El Diccionari de la Llengua Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans defineix ‘fòbia’ com “aversió apassionada, angoixosa i obsessiva, generalment de caràcter patològic”. Estem acostumats a l’expressió ‘islamofòbia’ per referir-se a aquesta aversió cap als practicants de la religió musulmana. Des de que els independentistes van considerar que havien de recórrer a la defensa de la llengua catalana com a eina principal de la seva causa ens hem acostumat a que es parli de ‘catalanofòbia’ als mitjans de comunicació de la seva corda i, clar, a les xarxes socials abduïdes pel fanatisme. De ‘castellanofòbia’ en sentim a parlar menys, però és evident que existeix i que està present, fins i tot i per desgràcia, a mitjans de comunicació públics com TV3 i Catalunya Ràdio.
De l’enfrontament de dues fòbies no en pot sortir res de bo. El darrer exemple el tenim en el contenciós que s’ha viscut a la gelateria Dellaostia del barri de Gràcia, a Barcelona. Una dona va demanar un gelat de maduixa i un dependent li va dir que no l’entenia. La dona no li va voler demanar en castellà i l’amo de la gelateria li va dir que estaven a Espanya i que el castellà és l’idioma oficial a tot el país. La dona se’n va anar emprenyada, sense gelat de maduixa i dient-li “imbècil” al propietari. El company de la senyora, Guillem Roma, conseller d’ERC al districte de Gràcia, va pujar immediatament aquest missatge a la xarxa X: “Avui la meva parella ha patit un cas de discriminació lingüística en plena Festa Major de Gràcia per parlar en català a un treballador de la gelateria ubicada al carrer Torrent de l‘Olla 128-124 que s’anomena ‘Helados Dellaostia’”. Per la nit, el local va ser atacat, la seva façana i el terra de l’accés va patir pintades insultants -“Feixistes de merda”- i hi van posar un munt d’enganxines on es llegia “Aquest local no respecta el català”. Roma va declarar després, a RAC1, que ell no hauria fet aquest vandalisme que va qualificar com “només són uns adhesius”. Què esperava després de posar a la xarxa l’adreça del local en el missatge on va denunciar la seva “catalanofòbia”?
I, a partir d’aquí, van saltar els castellanòfobs i els catalanòfobs a creuar-se insults i amenaces. Els uns convidant el propietari, un argentí que va obrir la gelateria fa tres anys, a marxar de Catalunya. Els altres acusant els denunciants de comportar-se com els nazis amb els jueus a l’Alemanya dels anys previs a la segona guerra mundial, quan també vandalitzaven els seus locals.
La companya de Roma tenia raó. La llei obliga els dependents de les botigues de Catalunya a atendre els clients en català. Però va perdre la raó i els nervis quan va insultar el propietari.
I és que “les aversions apassionades, angoixoses i obsessives” són “generalment de caràcter patològic” i les patologies cal tractar-les amb saviesa, mà esquerra i bona voluntat.
Diu l’humorista de TV3 Òscar Andreu en el seu monòleg castellanòfob “Crida als ocells de colors llampants” que les llengües mai s’imposen amb simpatia. Amb insults, menys. Tota aquesta discussió no hauria existit si la dona afectada li hagués explicat a l’amo de la gelateria que ‘maduixa’ en català és ‘fresa’ en castellà. I segur que a la propera vegada l’hauria entès. I s’hauria estalviat el crit d’‘imbècil’ que li va dedicar i que l’argentí va entendre perfectament.
I un recordatori per tots dos: els nens i nenes de Gaza no tenen gelats, ni de maduixa, ni de fresa, ni de res. Es moren de gana perquè alguns imbècils volen que sigui així.
