El fenomen que es reprodueix als mitjans marcadament laportistes —diaris, ràdios, televisions i canals digitals de gran consum— és la celebració entusiasta de cada euro que l’administració de Joan Laporta és capaç de sumar a la caixa com si fos una proesa sense precedents en la història del club. Els titulars com “una altra palanca de Laporta”, “Laporta troba una nova font de finançament” o “una altra operació de Laporta que deixa una fortuna al Barça” es publiquen gairebé diàriament per qualsevol cosa, sigui perquè un jugador de la Masia —herència de Josep Maria Bartomeu— deixa a la caixa 10 milions com Marc Guiu o 800.000 euros si es tracta d’un futbolista menys conegut.
La sensació que transmeten els mitjans en general és que gràcies al president la pluja de milions és constant i diària, confirmant així les previsions de la mateixa directiva i de Laporta en el sentit que el club estarà aviat en la regla 1:1 i fitxant el que vulgui.
La realitat és molt diferent, com, per altra banda, és evident, ja que no s’ha inscrit cap dels fitxatges dels dos darrers estius (Dani Olmo, Pau Víctor, Joan Garcia i Wojciech Szczęsny) segons els requisits exigits per LaLiga i la RFEF en virtut de la normativa de control econòmic.
Tal és la distància entre el teatre financer que projecten els palmeros del laportisme i la dura realitat dels comptes que, per arribar a la regla 1:1, Laporta necessita el miracle dels seients VIP per assolir aquest nivell i, a partir d’aquí, fer operacions que permetin tramitar les llicències pendents.
L’endarreriment del Gamper, que alhora retarda aquesta palanca, fa que ara mateix totes les esperances d’aconseguir la llicència de Joan Garcia passin perquè un tribunal mèdic de LaLiga determini que la baixa de Ter Stegen és de llarga durada, objectiu que, en cas d’assolir-se, la premsa comptarà com una altra gesta del president i no com el que és, un altre patètic i dramàtic ridícul com el de l’any passat amb Dani Olmo, només provisional i subjecte que al cap de quatre mesos es pugui resoldre el problema de fons del fair play.
A Laporta se li acumulen les complicacions financeres per aquestes fuetades cap endavant de les palanques fantasma que ara se li giren en contra. Així, la mitjana d’ingressos reals de les tres últimes temporades és de 723 milions, ja que només han estat efectius 500 milions dels 1.000 milions teòricament aportats per Barça Studios i per la venda dels drets de TV de la Lliga per vint-i-cinc anys.
Si hi ha un cert equilibri entre ingressos i despeses, al marge d’aquestes operacions extra que ho desvirtuen tot, és perquè LaLiga li fa a Laporta un marcatge estret pel que fa a la despesa en seccions sobretot i en el fair play del futbol. El que no pot controlar és l’enorme volum de costos operatius, que es disparen, i el deteriorament comptable de les societats imaginades per Laporta que, falsament, van produir beneficis a les temporades 2021-22 i 2022-23.
Aquesta mitjana d’ingressos de 723 milions està al nivell de la temporada 2016-17 i molt per sota del rècord de 990 milions de la 2018-19, encara no igualada per Laporta que, en el fons, només ha subscrit contractes de patrocini —confidencials i secrets pel que fa a xifres— amb molt soroll i propaganda, però sense un impacte destacable en la facturació. Ni el contracte amb Spotify ni amb Nike han resolt els problemes estructurals d’escassetat, agreujats, sens dubte, per un exili a Montjuïc que també era evitable.
Els 950 milions d’ingressos anunciats per Laporta de la temporada passada, 2024-25, sembla que contemplen els 100 milions dels seients VIP, la qual cosa suposaria un retrocés respecte a la xifra pressupostada i només li permetria estar en l’1:1 i a expenses de la dinàmica de mercat.
Els deu milions, presumptes, ja que el club no ha fet oficials els termes de l’acord amb la RD del Congo, no deixen de ser, a banda de la mala imatge institucional i del fet que el club no ha desmentit la participació del fill de Laporta en les negociacions, una manera de recuperar una mica de terreny en matèria de patrocini, ja que la samarreta d’entrenament ja era un actiu que generava bons ingressos en temps de Bartomeu, que s’havien perdut amb l’arribada de Laporta.
La conclusió, després de l’anàlisi de la naturalesa i dimensió dels ingressos en la segona presidència de Laporta, continua oferint un balanç amb bastant menys motiu per tirar coets del que la premsa oficialista dibuixa amb la seva perspectiva de la gestió de l’actual directiva. La contundent demostració d’aquesta realitat es reflecteix en la memòria de l’any passat, amb 94 milions de fons propis negatius, pèrdues de 141 milions en el balanç i malabars i enganys made in Laporta a l’assemblea per evitar pèrdues més grans que poden augmentar després del tancament de l’exercici 2024-25 segons sigui el criteri de l’auditor. Sobre el drama de les inscripcions de jugadors, els fets parlen per si sols.
