Marcus Rashford era, des del principi de l’estiu, l’objectiu de Joan Laporta tot i que, en un moment donat, semblava que Nico Williams seria la sorpresa de l’any i Luis Díaz el reforç que realment volia Deco perquè complia amb el perfil desitjat i realment millorava la plantilla de Hansi Flick, com volia, amb un futbolista de primer nivell i de rendiment garantit.
Que seria l’escollit ja ho van avançar fa setmanes alguns mitjans ben informats perquè aquest era el preu, o millor dit, la comissió per a un dels dos agents favorits del president, Pini Zahavi, a qui devia per l’estranya gestió al voltant del Clàssic a Montjuïc de la darrera Lliga, aquell que gairebé no es juga a Barcelona perquè com el Barça no havia reservat el Lluís Companys per al mes de maig el partit va estar durant uns dies a l’aire.
Si es repassa la premsa d’aquells dies, tot depenia de la gira mundial dels Rolling Stones, presumptament programada per començar a Barcelona. En realitat, aquella gira mai va existir, va ser un muntatge per poder jugar el Clàssic a l’Aràbia Saudita en el marc d’una operació que hauria deixat bones comissions per a segons quins intervinents.
Qui es va encarregar de moure els fils van ser els mateixos que, en el seu dia, es van endur la Supercopa d’Espanya a l’Aràbia Saudita, aquell entorn de Gerard Piqué i la connexió amb Luis Rubiales en una operació actualment judicialitzada.
El pla era forçar que no es pogués jugar el Clàssic al Lluís Companys i, com a solució d’urgència, aprofitar l’oportunitat de l’Aràbia Saudita. Com que no interessava a ningú que el mateix ‘clan de la Supercopa’ aparegués com a mediador, va ser Pini Zahavi qui es va posar al capdavant de les operacions fins que finalment es va destapar el pastís i la idea es va descartar del tot.
Igualment, es va acordar pagar els serveis prestats mitjançant un fitxatge que ha resultat ser el de Marcus Rashford, el davanter del Manchester Unite aterrat al Barça amb un acord de cessió amb una opció de compra no obligatòria, però amb 5 milions de penalitzacions en cas que el Barça no l’activi.
Depèn de la perspectiva amb què es miri, des del principi el reforç imposat per Laporta havia de ser Rashford per motius, més enllà de les seves habilitats i qualitat —que sempre han estat per sobre del seu rendiment—, d’interès general de la presidència.
