En moments de turbulència, l’estratègia de Joan Laporta i de la seva mentidera oficial per als assumptes de l’Espai Barça, Elena Fort, és sempre la mateixa: amagar-se. Serà després d’una altra victòria de Lamine Yamal, l’única medicina que alleuja el barcelonisme, quan algun dels dos sortirà a validar un relat peculiar sobre l’encert d’haver maniobrat a temps per tornar a Montjuïc abans que a Les Corts.
Hi ha raons fonamentades d’arquitectura, construcció, logística i, sobretot, de seguretat que avalen, a causa del retard de Limak i la supèrbia i fanfarroneria del president, la decisió de continuar al Lluís Companys almenys fins al febrer. Però també va influir, i no és broma, que aquesta setmana va ploure a Barcelona, fet que va permetre comprovar que jugar sense coberta és una cosa que la directiva no està disposada a afrontar.
La frivolitat i improvisació dominen l’estil de gestió de l’actual junta, la vicepresidenta institucional de la qual continua sent objecte de recordatoris recurrents i sistemàtics dels seus tuits d’època d’oposició. El 2020, per exemple, deia: “Amb set mesos de mandat al davant, la directiva de Bartomeu no té cap legitimitat per emprendre cap reestructuració de la plantilla. No són ningú per hipotecar la següent junta. Haurien d’abstenir-se de prendre grans decisions. I que no toquin res de l’Espai Barça. Cal deixar a la pròxima junta la gestió de l’Espai Barça i evitar perilloses decepcions”.
És per aquest tipus de coses i perquè li ha de ser difícil —o potser no tant— sortir a explicar més boles, que tant ella com el president no admetran preguntes si han de donar la cara els pròxims dies sobre aquest gir no tan inesperat de seguir a Montjuïc. O pactaran amb algun mitjà afí, o parlaran per Barça One si són capaços de fer funcionar l’streaming, o directament ja parlaran a l’assemblea virtual i telemàtica on no hi ha ni rèplica ni llibertat d’expressió.
