Trump, el que es considera “l’amo del món” ha fet de l’anti-immigració una de les seves batalles: ha deportat, empresonat, separat famílies, convertint les persones immigrants en “l’enemic a batre”, oblidant que ell mateix és net d’immigrants i que el 99% dels ciutadans del seu país són descendents d’immigrants, ja que dels que vivien a Nord-Amèrica en queden ben pocs, perquè van ser exterminats pels primers immigrants anglesos.
En el nostre país, el partit de Vox, fidel vassall del seu “Papi” diu que, si governa, (esperem i desitgem que això sigui MAI), expulsarà 8 milions d’immigrants. Una afirmació del tot inviable i descabellada, però que fa mal. Sobretot perquè la ignorància de molta gent, i sobretot dels més joves, fa que s’acabin creient les mentides d’aquest partit i de la gran onada anti-immigració que circula per les xarxes (youtubers, TiK Tok, etc.).
Xenofòbia, islamofòbia, racisme, sionisme… no importa el nom, totes elles tenen un tret en comú: la discriminació d’un col·lectiu identificat per alguna de les seves característiques: el color de la pell, el lloc d’origen, la cultura, la llengua que parlen, la religió que professen… per tal que altres col·lectius, els rics o els nacionals, puguin continuar gaudint dels seus privilegis.
Els objectius també són els mateixos: buscar un “cap de turc” per justificar tots els mals que pateix la societat en un moment determinat. Estigmatitzar a tot un col·lectiu per tal de poder treure’n algun benefici, normalment a partir de la seva sobreexplotació. I, finalment, també serveix per desviar l’atenció d’altres problemes, augmentar la repressió sobre tota la població, augmentar el control, justificar guerres i massacres… El genocidi dels palestins a mans de l’exèrcit assassí d’Israel n’és un dels exemples actuals més terribles!!!
En aquests temps de crisi, econòmica, política, climàtica, d’augment de les desigualtats, de treballs precaris i mal pagats, de dificultats per trobar un habitatge, de privatització i disminució dels serveis socials, atiar la xenofòbia enlloc d’enfrontar-se als poderosos és una sortida fàcil i vergonyosa que la dreta utilitza i l’esquerra no dóna respostes amb suficient contundència. El creixent malestar social, la inseguretat laboral i l’atur són el teló de fons en què creixen els adolescents actuals i el perill de l’augment d’actituds xenòfobes és ben latent.
Estem en un moment molt complicat i cal posar totes les mesures que facin falta per no caure en la violència racista, tal i com està passant ja en altres països. L’educació, en el sentit ampli de la paraula, és una de les armes més potents per lluitar contra aquestes actituds. L’escola, les xarxes socials, els mitjans de comunicació, els partits polítics, han de tenir molt clar que s’ha de fer pedagogia i educar en uns valors que facin possible una societat sense enfrontaments culturals, sense racisme i sense discriminació. Entre d’altres, cal explicar molt bé tres coses:
- Les migracions formen part de la història de la humanitat. Des dels inicis de l’espècie humana hi ha hagut desplaçaments massius de persones i comunitats senceres. No és, doncs, cap novetat. La majoria de països s’han format a partir de la convivència entre diferents grups culturals. Cal recordar que les crisis econòmiques i sobretot les guerres, són sempre una font de desplaçament. Les persones, com és normal, fugen de les situacions terribles on la seva vida i la de la seva família està en risc. El nostre país té una història recent de emigracions al final de la guerra civil i després amb la crisi econòmica durant la primera etapa del franquisme.
- La cultura no és una característica mesurable. La cultura és un conjunt d’invariables que són comuns a tots els grups humans: una manera de comunicar-se, de vestir, de menjar, de relacionar-se amb les divinitats, d’aparellar-se, de cantar, de ballar… I l’única diferència entre unes cultures i altres és la forma que prenen aquestes manifestacions culturals. Les cultures no són millors o pitjors, són, senzillament, diferents. Dins de cada cultura hi podem trobar trets positius i trets negatius.
- Cal explicar les causes del racisme i de la islamofòbia i les seves conseqüències. Donar informació que ajudi a entendre els mecanismes, les causes i els objectius de les actituds discriminatòries. Buscar estratègies que ajudin a veure de quina manera el racisme racionalitza i justifica la desigualtat i l’accés diferencial als recursos entre “ells” i “nosaltres”, dividint, així, els treballadors i treballadores que pateixen els mateixos mals.
Cal analitzar els interessos que s’amaguen darrera el terrorisme i les guerres occidentals en els països musulmans, que són de caràcter econòmic i de geoestrategia, però no pas de signe religiós. Cal que quedi clar que les persones que emigren fugen de la guerra i la misèria. Posar tanques i fronteres, i deixar que les persones morin en el mar, en el seu intent de tenir una vida digne, va contra tots els principis humanitaris, de justícia i de drets humans.
Finalment, cal tenir clar que hi ha un sol planeta i que és de tota la humanitat i que, per tant, cal compartir-lo.
Tal i com diu Zygmunt Bauman: “La humanitat està en crisi i no hi ha altra sortida a la crisi que la solidaritat”.
