La primera llei de la termodinàmica blaugrana afirma que qualsevol gestió, decisió i maniobra del president Joan Laporta -personatge sense igual per la seva proverbial inclinació a la negligència i el despropòsit- tendeix a complicar-se i a convertir-se, més aviat o més tard, en un problema exponencialment més difícil i de pitjor solució que l’original.
El cas de Marc-André ter Stegen és paradigmàtic d’aquesta tendència del laportisme, inevitable, a ensopegar una vegada i una altra amb el mateix error d’improvisació i de reaccions compulsives, com va ser, en el seu moment, fitxar Joan Garcia donant per fet que, davant l’anunci de la seva arribada com a titular a l’equip de Hansi Flick, Ter Stegen respondria amb una sortida elegant en forma de traspàs, és a dir, de beneficis que s’afegirien a l’estalvi del salari de les tres temporades que li queden.
Tot i que Laporta va pensar que no li quedava cap altra alternativa si volia aprofitar l’oportunitat de la seva vida de jugar el Mundial 2026 com a porter de la selecció alemanya, aquell somni tan llargament perseguit, a l’hora de la veritat, el porter alemany mai s’havia plantejat aquest suposat col·laboracionisme. Menys encara després que la mateixa directiva i els mitjans al seu servei celebressin anticipadament i amb un entusiasme poc dissimulat la seva lesió d’esquena i la necessitat d’una intervenció quirúrgica que obria les portes a la inscripció dels dos porters escollits, Joan Garcia i Wojciech Szczesny, pel camí del 50% o 80% de la fitxa de Ter Stegen, en cas d’un temps de recuperació superior als quatre mesos.
En aquesta perversa dialèctica, Laporta ha aconseguit que Ter Stegen, ni més ni menys que el primer capità de l’equip, sigui criminalitzat avui per la seva manca de barcelonisme i solidaritat en negar-se a signar el comunicat mèdic del club perquè LaLiga accepti i ratifiqui l’alta més enllà dels quatre mesos. La negativa suposa una dificultat imprevista a l’hora d’acreditar aquesta baixa davant del tribunal mèdic de LaLiga i, en conseqüència, la impossibilitat d’inscriure als porters realment útils de cara a la lliga.
El debat als fòrums barcelonistes i als mitjans majoritàriament oficialistes assenyalen el porter com el gran culpable d’aquesta situació, de que les llicències de Joan Garcia i Wojciech Szczesny estiguin en l’aire a poc més d’una setmana per l’enrocament de Ter Stegen, primer per no acceptar un traspàs i, segon, per no facilitar que LaLiga decreti una baixa de més de quatre mesos a temps d’aprofitar el reglament del fair play amb l’equivalent a una part de la seva fitxa.
Però, ho és realment? Ter Stegen és qui ha orquestrat com perjudicar al màxim el seu club aprofitant les circumstàncies? Són preguntes complexes en un entorn de l’actualitat blaugrana massa manipulada per donar una resposta sense matisos.
Càstig a Ter Stegen
És evident que Ter Stegen va actuar de manera grollera, insensible i amb maneres de mal company a finals de la temporada passada, quan va posar tota la pressió possible a Szczesny i a Flick per reaparèixer en una probable final de Champions i, com era el seu principal objectiu, demostrar al seleccionador alemany que estava a punt per a la Nations League.
Res de nou sota el sol, ja que el porter alemany ha donat, al llarg de la seva carrera, prou proves del seu egoisme i de la seva supèrbia, no només fent fora Claudio Bravo, que en només dues temporades va guanyar els mateixos Zamora que Ter Stegen en onze, sinó amb aquelles destacades absències als partits clau de la Champions on ha estat reiteradament golejat quan més necessitava l’equip un porter salvador a l’estil Iker Casillas o Courtois.
Ara bé, en cap cas se’l pot acusar ni culpar d’aguts problemes financers i del fair play de Laporta, especialment absurds i delirants aquest estiu, fitxant Joan Garcia i declarant al món que el Barça estava en la regla 1:1. Si el president hagués fet els deures tots aquests anys en què s’ha dedicat a enganyar tothom amb els comptes i amb palanques fantasma, hauria pagat la clàusula de Joan Garcia i l’hauria inscrit, com fan la resta de clubs que no són el Barça, que, per cert, encara no ha pogut resoldre l’alta de Dani Olmo.
D’aquesta realitat patètica i demostrativa de les penúries i precarietat de la gestió de Laporta, l’únic responsable és Joan Laporta, inclosa l’última renovació de contracte de Ter Stegen signada per ell mateix el 25 d’agost del 2023, allargant el seu vincle amb el club fins al 30 de juny del 2028 amb una clàusula de rescissió de 500 milions. Per tant, quan va prendre la decisió de reforçar-se amb Joan Garcia, coneixia les circumstàncies concurrents i les conseqüències d’una operació amb un clar rerefons de càstig contra Ter Stegen.
Ben diferent hauria estat actuar amb una altra lògica ja que, si el president, Deco i l’entrenador consideren que Szczesny té més futur al Barça que Ter Stegen, s’explica l’emprenyada de l’alemany i haver desenterrat la destral de guerra. Deixant Ter Stegen de segon, obligant-lo a disputar la titularitat a Joan Garcia, segurament l’alemany no s’hauria sentit com el que és, víctima del bullying laportista.
I si és veritat que Laporta disposa d’altres mitjans i solucions per inscriure Joan Garcia, acabar amb aquest conflicte és molt fàcil: n’hi ha prou amb obtenir la llicència de Joan Garcia per desarmar completament el porter alemany. En canvi, que li vulguin obrir un expedient disciplinari per obligar-lo a passar pel tub sembla més aviat un gest desesperat perquè, en el fons, qui no té sortides per recuperar el fair play és Laporta.
