L’acord aranzelari signat entre la Unió Europea i els Estats Units ha encès una allau de reaccions contraposades entre els líders europeus. El pacte, que fixa un aranzel genèric del 15 % per a les exportacions europees i evita que la UE imposi tarifes als productes nord-americans, ha estat llegit per alguns com una rendició en tota regla i, per altres, com una sortida pragmàtica davant d’un escenari comercial cada cop més tens.
L’acord entrarà en vigor l’1 d’agost i arriba després de mesos de negociacions marcades per l’ombra de Donald Trump i les seves amenaces de guerra comercial.
Pedro Sánchez, en una declaració ambigua, ha expressat un suport formal, però sense entusiasme a l’acord, deixant clar que confia en la capacitat negociadora de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, però no amaga el seu escepticisme.
Més dur ha estat François Bayrou, que ha qualificat el pacte de dia fosc per a Europa i una mostra de submissió a interessos externs.
Viktor Orbán, per la seva banda, no s’ha mossegat la llengua i ha afirmat que Trump “s’ha menjat von der Leyen per esmorzar”, tot definint-la com un “pes ploma” en aquesta confrontació comercial.
Altres líders com Giorgia Meloni han optat per una postura més prudent, evitant valorar l’acord fins a conèixer-ne tots els detalls, mentre que el canceller alemany Friedrich Merz l’ha defensat com un respir per a la indústria automobilística, que passarà de pagar un aranzel del 27,5 % a un del 15 %.
Des del nord d’Europa, veus com les de Dinamarca o Suècia s’hi han referit en termes pràctics: no és l’ideal, però és millor que una escalada de tensions amb Washington.
Illa aposta per la diversificació
Ara com ara, els Estats Units són el sisè soci comercial de Catalunya, el principal de fora de la Unió Europea. Hi exporten més de 3.100 empreses catalanes, per valor de 4.351 milions d’euros, en sectors com la química, la maquinària o l’agroalimentació.
Les vendes als Estats Units representen un 4,3% del total d’exportacions catalanes, per tant, l’impacte de l’acord aranzelari serà relatiu. En paral·lel, Catalunya compra productes estatunidencs per un valor més alt, 5.757 milions d’euros, bàsicament petroli i gas natural liquat, per valor de més de 2.000 milions d’euros. També productes farmacèutics, amb més de 1.000 milions d’euros, químics, o bé aparells d’òptica, mèdics i quirúrgics. És un 5,3% del total de les importacions.
De les conseqüències a Catalunya d’aquest acord aranzelari n’ha parlat, a la Xina, el president de la Generalitat, Salvador Illa: “El missatge és que cal diversificar-nos i és el que estem fent”.
Els més perjudicats
Els sectors més crítics amb l’acord són els que en surten clarament perjudicats. La patronal europea de l’acer lamenta que, mentre altres sectors veuen alleujades les tarifes, l’acer continua suportant un aranzel del 50 % als EUA. Consideren que el pacte ha estat una oportunitat perduda i alerten d’un impacte “dramàtic” sobre la competitivitat del sector europeu.
També l’oli d’oliva rep un cop dur: Asoliva, la patronal espanyola del sector, considera que la no inclusió de l’oli en els avantatges aranzelaris distorsiona el mercat i perjudica greument les empreses catalanes i espanyoles que depenen d’aquest canal de venda.
