Jordi Barbeta, tertulià des de fa molts anys a diversos mitjans de comunicació i actual articulista d’El Nacional, s’ha vist obligat a fer el que qualifica com “un acte de contrició” davant les imatges de nens morint de gana a Gaza. Ho explica així en un article en aquest mitjà digital: “No tenia previst escriure el mes d’agost, però em sento personalment i moral obligat a formular un acte de contrició respecte a la defensa de la causa israeliana que he mantingut des de fa anys i que ara em fa sentir culpable. El que està perpetrant el govern de Benjamin Netanyahu, procurant la mort per inanició de nadons, és, sens dubte, un crim contra la humanitat davant del qual és immoral callar i no rebel·lar-s’hi. Netanyahu ha aconseguit que el dret a existir de l’Estat d’Israel deixi de ser el que per a alguns era una causa noble, i els que l’hem defensat ens preguntem ara si no devem haver contribuït a alimentar els arguments de la barbàrie. Matar de fam nens (i adults) de manera premeditada ens remet als pitjors episodis en què la naturalesa humana ha mostrat el seu gen autodestructiu”.
Barbeta explica que ha viatjat diverses vegades a Israel i que “era fàcilment comprensible la determinació israeliana d’acabar amb Hamàs, que els impedia viure en pau” però que ara “és difícil argumentar el dret a existir d’un poble a base de destruir-ne un altre”. “No cal entrar en disquisicions estúpides sobre el que és un genocidi o un extermini; el que és evident és que aquesta guerra, que, per cert, va esclatar en circumstàncies misterioses, tenia com a objectiu expulsar tots els palestins de la seva terra, calculant que com menys siguin, més fàcil serà erradicar-los”, escriu i acaba reconeixent la mala consciència que té. “Alguns vam defensar el dret d’Israel a respondre al sanguinari atac de Hamàs i ara ens sentim còmplices de la infàmia”, lamenta.
Pilar Rahola, també articulista a El Nacional, fa dies que no hi escriu sobre aquest genocidi. Està entretinguda amb el debat sobre sobirania fiscal i l’havanera El meu avi.
