A Laporta ja se li acumulen les mentides al soci, a l’assemblea i al Senat

Fa un mes, sobre l’inici de la Lliga, la directiva blaugrana havia admès als mitjans i especificat amb detall que si no sortia bé la jugada dels seients VIP, operació improvisada constructivament, subjecta a malabars als despatxos de l’Ajuntament i que estigui garantit el cobrament dels 42 milions o pendents, no assoliria la norma 1:1 a mitjan agost, moment en què, només si li convaliden aquests 100 milions de què ara penja la fràgil i ruïnosa economia del Barça, haurien d’acomiadar Ter Stegen per alliberar el seu salari i alguna altra venda més per poder inscriure els dos porters amb què compta Hansi Flick, Joan Garcia i Szczesny, a més del davanter que persegueix Deco. Després, ja se sap, es va haver d’operar Ter Stegen.

Com, a més, les expectatives reals de reobrir l’estadi per al Gamper el 10 d’agost es van esfondrar perquè tot era mera especulació per pressionar l’Ajuntament, la situació de fair play excedit en què Joan Laporta viu des de fa tres anys pot ser que es prolongui dramàticament fins al tancament del mercat l’1 de setembre i qui sap si més enllà.

Mentides sobre la regla 1:1

És moment, doncs, de recordar el discurs de Laporta al Senat Blaugrana el 18 de juny passat, quan va afirmar, sense dubtes ni matisos, que el FC Barcelona ja complia la regla 1:1 del fair play financer, la qual cosa segons ell li permetia inscriure jugadors amb normalitat.

Laporta va insistir llavors que el club està “seguint tots els passos” per operar sense estar intervingut econòmicament i complir amb els paràmetres que exigeix LaLiga, mostrant la confiança que podran “fitxar els jugadors que volem fitxar, i després inscriure’ls”. El president del Barça va subratllar que l’entitat “està en la situació 1-1 i això ens permet fitxar amb normalitat”.

Laporta va evitar donar detalls de noms específics, però va reiterar que el club actuava conforme a les regles, tot i que des de LaLiga i Javier Tebas “s’han apuntat matisos sobre la necessitat de culminar algunes operacions” -com la venda d’actius i la certificació d’ingressos- perquè la norma 1:1 sigui plenament reconeguda. Aquell dia, fa ja poc més d’un mes, Laporta va confirmar el fitxatge del porter Joan García, procedent de l’Espanyol, per 25 milions d’euros, i va anunciar que el club estava a punt de fer un altre fitxatge “il·lusionant”, sense descobrir noms, tot i que apuntava a Nico Williams.

Mentides sobre el retorn al Camp Nou

També va donar per fet el retorn al Camp Nou per al setembre de 2025, amb una primera capacitat de 60.000 espectadors i incrementant-se progressivament fins al 2026 amb el partit del Gamper com a prova prèvia al retorn oficial.

Rebobinant, convé recordar també els missatges de l’assemblea d’octubre de 2024 en què Laporta va convèncer els socis per aprovar uns comptes no validats per l’auditor, que pretenia imputar 208 milions de pèrdues pel deteriorament de Barça Visió, marca de la societat Bridgeburg Invest. Laporta va defensar públicament el potencial de Barça Vision, presentant-lo com una futura “mina d’or” i assegurant que “aviat serà una de les principals fonts d’ingressos del club”. Va reconèixer, però, que “Barça Vision no ha funcionat com preveiem, però aquesta empresa necessita un procés de maduració”. Laporta va justificar la valoració de la filial digital en 408 milions tot i els impagaments d’inversors i l’esmena de l’auditor, afirmant: “Això és un negoci tecnològic molt difícil de valorar. Estem tranquils i ben aviat generarà beneficis”.

Ferran Olivé, tresorer del club, va admetre durant l’assemblea que la situació financera de Bridgeburg Invest era delicada, però va afirmar que el club estava negociant l’entrada de “dos nous inversors, que estan en due diligence i un d’ells sense cotitzar”, i va remarcar que la darrera inversió (d’Aramark) es va fer “tenint en compte la taxació actual de la filial digital”. Olivé va subratllar la importància de tancar almenys una d’aquestes operacions abans de gener per poder mantenir el valor de la societat i alleujar la pressió comptable i financera que suposa la manca de cobrament dels anteriors compradors d’accions.

No s’ha complert, com era lògic i previsible, cap d’aquestes promeses amb què Laporta va tornar a enganyar els socis, que no pas l’auditor, motiu pel qual Grant Thornton va ser acomiadat i substituït per Crowe.

Ans al contrari, en un altre desesperat intent per eludir el deteriorament inevitable d’aquests 208 milions pendents, el que va fer Laporta fa unes setmanes va ser dissoldre o extingir Bridgeburg Invest, absorbida per Barça Produccions, ‘mare’ de l’activitat audiovisual mitjançant una ridícula ampliació de capital de menys de 3.000 euros.

Aquests són només alguns dels enganys i piruetes financeres amb què Laporta, tot i l’elevat percentatge de mentides, pràcticament del cent per cent, encara té la premsa entretinguda i convençuda de la seva capacitat de gestió. Cal veure si aquesta vegada encerta la data de tornada a l’Spotify després d’acumular ja diversos fracassos sonats des de fa vuit mesos.

De moment, la directiva degué armar ahir un aval urgent perquè els comptes, per més que les canviï i les maregi, a Laporta mai li surten.