En el neuròtic i agitat panorama del Barça sobre on es jugarà el Barça-València, la primera fase de la Champions i la resta de la temporada regular de Lliga i Copa, partits que podrien acabar quadrant-se fins a tres estadis diferents, subjau la no menys complexa qüestió d’oferir als socis del FC Barcelona la possibilitat de donar suport al primer equip en una temporada tan atractiva des del punt de vista futbolístic.
La realitat és que, després de dues jornades de Lliga ja disputades, amb l’obligació d’informar la UEFA abans d’aquest dijous l’estadi designat per a la fase de grups, que comprèn quatre partits, fins al gener, més un eventual quart en funció de la classificació, Joan Laporta encara no ha estat capaç d’exposar als socis un pla d’aquest nou model d’abonament anomenat ‘passi de temporada’ utilitzat en els dos anys seguits de l’exili a Montjuïc.
Ara mateix, complementàriament, no se sap quina pot ser la resposta dels socis després d’aquestes dues primeres experiències lluny de Les Corts des de l’inici de les obres fa dos anys, una afectació que igualment condicionarà la temporada actual, sigui perquè l’Spotify obre provisionalment i parcialment ara o al febrer, perquè la Champions i potser la Lliga s’hagin de disputar al Lluís Companys més de mitja campanya o perquè definitivament s’esculli Montjuïc per a la resta del curs i així afavorir que les obres puguin acabar-se.
El primer any d’exili, el soci blaugrana va expressar el seu malestar i desacord amb el pla de Laporta i Limak de traslladar els partits lluny de Les Corts amb una resposta molt curta de 16.864 abonaments de temporada. Aquests socis, per cert, van denunciar el maltractament i les torturants condicions imposades per la directiva: dificultats d’accés, assignació dels pitjors seients, canviants a cada jornada, prioritat per als turistes i l’obligació de reservar amb antelació cada partit.
Malgrat tot, com en la següent, la 2024-25, Laporta va prometre, va jurar i va perjurar que continuar a Montjuïc era només una extensió provisional, fins al 29 de novembre de 2024, data de la celebració del 125è Aniversari del FC Barcelona, i que la resta de la temporada es disputaria a l’Spotify reobert, els socis es van animar i es van activar amb l’al·licient/rumor que els abonats de Montjuïc tenien garantit un seient en el retorn al Camp Nou amb l’aforament reduït per a la resta del curs.
Tot i que la xifra va pujar a 22.600 socis que van comprar l’abonament anual, finalment, com és ben sabut, la directiva de Laporta va anar maniobrant i enganyant-los sobre la marxa pel que fa a l’abast, cobertura i preu dels abonaments, de manera que els socis van acabar pagant més per la temporada completa que l’any anterior, igualment amb les limitacions i el suplici d’aquesta vida marginal i de discriminació respecte al turista, sempre prioritari per a Laporta.
Aquesta setmana, o a tot estirar la vinent, la directiva hauria d’exposar un pla d’abonaments per al curs 2025-26 que contempli la totalitat dels partits i ubicacions i una eventual estratègia de salt d’estadi segons l’evolució de les obres i dels diferents permisos municipals.
La qüestió de fons, a la vista de la mala experiència anterior i de les circumstàncies canviants al voltant del futur de l’Spotify, és si el soci del Barça anteposarà la il·lusió i el desig d’estar amb l’equip o es deixarà portar pel recel, els dubtes i l’engany permanent que ja s’ha convertit en el senyal d’identitat més rellevant i destacat de la gestió laportista, ja que fins i tot sabent a curt termini com començarà la temporada, ara mateix ningú pot assegurar que acabi tal com ho promet la junta, sobretot si és l’Elena Fort qui surt a donar la cara per explicar com s’articula finalment el model d’abonat per zona, sense seient fix i potser amb la perspectiva de jugar en dos estadis.
Limak encara no ha lliurat el final d’obra de la Fase A1
Laporta ha comunicat a la UEFA que els partits de Champions de la primera fase es disputaran o a l’Spotify o a Montjuïc, en funció de com avancin els permisos i llicències municipals en un altre gest de postureig, sabent que Limak encara no ha lliurat el final d’obra de la Fase A1, la versió més reduïda d’una presumpta reobertura que des de l’Ajuntament de Barcelona ja li han avisat, per activa i per passiva, que requereix un temps de treball i un protocol específic molt complicat d’escurçar.
D’una banda, els ‘palmeros’ del laportisme ja s’encarreguen d’anar assenyalant a l’Ajuntament de posar bastons a les rodes. I de l’altra, a la UEFA no li valen dues opcions, necessita concreció i una ubicació estable.
Laporta continua tenint de fons el mateix problema: que les zones VIP han de començar a produir com més aviat millor per afrontar les primeres quotes de Goldman Sachs a partir de gener i que qui no compleix és Limak, no l’Ajuntament.
Quan s’aclareixi el panorama es veurà si el soci s’ho creu del tot o si li és igual fins i tot tornar un tercer any a Montjuïc amb la promesa que l’Spotify s’obrirà a partir de febrer. Serà una forma de prendre el pols a la massa social sobre la seva postura i actitud davant el desenvolupament de la reforma de l’estadi.
