Laporta ja té l’Ajuntament en el punt de mira del retorn al Camp Nou

Des del punt de vista de la veracitat de les informacions sobre l’actualitat del FC Barcelona, RAC1 ha acreditat un percentatge molt elevat de credibilitat, més enllà que els seus periodistes, càrrecs i opinadors pertanyin a la nòmina ideològica del laportisme i el to dels seus programes mantinguin una posició de defensa i protecció dels interessos de la presidència per sobre dels interessos del Barça i de la seva gent.

RAC1, la veu del Grup Godó que ha conquerit l’audiència de Catalunya i ha batut rècords en els últims estudis de l’EGM, només estaria avui per sota de Mundo Deportivo en el rànquing de la devoció laportista dins d’aquesta corporació de mitjans en què La Vanguardia no mostra des de fa mesos el menor entusiasme pel desgavell de la gestió de la junta, en una proporció inversament proporcional al merescut respecte, suport i admiració que s’ha guanyat a pols el primer equip.

En aquest escenari va ser curiós el seguiment d’una notícia de RAC1 de dimarts al matí, a les 11:00, sobre el “nou contratemps per reobrir el Camp Nou: el Barça admet deficiències en les obres que comprometen la seguretat”. Darrere d’aquest titular avançat per la ràdio de moda, s’explicava que “el club intentarà renegociar amb l’Ajuntament per lliurar el certificat d’obra més tard, però manté el retorn a l’Spotify per al primer partit de Lliga contra el València, el dia 14 de setembre vinent”.

“El Barça constata que encara hi ha deficiències en la primera fase del Camp Nou. Les zones de Tribuna i Gol Sud presenten carències que comprometen la seguretat, i també falten millores en altres àrees de l’estadi necessàries per acollir un partit professional, com ja es va comentar la setmana passada. Per això, el club ha assumit que aquest dimarts no tindrà el certificat final d’obra i preveu negociar una nova data”. D’acord amb aquesta informació, el certificat final d’obra no arribaria fins a final de mes.

Per la naturalesa realment alarmista del contingut i per l’aval del mitjà, la possibilitat que el Barça no pugui complir amb els terminis acordats amb l’Ajuntament per a la reobertura mínima i parcial de l’Spotify Camp Nou a temps hauria d’haver tingut un impacte molt més gran del que realment va obtenir en una primera reacció de la resta de la premsa, que va ser de cautela i d’intentar confirmar alguns dels detalls més preocupants d’aquest enèsim retard en l’obra de Limak que ara amenaça de fer malbé una altra vegada el retorn a les Corts.

Al límit de l’impossible

Així, Mundo Deportivo no va recollir la notícia fins bastant més tard, amb reserves, matisos i amb un enfocament conservador, destacant que des del club no s’ha plantejat un canvi de calendari ni alternatives. La Vanguardia encara va trigar més a publicar en la seva edició digital el que avançava RAC1, a més d’afegir també la previsió, per part de la directiva, de reprendre amb Barcelona Serveis Municipals (BSM) una eventual maniobra de retorn a Montjuïc per sortir-ne del pas.

Les mateixes fonts apunten, d’altra banda, que aquesta solució resulta tant o més complicada, ja que a més de la celebració d’un concert al Lluís Companys dos dies abans del primer partit de Lliga a casa, la col·locació de la gespa suposa un hàndicap gairebé insuperable a menys que s’adoptin decisions aviat i amb caràcter urgent.

Segons altres informacions, Limak no podria estendre les certificacions de final d’obra fins a final de mes, de manera que es demoraria perillosament el tràmit de la primera ocupació i dels informes pertinents dels experts municipals en matèria d’ús i seguretat.

Al límit de l’impossible. Aquesta seria la situació ara mateix si l’Ajuntament, una altra vegada, acaba sotmetent-se a la pressió forçada expressament per Joan Laporta de veure’s en la tessitura de negar-li al Barça la possibilitat d’estrenar el Camp Nou en uns vint dies i, de fet, d’arruïnar-li la temporada.

De reobrir l’estadi a temps depenen milions d’ingressos en taquilla, de l’explotació de les zones VIP pactades amb Goldman Sachs, de la llum verda de l’auditor als 100 milions de New Era Visionary Group i d’un aprovat social, almenys, al fet d’haver complert per una vegada amb la promesa de posar fi a l’exili de Montjuïc.

Res que Laporta no sabés de sobres coneixent les dificultats de Limak per recuperar el temps perdut per les seves limitacions i complicacions. Es tracta de posar finalment l’Ajuntament -i no Limak ni la mateixa negligència i incapacitat de la presidència, els veritables culpables d’haver arribat a aquest punt de no retorn- al centre del focus perquè, si passa el pitjor, l’Ajuntament sigui el dolent de la pel·lícula. L’especialitat de Laporta, buscar tercers culpables als greus problemes derivats dels seus capricis i improvisació.

No seria Limak l’única responsable que avui no es pugui signar la certificació d’un final d’obra a la carta, parcial, limitat i molt condescendent per part de l’Ajuntament, que ja s’ha plegat a fragmentar el projecte mirant cap a una altra banda? Per descomptat que sí i, a més, la constructora, obligada a pagar un milió diari de penalització de demora, segons la versió de Laporta.

Doncs no, els plats trencats els pagarà l’alcalde socialista Jaume Collboni en cas que el Camp Nou no reobri per jugar la Lliga davant el València a mitjan setembre.