Els dies passen i no es veuen, de moment, canvis a favor de la promesa inscripció dels jugadors fitxats pel Barça aquest estiu, Joan Garcia i Marcus Rashford, i del recuperat porter Wojciech Szczesny, la continuïtat del qual exigeix, pel caràcter provisional del seu pas per la porteria blaugrana la temporada anterior, el mateix tractament que els altres dos reforços.
El guió promès per Joan Laporta, que ja va donar per fet el mes de juny passat -mentiderament, per cert-, va canviar setmanes després per voluntat i decisió del mateix president, associant el retorn a certa estabilitat econòmica i el fet de poder jugar el Gamper a l’Spotify el 10 d’agost, circumstància que propiciava el reconeixement patrimonial dels seients VIP i, un cop assolida la normalitat, intentar desfer-se de Ter Stegen –l’ideal seria vendre’l per, a més, sumar un benefici a l’estalvi de la seva nòmina–, amb la previsió d’obtenir les llicències dels fitxatges a temps de l’estrena del primer equip a la Lliga.
Suspesa l’estrena a les Corts, és lògic que Joan Garcia s’hagi sentit una mica inquiet, com així ho ha transmès el seu agent, a qui la directiva del Barça va tornar a assegurar dies enrere que en cap cas es produirien retards ni complicacions.
Més o menys la mateixa resposta que li acaben de donar, de to tranquil·litzador, tot i que, objectivament, ara que tot es veu torçat i els terminis semblen molt difícils de complir, no hi ha raons per creure’s res del que diu la directiva, molt menys el president.
En realitat, les expectatives projecten una preocupació de tal magnitud i incidència, negativa, per desgràcia pel Barça, que la premsa laportista ja s’ha avançat a barallar solucions alternatives per poder inscriure Joan Garcia, recorrent a la presentació d’avals personals per part de la directiva com a últim recurs.
Almenys això és, segons les fonts més properes a la presidència, el que han assegurat a l’exjugador de l’Espanyol i el seu entorn davant la crua realitat que s’acosta el debut a la Lliga sense que es compleixi -cap novetat- la promesa de Laporta que seria ràpidament inscrit. Seria l’única manera si, com ja s’especula a la junta, l’Spotify no es pot reobrir a temps, no entren els 100 milions dels seients VIP i l’operació de Ter Stegen surt tan rodona que no li donen la baixa de llarga durada.
Diverses calamitats s’estan alineant en contra del que hauria de ser una diligència tan senzilla com aconseguir les llicències federatives operant amb previsió i rigor financer que permeti al Barça deixar de fer una vegada el ridícul i fitxar en funció dels seus recursos reals i no dels imaginaris.
El problema és que la premsa, lluny d’escarmentar i posar-se igualment en mode ridícul i grotesc als ulls dels seus propis consumidors, dona bombo sense contrastar ni investigar a totes i cadascuna de les argúcies comptables de Laporta, més aviat trampes i trucs, quan li convé generar un decorat immaculat i de bonança econòmica com a l’inici de l’estiu.
Williams, Díaz i Rashford
El temps dona la raó a Nico Williams, que ja va percebre, com l’any passat, que el seu nom l’utilitzava Laporta a favor dels seus interessos sense que, en realitat, com s’ha repetit enguany, el Barça estigués interessat a fitxar-lo. Tampoc tenia base real l’intent de substituir-lo a la llista d’urgències per Luis Díaz, frustrat pel que demanava el Liverpool quan al final acabarà marxant per quantitats que no estan tan lluny del que hauria costat Nico Williams.
Laporta sabia des del principi, des del gener passat exactament, que Marcus Rashford acabaria vestit de blaugrana, mitjançant una opaca cessió, gràcies al fet que l’operació l’ha intermediat Pini Zahavi, un dels agents amics del president.
Sembla impossible, sobre les inscripcions, que Joan Garcia pugui tenir el seu dorsal amb l’1 a l’estrena a la lliga per la via de la primera ocupació de l’Spotify, el conte de l’1:1 i altres martingales de Laporta.
Encara que ara també es parla de nous ingressos per patrocini dels que Laporta es treu de la màniga i després no s’ho creu ni el seu propi auditor, o directament són una altra bola, les esperances reals d’inscriure Joan Garcia impliquen treure-li el dorsal a Ter Stegen contra la voluntat del jugador i gràcies a un informe mèdic que demostri a LaLiga que, després de la seva operació a l’esquena, necessitarà més de quatre mesos de recuperació. Només així, a la força, com aquell qui diu, podent incrementar el fair play financer per un import equivalent al 80% del salari de Ter Stegen per causa de baixa mèdica, Joan Garcia passarà a la història per debutar, com Dani Olmo, forçant el reglament.
La possibilitat que els directius prestin un aval personal gairebé es pot descartar completament per la senzilla raó que només podria ser retirat si la mateixa directiva és capaç de gestionar l’economia del Barça de manera que generi prou fair play financer per alliberar-lo. I això sí que sembla del tot impossible.
