El 15 d’agost passat, a només un dia del debut del Barça a la Lliga 2025-26, passarà a la història negra del laportisme perquè no li donava per inscriure cap dels dos fitxatges estrelles de l’estiu, Joan Garcia i Marcus Rashford. Desesperat, Joan Laporta havia tramitat el dia abans un aval urgent de 7 milions i estava, pel que respecta a l’alta de Joan Garcia, pendent que LaLiga estimés si la recuperació de Ter Stegen seria de quatre o cinc mesos, període en funció del qual podia, proporcionalment, gastar el 50% o el 80% de la fitxa del porter alemany.
Com tampoc li arribava per complir amb el fair play, per estar excedit, Laporta va haver de recórrer a un últim recurs, o a dos exactament: la maniobra Trincao tramitada per Jorge Mendes, consistent en l’acord de compra per part de l’Sporting del 50% del davanter que un dia va ser del Barça per obtenir-ne la propietat completa i el benefici íntegre d’una possible venda a la Premier, i, per una altra banda, la renovació sorpresa de Jules Koundé.
Ambdues informacions van aparèixer al web blaugrana a primera hora del vespre, quan a LaLiga encara no figuraven a la llista de jugadors inscrits pel Barça per a aquesta temporada ni Joan Garcia ni Marcus Rashford, pendents d’afegir al marge salarial molta més fusta, a més dels gairebé 70 milions que ja acumulava de traspassos, cessions o sortides com la d’Íñigo Martínez.
La raó per comunicar-ho a LaLiga i registrar el nou contracte de Jules Koundé va ser exclusivament la d’esgarrapar-li a la seva càrrega d’amortització i de salari uns milions valuosos i absolutament necessaris per a la inscripció dels dos reforços capitals de l’equip de Hansi Flick, l’entrenador que, unes hores abans, havia deixat molt clara la seva insatisfacció per la situació dels inscrits.
Com que Koundé havia signat el 2022 per quatre anys, fins al 2027, li quedaven dos anys de contracte i dues cinquenes parts de la seva amortització de cost per al Barça, estimada en gairebé 35 milions. En prorrogar-se la tarda de divendres passat el seu contracte fins al 2030, aquesta xifra va quedar rebaixada automàticament a una mica menys de 10 milions anuals.
Un alleujament per a la massa salarial que Laporta es guardava a la màniga des de feia setmanes després d’arribar a un acord amb el futbolista i el seu agent, això sí, amb la potestat del president per fer-ho públic i executar-ho quan més li convingués i en unes condicions més que beneficioses per al futbolista, que cobrarà més en el tram final del contracte quan, per edat, és molt probable que el seu rendiment hagi baixat o ja no sigui titular indiscutible –o gairebé– com ara.
La renovació de Koundé va ser un altre d’aquests trucs financers made in Laporta, utilitzat en el seu dia per sobrevalorar el valor i el rendiment d’Ansu Fati, també fet servir per rebaixar la massa salarial amb Lenglet i amb Ter Stegen el 2023, en els tres casos amb la mateixa dinàmica de pa per al moment i precarietat i problemes financers per al futur.
Com a resultat d’aquelles renovacions anticipades i precipitades –sempre a canvi de millores salarials a compensar en els anys finals de l’acord–, avui el Barça no sap com treure’s de sobre Ansu Fati, no va tenir més remei que regalar Lenglet a l’Atlètic de Madrid i no cal comentar la complexa situació de Ter Stegen, amb trenta-tres anys, lesionat de llarga durada i dos anys més de contracte, fins al 2028, al qual el Barça ha repudiat públicament.
El 2030, Jules Koundé haurà complert els 30 anys i serà un pes pesant en la massa salarial blaugrana més enllà de quina pugui ser la seva situació i rendiment d’aquí a cinc anys. El seu cas és realment únic i excepcional, perquè no és habitual, als vint-i-sis anys i amb dues temporades encara de contracte amb el Barça, que el club li hagi firmat per cinc anys per a una posició de tant desgast.
No hi ha dubte, en definitiva, de la base i de les circumstàncies que han envoltat aquesta renovació precipitada del lateral francès per aconseguir, en el moment que Laporta més ho necessitava, un alleujament en l’excés del fair play. Cap casualitat.
