Tot indica que el Barça tornarà a l’exili de Montjuïc tan aviat com es pugui resoldre, sigui com sigui, el primer partit de Lliga programat contra el València el 14 de setembre. La decisió definitiva sembla estar presa, sobretot després que Albert Batlle, tinent d’alcalde de Seguretat de l’Ajuntament de Barcelona, posés punt final al pla il·lusionista de Laporta d’iniciar la temporada oficial, ni que fos parcialment, a l’Spotify Camp Nou. “Està bé —va dir— i és prudent que es comenci a pensar en alternatives, entre altres motius perquè no cal tenir presses. No ens posem pressió sobre els terminis i sí que hem de posar-nos-la en les condicions sobre l’obertura, amb tota la seguretat del món. Probablement —va afegir—, l’estadi Lluís Companys s’haurà de fer servir durant uns quants mesos més”.
Va ser la resposta elegant i acurada de l’Ajuntament al nou fracàs, estrepitós i reiterat, de Joan Laporta de complir algun dels terminis i de les promeses sobre la reobertura de l’estadi. El certificat de final d’obra que el consistori va donar com a termini límit el dilluns passat mai va arribar a presentar-se perquè ni reformulant gairebé fraudulentament la Fase 1 de l’obra -consistent en la terminació del subsol i de la Primera i Segona Grada, reduint-la en aquest cas a un petit sector de totes dues, a la zona de Tribuna Principal i voltants- la junta blaugrana va ser capaç de completar-la.
Ningú de l’Ajuntament va voler respondre ni reaccionar com tocaria a la impresentable i descarada pressió que Laporta ha estat posant des de fa mesos, intentant assenyalar l’administració municipal com l’única i directa culpable de la manca dels permisos necessaris per al retorn a les Corts. Fa uns dies va sortir la notícia de la petició oficial del FC Barcelona per llogar Montjuïc, i dijous va ser un alt càrrec de l’alcalde Jaume Collboni, el responsable de seguretat, qui va sortir a donar-li oficialitat -això sí, amablement- a un altre desastre anunciat.
En la inspecció de la setmana anterior, prospectiva i autoritzada des del consistori per intentar col·laborar amb el Barça per accelerar posteriorment el procés de la Primera Ocupació, els experts van anotar almenys 200 deficiències impossibles de solucionar a temps per plantejar-se jugar a l’estadi en només tres setmanes. Només va faltar que un parell de tempestes deixessin encara més en evidència les goteres i filtracions, que no desapareixeran fins que s’acabi la coberta. El conflicte vinent, ja que la seva col·locació requereix almenys quatre mesos, com a mínim, de paralització de l’obra i de l’ús per acollir partits.
Aquest escenari imminent de retorn a Montjuïc, on s’haurà de plantar gespa a correcuita i amb el problema afegit del concert previst dos dies abans, suposa l’enèsima i lamentable catàstrofe laportista al voltant de la reforma de l’estadi en mans de Limak, la constructora que, segons les seves pròpies paraules i justificació, garantia complir els terminis i a un preu inferior que la resta de corporacions que es van presentar.
És, sens dubte, una calamitat que aboca l’economia blaugrana a una precarietat financera més aguda pels costos extres i la pèrdua d’ingressos prevista, a més de la penalització que suposarà començar a retornar el préstec acordat amb Goldman Sachs a partir del gener sense que les zones VIP aportin els primers beneficis d’explotació.
És una ruïna, tot i que no ho sembli, ja que els mitjans “amics” com Mundo Deportivo, Sport i altres del conglomerat laportista no deixen de publicar diàriament imatges i informacions sobre els “avanços espectaculars” de les obres, que només responen al fet que milers d’operaris continuïn treballant —només faltaria—, però en cap cas al fet que el calendari constructiu es compleixi, ni de bon tros. Al contrari, el retard acumulat provocarà segurament un tercer any d’exili que havia de ser només per una temporada, mentre que a hores d’ara ja ningú pot garantir la plena operativitat de l’estadi a partir del curs 2026-27, i això que Laporta també va justificar anar a Montjuïc per facilitar accelerar l’execució de les obres.
Els mateixos mitjans còmplices d’haver enganyat els seus lectors durant mesos, donant cobertura al pla maligne de Laporta d’intentar forçar els permisos municipals a través d’aquest xantatge mediàtic, farien bé d’admetre el seu ridícul i començar a explicar les coses tal com són. És a dir, assenyalant Limak per la seva incompetència demostrada i posant-la d’una vegada per totes al focus principal d’aquest desgavell made in Laporta.
En canvi, ni un titular sobre Limak, constructora que s’ha preocupat des del principi de guanyar-se la premsa per mitjans i canals desconeguts, de la mateixa manera que Laporta ha sabut esquivar el naufragi i posar a resguard a qui és l’única responsable del retard i que, si fos cert el que va dir el president, hauria de respondre per la seva ineptitud amb una indemnització —un milió per dia de retard, segons Laporta— copiosa i milionària.
Tampoc aquest anunci presidencial es complirà: Limak sortirà del Camp Nou —algun dia— tal com hi va entrar, entre honors i sota el pal·li d’un president que, no hi ha dubte, acabarà sent l’heroi d’aquest projecte quan estigui acabat. Això sí, amb el Barça devent 4.000 milions fins a l’any 2050 i amb la tresoreria gestionada per Goldman Sachs a partir que Laporta ja no sigui president. El seu pla mestre avança com ell volia.
