Des de la cúpula de govern del FC Barcelona responsable de l’aparell de comunicació social i imatge corporativa, comercial i d’entreteniment, a més del control de continguts a les xarxes socials, web i Barça One, s’ha ordenat promocionar mediàticament Paloma Mikadze, figura creixent del nucli dur del president Joan Laporta, principalment perquè és la filla i protegida de Manana Giorgadze, cap de gabinet de presidència i exempleada del despatx de Laporta fins que va tornar a la presidència, necessitat d’algú eficient i de màxima confiança per a aquest lloc.
Darrere d’aquesta campanya de projecció de Paloma Mikadze hi ha dues raons poderoses que, en cap cas, guarden relació amb l’èxit en la gestió concreta d’una macroàrea i d’un superpoder com són la direcció de Barça Identity i Barça Media 360, dues de les invencions especialment dissenyades internament perquè la filla de Manana Giorgadze, persona d’especial influència sobre el president, pogués justificar un càrrec rellevant i unes condicions laborals excepcionals, això sí, sense passar abans per una contractació regulada que contrastés la seva formació, experiència i talent amb el desenvolupament dels seus càrrecs.
El retorn fallit a l’Spotify
El primer motiu pel qual Paloma Mikadze ja fa dues setmanes que ronda diferents mitjans, a La Vanguardia i a RAC1, sent tractada com una mena d’estrella del neobarcelonisme, rau en la necessitat de dissociar la seva imatge i responsabilitat de dues de les desfetes comunicatives més destacades de la història moderna del club. Una, irreparable, va ser la pèssima ocurrència d’engegar la campanya ‘Tornem a casa. Vibrem’ ajuntant en un vídeo delirant el Timbaler del Bruc i Joan Laporta per anunciar, amb redoblament de campanes mundialment mediàtic, el retorn a l’Spotify pel 10 d’agost passat coincidint amb el Gamper.
Encara no s’havien apagat els ecos d’aquesta sonada ficada de pota quan des del mateix prepotent i poderós aparell denominat Barça Media 360 sota el seu govern es va llançar una altra ofensiva d’abast internacional amb el naixement d’un canal nou de streaming —al marge de Barça One— mitjançant el qual els socis i penyistes podrien seguir gratis el primer equip en directe els tres partits de pretemporada i el Gamper i la resta dels milions de fans del Barça pel món, subscrivint-se per una quantitat d’entre 40 euros per un any o de 10 euros al mes. Un preu impossible que es va demostrar per l’escàs nombre de subscriptors, a banda que, com és sabut, l’streaming de Paloma Mikadze es va col·lapsar abans de començar i per sempre en un estrepitós fracàs que també va fer la volta al món per vergonya de la reputació digital del FC Barcelona.
Des del club, per tapar i dissimular l’estrident ridícul d’aquell episodi, es va arbitrar amb caràcter d’urgència la solució d’emetre pel canal de YouTube del club en obert i de forma gratuïta aquests partits que havien de canviar la dinàmica i el negoci digital del Barça. La pretensió inicial d’atreure, fidelitzar i monetitzar aquests 400 milions de barcelonistes que habiten a les xarxes socials blaugrana va acabar en un sobrecost, i zero retorns financers, a més del ridícul de deixar-los penjats i d’inventar-se la falsa excusa d’un hackeig del senyal per desviar l’atenció sobre Paloma Mikadze, única responsable corporativa de la catàstrofe.
Col·lateralment, el gran error en l’estratègia d’aquest intent de gir en el negoci digital va tirar per terra qualsevol possibilitat, almenys als ulls de l’auditor, Crowe, d’apreciar el menor indici de vida, esperança o futur de Barça Vision, definitivament condemnada a restar del patrimoni, en forma de pèrdues, la resta del seu valor comptable de 208 milions encara pendents d’ajustar de la fallida i fantasma palanca de Barça Studios.
Per salvar el coll de Paloma Mikadze, sota la lupa després d’aquests dos destacats entrebancs en el seu inigualable debut com a líder de Barça Media 360 en tot just dos mesos en el càrrec, des de l’àrea de comunicació s’han tramitat sengles reportatges (La Vanguardia i RAC1) sobre dos presumptes èxits amb què intentar compensar-los.
L’streamig es va col·lapsar
El primer, amb un titular ampul·lós publicat al web oficial blaugrana sobre que “el Barça supera la FIFA i l’NBA i arriba als 23,8 milions de subscripcions a YouTube”, després de registrar “xifres rècord amb la retransmissió del Trofeu Joan Gamper 2025” i de continuar ampliant el seu lideratge digital amb una fita històrica: 23,8 milions de subscriptors a YouTube. Aquesta xifra consolida la posició del Club com el primer compte de club esportiu del món en aquesta plataforma i supera també la FIFA (23,6 M) i l’NBA (23,3 M)”.
És evident, perquè així ho explicava la mateixa informació, que sense la solució desesperada de passar les emissions dels quatre amistosos de la pretemporada de l’equip de Lamine Yamal pel canal de Youtube, aquesta pujada mai s’hauria registrat de la mateixa manera que si l’NBA o la FIFA emetessin en exclusiva i gratis per YouTube els seus partits assolirien cotes interestel·lars de subscriptors. Atribuir-se el mèrit d’aquest lideratge associat a la gestió digital no deixa de ser, per tant, una altra maniobra de supervivència amb molt percentatge d’engany, d’oportunisme i de drama pel fracàs d’aquella rendibilitat que havia de proporcionar la idea de vendre la pretemporada del primer equip en forma de subscripció gratuïta per a socis i penyistes i de pagament per a la resta.
Paloma Mikadze no va comptar, desgraciadament, que milers d’aficionats es connectarien alhora en una mostra d’incompetència tan sonada com en el segon ancoratge mediàtic proposat i lligat des de l’àrea de comunicació per al seu lluïment sobre la popularitat de Cat, la mascota sobre la qual va dir, tot i que era presentada com la seva ideòloga, que no sabia exactament si feia un o dos anys que treballava en el projecte. El colofó va ser la seva resposta a la pregunta sobre quan es comercialitzaria Cat com a peluix: “Encara no ho sabem perquè és molt difícil aconseguir un Cat en 3D”. Increïble.
