Després de gairebé tres dècades d’exercici com a advocat, he vist passar unes quantes reformes de la justícia. Moltes tenien l’ambició -xplícita o implícita- de modernitzar-la, fer-la més eficient o posar fi a la seva lentitud i al col·lapse judicial. Però si som sincers, la majoria han estat canvis parcials, amb poca repercussió real.
La desconfiança, doncs, era lògica quan es preparava una nova reforma: molts juristes vam pensar, amb un cert escepticisme, que seria una més. Però la Llei Orgànica 1/2025 ha marcat un canvi significatiu: és realment una reforma profunda. M’atreviria a dir, fins i tot, que es tracta de la reforma més important de la història de la justícia a Espanya.
Aquesta llei ha estat el fruit d’un consens ampli, tant polític com tècnic. Tot i això, la política del “no a tot” -que ha causat tant de mal a aquest país en les dues darreres dècades i que ja sembla erigir-se com un nou estendard polític- a portar alguns partits a desmarcar-se de la seva aprovació.
La justícia, com a pilar fonamental de l’Estat de dret, no podia continuar funcionant com si encara estiguéssim al segle passat: una estructura que, per a molts ciutadans, és lenta, llunyana i, sovint, incomprensible. Aquesta vegada el legislador ha anat més enllà dels pedaços puntuals per fer una reforma integral. La norma aposta decididament per la digitalització, la transparència i la protecció efectiva dels drets fonamentals, donant resposta a una reclamació persistent del sector jurídic i, en definitiva, de la ciutadania.
Però, com hem avançat, la llei va més enllà, és un veritable canvi de la justícia. La creació dels Tribunals d’Instància i les Oficines de Justícia municipals són una aposta clara per fer la justícia més eficient, propera i coordinada. I l’impuls als Mètodes Adequats de Solució de Controvèrsies (MASC), com a pas previ obligatori en alguns casos, deixa de ser un mer recurs retòric per convertir-se en una eina real per descongestionar els tribunals i obrir la porta a formes més àgils i participatives de resoldre conflictes.
Com passa amb tota llei, no han faltat els qui han qüestionat la seva aplicació efectiva. Els dubtes habituals sobre l’infrafinançament -que, tot i ser una problemàtica real, sovint s’utilitza com a comodí pels mals gestors i acaben desvirtuant la seva credibilitat i eficàcia-, i també els que opinaven que el temps marcat a la llei era insuficient per desplegar una transformació tan profunda.
Mentre altres comunitats encara estan en proves pilot o han demanat pròrrogues, Catalunya ja ha completat el calendari previst i ha superat els objectius del Ministeri de Justícia. Això no és casual: és resultat de planificació, anticipació i bona coordinació. Catalunya ha demostrat que l’aplicació efectiva era possible: no només ha actuat amb diligència: ha anat per davant. En menys de sis mesos, el 98% dels jutjats catalans ja operen amb els nous sistemes digitals, un ritme que supera -i de llarg- la mitjana estatal. S’han adaptat 33 dels 47 partits judicials de Catalunya a tribunals d’instància, amb reorganització d’espais, funcions i dinàmiques de treball. S’han modernitzat 26 oficines judicials i se n’han creat 7 noves, amb serveis reforçats d’atenció ciutadana, desplegament de més de 40 aplicacions digitals i distribució massiva d’equipament tecnològic, tot acompanyat per una formació intensiva del personal judicial i administratiu.
Però aquesta aposta per un canvi de model ha vingut acompanyada de la voluntat dels governs d’incrementar els mitjans judicials. La legislatura a Catalunya es va inaugurar amb el nou estil del president Salvador Illa de diàleg i col·laboració amb l’Estat.Ben aviat es va anunciar un pla de xoc contra la multireincidència que va suposar l’increment de jutjats, el que ha suposat començar ja a reduir els terminis d’assenyalament dels judicis ràpids. I encara més recentment hem conegut la proposta del Consell General del Poder Judicial de crear 34 noves places judicials a Catalunya amb caràcter prioritari.
Des d’una òptica jurídica, la implementació de la Llei Orgànica 1/2025 a Catalunya mostra com la política, la tècnica i la col·laboració entre institucions poden traduir-se en millores reals per a la ciutadania. El lideratge del Departament de Justícia ha posat Catalunya al capdavant de la modernització judicial a l’Estat espanyol.
És just reconèixer-ho. En un país sovint criticat per les seves iniciatives, cal posar en valor quan s’actua bé, quan es va per davant, quan es marca el camí. Aquesta reforma judicial ens recorda que és possible fer política transformadora, efectiva, i en benefici de la ciutadania.
