al masclisme del règim dels talibans. I se suma al nombrós grups d’usuaris de la xarxa X que acusen el periodista de TV3 Joan Roura, redactor de TV3 especialitzat en Pròxim Orient, d’estar venut a la causa palestina. “Aquest home està molt malalt d’odi”, va escriure el passat dia 22.
El llistat de periodistes catalans que subscriuen les tesis de Rahola inclou professionals de la fachosfera, com Paco Marhuenda, director de La Razón, que justifica el genocidi i la desnutrició dels nens palestins dient que “Israel ha exercit el seu dret de legítima defensa i la guerra només pot acabar amb la derrota de Hamàs” o Xavier Rius Tejedor, que publicava un article a La Gaceta, el 2 d’agost, titulat “A favor de Israel” o un post a X el dia 25: “El que els passa als palestins no és culpa d’Israel. És culpa de Hamàs”.
Salvador Sostres subscrivia a l’ABC la falsa idea que “qui mata de fam els palestins és Hamàs, que no deixa entrar l’ajut humanitari per poder fer després propaganda de la fam que pateixen”. El mateix raonament havia fet Anna Grau l’agost de l’any passat: “L’únic ajut humanitari que fa anys que arriba a la població palestina és d’Israel. El que passa per Hamàs, se’l fonen als túnels”. L’eurodiputat de Vox, Juan Carlos Girauta, periodista i escriptor nascut a Barcelona, ha estat cobrant durant dos anys d’organitzacions sionistes. El 14 de juny va escriure a X: “La lluita d’Israel és la lluita per la llibertat. És la nostra lluita”. Al Parlament europeu va qualificar de “fal·làcia” parlar de genocidi a Gaza.
“Qui mata de gana la població palestina és Hamàs”
Josep Gisbert, col·laborador d’El Nacional, ha deixat escrit això: “Qui mata de gana la població palestina? No Israel, que és fals que no permeti l’entrada d’ajuda humanitària, sinó Hamàs, que segresta els camions que arriben a la franja a plena llum del dia a la vista de tothom i sense que ningú hi faci ni hi digui res, amb la total complicitat, entre d’altres, de l’Agència de les Nacions Unides per als Refugiats de Palestina al Pròxim Orient -la UNRWA segons la sigla en anglès-, convertida en un autèntic niu de terroristes”. I s’ha quedat tan ample. Tan ample com Joan Maria Piqué que ha dubtat que hi hagi gent que passi fam a Gaza: “Realment, hi ha fam a Gaza segons els criteris de l’ONU? O estem davant d’una nova manipulació política del llenguatge humanitari?”.
Jaume Clotet, el periodista que més cops ha participat a la tertúlia del programa Més324 de TV3, va proposar el novembre del 2023 que “si voleu anar a Israel a ajudar les granges i explotacions agrícoles que s’han quedat sense molts treballadors que són al front, ho podeu fer. Molts voluntaris ja hi han viatjat”. “Perquè ells puguin anar a matar criatures, com de podrit has d’estar per dins”, li va recriminar Alba Satorres, que es presenta com a metgessa de famílies i comunitats. “L’antisemitisme és una mala herba que no mor mai”, comentava Clotet a Àngel Colom en una conversa entre els dos a X.
Rahola, ja es veu, no està sola, tot i que, això sí, la majoria de la professió periodística s’ha posicionat contra el genocidi comès per Israel a Gaza.
