“Us imagineu que cada dia ens fessin menjar un bon plat d’excrements i a cada hora ens inoculessin un verí potent d’acció lenta? Increïble, oi? Doncs això és el que ens està passant des de fa temps, el que molta gent celebra i ningú no atura. Estem baixos de defenses cíviques i morals. Necessitem protegir-nos de la intoxicació massiva i combatre-la de cara, sense mascaretes”. Així explica el periodista Ramon Miravitllas l’objectiu que ha pretès assolir amb el seu llibre “Anatomia de la crispació” (Ediciones Carena).
Miravitllas dedica 400 pàgines a documentar les expressions insultants, agressives, despectives que polítics i gent amb influència social han utilitzat els darrers anys escampant la crispació i la polarització per la nostra societat. Ignorar la denúncia que representa aquest llibre “significa de fet aplanar el camí als que insisteixen en portar-nos al conflicte civil”, escriu i conclou que ens porta a “renunciar a la nostra dignitat col·lectiva i fer el joc als qui volen precipitar-nos en un paradís inhabitable, de ferro candent, rauxa, foscor i misèria, exclusiu per minories potentades”.
El periodista ens adverteix que “la lectura lleugera podria produir un efecte envolvent i potser absorbent. Compte. La ira és més dolça que la mel”. No caiguem, doncs, en la trampa. No es tracta de callar davant els insults i les amenaces sinó de respondre-hi amb esperit constructiu, apel·lant a la força de la raó. Als improperis de Miguel Tellado o als crits de ‘puta Espanya’ s’hi ha de respondre amb la voluntat de no tirar llenya al foc sinó d’apagar-lo i proposar vies d’entesa i de progrés social. Que crispin ells! Nosaltres busquem solucions i justícia pels més vulnerables.
Aneu amb compte llegint “Anatomia de la crispació”, però feu-ho.
La professora de Ciència Política de la Universitat Complutense de Madrid Natalia Millán ens enfoca aquest debat des de la perspectiva de la victòria de l’amor i l’afecte sobre l’egoïsme i el desgavell del sistema capitalista a “Política, emociones y espiritualidad” (Los libros de la Catarata). Aquest llibre i el de Miravitllas es complementen molt bé.
I, ja posats, us recomano uns quants llibres de col·laboradors d’EL TRIANGLE. El biòleg Ferran Vallespinós ens ofereix una ben travada novel·la negra: “El tresor de Montis Hilaris” (Talento Caligrama). El filòleg Josep Asensio ens convida a conèixer els relats que inclou a “‘En el cielo no hay jamón’ y otras historias” (Ediciones Carena). L’advocat i ex-sindicalista Pedro López Provencio barreja crònica històrica, autobiografia i novel·la negra a “Conspirar contra el olvido” (Stonberg Editorial). El periodista i analista de política internacional Xavier Rius Sant ha publicat el seu tercer llibre sobre l’extrema dreta. A “Aliança Catalana: els nostres ultres” (Icaria Editorial) ens dona les claus per entendre el creixement de l’extrema dreta que encapçala l’alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols. La crispació té aquestes conseqüències.
Nicolás Cortés Riojano no col·labora a EL TRIANGLE però és pare d’un dels nostres articulistes, Álvaro Cortés, i ha publicat un llibre que en llegir-lo dona la sensació que n’hi ha tres o quatre dins: “Miraflores. Suite urbana para mezzosoprano” (Círculo Rojo). Toca moltes tecles. La de la gent que viu i ha fet créixer l’Hospitalet és una de les més interessants.
Tot el que us recomano ja ho he llegit o estic a punt de fer-ho. Per la part que em toca em dedicaré a buscar llibres i reportatges que m’expliquin perquè la crispació i l’odi s’escampen pel món i quins antídots proposen per guarir-los. Si en sabeu d’algun no dubteu a dir-m’ho, si us plau.
