Amb una inversió anunciada de 180 milions d’euros, Ametller Origen vol aixecar un complex agroindustrial que integri producció de fruites i hortalisses, indústria agroalimentària, recerca i instal·lacions d’energies renovables. La superfície prevista —258 hectàrees— és l’equivalent a més de 360 camps de futbol.
Segons la companyia, la iniciativa vol “demostrar que és possible produir aliments amb neutralitat climàtica”, combinant tècniques de cultiu de precisió, hivernacles hidropònics amb menys consum d’aigua i plaques fotovoltaiques per generar energia pròpia.
Un procés urbanístic polèmic
Per fer-ho possible, l’Ajuntament de Gelida va aprovar una modificació puntual del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) que reclassifica sòl no urbanitzable —fins ara protegit— per donar cabuda a la nova activitat. La Generalitat va validar aquest canvi, tot i els informes crítics presentats per entitats ecologistes.
La plataforma StopAgroparc i Unió de Pagesos denuncien que el procés s’ha fet amb presses i amb una participació ciutadana “merament formal”. A més, assenyalen que la memòria ambiental del projecte minimitza riscos i ignora l’impacte acumulatiu sobre els recursos hídrics i la biodiversitat.
Primera victòria judicial
El Jutjat Contenciós Administratiu núm. 3 de Barcelona ha dictat una mesura cautelar que atura parcialment les obres fins que Ametller Origen acrediti el trasllat segur de dues àligues cuabarrades que viuen dins l’àrea d’afectació. Aquesta espècie, catalogada com a vulnerable i protegida per directives europees, té a la zona un dels darrers punts de cria estable de la comarca.
El jutge destaca que els moviments de terra previstos —724.482 m³, l’equivalent a 290 piscines olímpiques— podrien destruir hàbitats irreemplaçables. La resolució es considera una victòria per StopAgroparc, que ja ha anunciat noves accions legals per frenar el projecte.
Arran de tot plegat, l’empresa ha aturat temporalment els “treballs previs a les obres”, segons ha anunciat la companyia en un comunicat. L’empresa agroalimentària afirma que ha suspès aquesta activitat per “garantir la seguretat dels treballadors” arran de “les tensions generades” per “una desena de persones contràries al projecte i seguint les recomanacions dels Mossos d’Esquadra”. En canvi, la plataforma StopAgroparc ha celebrat “la paralització” de les obres “per part dels Mossos”. Segons aquest grup opositor al projecte, la intervenció de la policia s’ha produït per “l’incompliment” de l’ordre judicial que exigia aturar parcialment les obres per les dues espècies en perill d’extinció.
Interrogants híbrids
D’altra banda, un informe pericial presentat per Unió de Pagesos alerta que el projecte multiplicarà per quatre el consum anual d’aigua previst al POUM del 2015: de 35.256 m³ a uns 150.000 m³. En termes pràctics, això equival a 284 litres diaris per habitant de Gelida, una xifra que l’organització qualifica de “desmesurada i insostenible en un context de sequera recurrent”.
StopAgroparc també denuncia que part de l’abastiment dependria d’aqüífers locals ja sobreexplotats i que el pla no garanteix prou el reciclatge d’aigües residuals.
‘Greenwashing’
Greenpeace, que s’ha posicionat contra l’Agroparc, afirma que el projecte és un exemple de “greenwashing”: es presenta com una revolució verda, però en realitat reprodueix el model agroindustrial intensiu que concentra producció, mecanitza processos i desplaça petites explotacions.
Segons l’ONG, la reclassificació de sòl agrícola protegit trenca la connectivitat ecològica de la zona i pot afavorir futurs creixements urbanístics encoberts.
Suports polítics
Ametller Origen compta amb el suport explícit del govern de Gelida i de la Conselleria d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. El projecte ha estat presentat en fòrums empresarials com un “model exportable” de transició verda.
Tanmateix, en l’àmbit comarcal, diversos municipis del Penedès han aprovat mocions contràries o de rebuig parcial, i el Consell Comarcal ha demanat més garanties ambientals abans de donar suport definitiu.
Per als opositors, l’Agroparc és un precedent perillós: si es consolida, podria obrir la porta a altres macroprojectes en zones agrícoles protegides. Per a l’empresa, és una oportunitat per demostrar que es pot innovar sense renunciar a la sostenibilitat.
Les setmanes vinents, el jutge haurà de decidir si aixeca o manté la suspensió parcial. Mentrestant, a peu de territori, la lluita continua: pancartes als balcons, assemblees obertes i campanyes en xarxes socials mantenen viu un conflicte que ja ha traspassat l’àmbit local.
