“Ja ens faran fer el pi amb la llengua perquè ja no sé què més els queda ara per demanar-nos”, aquesta frase dita en to burleta resumeix el menyspreu absolut i la indiferència de Joan Laporta respecte als controls financers, econòmics i patrimonials que el seu propi auditor, Crowe, LaLiga i la UEFA li estan imposant en el tancament de l’exercici 2024-25.
Així es va expressar el president blaugrana en l’amable i tova entrevista concedida a Mundo Deportivo per intentar girar el biaix d’una opinió pública barcelonista una mica molesta pels últims esdeveniments com la convulsió prèvia a la gira pel Japó i Corea després de la marxa enrere del Gamper i la certesa indiscutible que caldrà una altra d’aquestes maniobres made in Laporta, dins o fora de la llei, per inscriure els porters que per a Hansi Flick són els titulars.
Destaca sobretot el repte que finalment Laporta està disposat a plantejar al seu propi auditor. El president no amaga el seu malestar pel criteri de Crowe sobre l’exigència d’aplicar una major rigorositat, que ell atribueix a la pressió mediàtica, ja que assegura que ja s’han complert moltes de les condicions plantejades, com l’ingrés de 100 milions d’euros per la cessió de l’explotació dels seients VIP del Spotify Camp Nou, diners que LaLiga exigia per accedir a la regla 1:1. Laporta considera “molt discutible” l’actitud dels auditors. Tot i que diu respectar-la i acatar-la, argumenta que aquests entrebancs són obstacles formals tot i la magnitud del club i dels seus ingressos que, per elevació, situa en 1.000 milions exageradament. Que se sàpiga, el Barça facturarà 950 milions en l’exercici semitancat i pressupostarà una mica més de 1.000 per al 2025-26 sempre que no es vegi obligat a seguir a Montjuïc.
Gairebé un mes després del tancament teòric a 30 de juny i dos després d’haver dit falsament que el Barça està en la regla 1:1, Laporta va recalcar que el club està treballant per complir amb els requisits necessaris i així poder inscriure jugadors amb normalitat. Va explicar que cal continuar reduint la massa salarial i concretar certes operacions financeres. Va subratllar que tot està encaminat, però que encara falta resoldre alguns aspectes tècnics que depenen de la interpretació de les normatives de control econòmic de LaLiga.
Pel que fa als restants organismes de control econòmic i financer, Laporta considera que les normes (per exemple, de LaLiga) i els requisits que imposen a clubs com el Barça “són impediments que de vegades no tenen gaire sentit”. Reconeix la importància de les precaucions, però també critica que, de vegades, les exigències resulten excessives per una entitat de la seva mida, i recalca la solidesa i el creixement econòmic que la institució està experimentant, això sí sempre segons la seva visió dels resultats econòmics.
Laporta, clar, només es queda amb el que vol veure i creure’s, com que el Barça ha donat resultats positius als estius del 2022 i 2023 gràcies a 1.100 milions en palanques i que es compleixen els paràmetres que marca LaLiga pel que fa a massa salarial, en aquest cas concret perquè és LaLiga l’organisme que imposa el control de la despesa estrictament i Laporta qui els salta, sempre excedit i permanentment lluny de la regla 1:1.
I no vol veure ni acceptar que l’any passat ja va haver de deteriorar 145 milions de Barça Studios, que continuen pendents de registrar 208 milions de pèrdues per la mateixa palanca i que han aparegut altres 157,5 milions d’una falsa plusvàlua de la venda dels drets de TV de la Lliga que ja fan cua per ser descomptats en qualsevol moment. A l’entrevista no li van preguntar per aquests temes ni tampoc sobre la provisió de la multa de la UEFA, de 60 milions, 15 milions dels quals ja s’han pagat, i 45 milions en risc seriós d’acabar sent cobrats perquè per evitar-ho el Barça ha de tornar a fons propis positius en dos exercicis, cosa certament difícil amb les actuals perspectives.
Una altra cosa és que, com l’any passat, Laporta expliqui als socis a l’assemblea un conte diferent amb final feliç, convidant-los a aprovar un balanç amb excepcions de l’auditor.
En definitiva, encara que Laporta denuncia una pressió creixent d’auditors i dels organismes reguladors i que considera exagerada part de la supervisió, la veritat és que només és víctima de la seva pròpia mala gestió després d’haver intentat enganyar absolutament a tothom, no només a la UEFA i a LaLiga, sinó també al seu auditor, als socis i a la premsa perquè dels 1.100 milions de les palanques sobre les quals ha construït el relat de la recuperació econòmica del Barça resulta que una mica més de 500 milions no van ser reals, només artifici comptable imaginari, enganys i maniobres al límit o més enllà del frau.
Laporta simplement està sota la lupa dels organismes i vigilat perquè amb els seus antecedents ningú es refia del que fa ni molt menys del que diu. Una altra cosa és la versió que es creguin els socis.
