Si cal interpretar correctament el discurs i el missatge de Joan Laporta sobre el desenllaç d’una nova entrega de com arribar al final del mercat d’estiu sense fair play per inscriure els fitxatges —Joan Garcia, Szczęsny i Rashford en l’episodi actual— l’optimisme amb què ha afrontat aquesta recta final només intenta amagar el drama que es repeteix cada any des que Laporta, amb les seves maniobres financeres i trampes comptables, ha tornat a la presidència.
Des de Corea del Sud, al final de la gira, les seves paraules exactes sobre el tema de les inscripcions han estat les següents: “Va progressant adequadament. Més val fer la feina i no anar ventilant-la. Nosaltres fem la nostra feina i estem convençuts que podrem inscriure a tothom”, va dir, per afegir que “l’alta de Joan Garcia no depèn de la baixa de Ter Stegen”.
Aquest va ser el titular que tots els portals digitals van escollir per obrir la informació blaugrana del dissabte perquè contenia dues claus que canviaven l’enfocament de la polèmica al voltant de l’operació quirúrgica i recuperació del porter alemany. Una, la desvinculació del que hagi de passar amb el veredicte mèdic final de LaLiga amb el porter alemany i, segona, l’existència d’una alternativa per inscriure Joan Garcia que no fos desesperada com la de Dani Olmo ara fa un any, amb jocs de mans en l’informe mèdic de Christensen.
D’altra banda, però, l’actualitat blaugrana amb l’Spotify Camp Nou, lluny d’acollir un partit almenys fins al setembre, i les llotges VIP (100 milions) pendents d’un fil, a més de la necessitat de tancar una gran operació de venda (ara s’intenta, bojament, traspassar a Marc Casadó), porten a pensar que aquesta altra opció sembla, si més no, impossible a temps pel debut del Barça a la lliga d’aquí a dues setmanes.
Amb el pas de les hores, després d’aquesta afirmació de Laporta, els mitjans van esborrar aquell titular (“l’alta de Joan Garcia no depèn de la baixa de Ter Stegen”) i el van canviar per un altre més precís: “Via la baixa de Ter Stegen, que és una baixa important, és la forma més directa per a la inscripció de Joan Garcia”. Una ampliació sol·licitada i suggerida per l’àrea de comunicació del mateix president per evitar-li una altra d’aquelles ensopegades que tan sovint li retreu últimament l’hemeroteca.
Una cosa semblant li va passar fa un parell de mesos amb motiu de la seva compareixença davant del Senat Blaugrana, on va afirmar que “el Barça ja està en la regla 1:1”, frase textual gravada i emesa per la premsa, però que la mateixa web del FC Barcelona no va transcriure ni recollir en la informació corresponent.
Aventurar-se a anunciar que tot i la lesió de Ter Stegen la llicència del seu substitut està molt ben encarrilada, una bravesa tan genuïnament característica de la supèrbia i la fatxenderia del president, era una altra temeritat i un altre descarrilament de la gestió que no es pot permetre després d’empassar-se el gripau del Gamper i potser el de la tornada a l’Spotify al setembre.
Més enllà d’aquest accident dialèctic que només es podrà resoldre amb un aval personal de la directiva per inscriure Joan Garcia in extremis, Laporta va deixar una altra d’aquestes inconveniències que només són fruit de la seva arrogància i compulsió per ser permanentment el centre d’atenció, aquesta vegada deixant oberta la possibilitat més que seriosa i possible de més fitxatges abans de l’1 de setembre:
“Com a club —va afirmar—, hem de disposar de més jugadors del que és habitual, i això significa que hem d’invertir més i això significa que hem de fer el millor possible per tenir una plantilla més competitiva. Tenim jugadors de molt talent, però també són éssers humans, i hi ha un límit. Necessiten temps per descansar i gaudir, i crec que és quelcom a tenir en compte”. Increïble obrir aquesta altra porta i, a més, fer-ho perquè jugadors com Lamine Yamal pugui organitzar una de les seves grans festes segons es pot deduir d’aquesta inesperada reflexió del president sobre les necessitats dels seus futbolistes.
Flick dona l’equip per tancat
Unes expectatives que justifiquen la crida a files de Deco, que inicialment no havia d’anar a la gira, perquè Laporta li ha demanat que vengui amb urgència perquè el president pot ser que porti entre mans un altre Rashford, un altre compromís personal seu amb Pini Zahavi al marge de la direcció esportiva i tècnica. Quina cara li haurà quedat al tècnic alemany Hansi Flick, després d’haver admès que dona per tancada la plantilla més que satisfactòriament?
Flick no s’ha cansat de repetir que “serà una temporada molt dura i tenim dos jugadors per demarcació, en algunes tres, i estic content. Tenir moltes posicions doblades a l’equip és quelcom que no és fàcil de gestionar, però que era una decisió desitjada”. I de sobte, el seu president surt a clamar que falten fitxatges, incoherentment amb els greus problemes per inscriure jugadors, també admesos i reconeguts. De bojos, com sempre, o premeditadament pervers per part seva en resposta a altres interessos ocults.
Per a Flick, el problema més important no és que no li portin els futbolistes que li falten de debò, sinó que n’hi portin de més que li compliquin el dia a dia. El problema comença a ser el president.
