L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) s’ha apropiat des de fa uns quinze anys de la manifestació central de la Diada de l’11 de setembre. El que era una trobada d’expressió catalanista ha passat a ser una exhibició independentista. Aquesta exhibició, que va comptar amb el suport incondicional de TV3, Catalunya Ràdio, RAC1 i els mitjans independentistes, va aplegar, segons les estimacions més elevades, 1,8 milions de persones a la manifestació de la Diada del 2014. Aquesta xifra ha anat caient en els anys posteriors. L’any passat es va reduir a 60.000 assistents. A l’ANC s’ha escampat el pànic perquè tem la seva direcció, encapçalada per Lluís Llach, que l’assistència sigui encara inferior.
L’ANC no convoca sola a les manifestacions de l’11-S però és evident que n’ha estat l’eina principal de la seva patrimonialització pel sector independentista. També convoquen Òmnium Cultural, el Consell de la República, l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), la Intersindical i el Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN). Aquests col·lectius, però, han estat sempre simples comparses del lideratge de l’ANC. La por al fracàs s’ha contagiat a totes elles però la principal damnificada d’un fracàs en la convocatòria de la Diada serà la plataforma de Llach.
L’ex-cantant s’ha acostumat els darrers temps a convocar i participar en actes de la seva plataforma que apleguen com a molt alguns centenars de persones. Per compensar la manca de manifestants, l’ANC apel·la a l’exhibició de banderes o recorre a un llenguatge especialment apocalíptic i insultant als discursos i xarxes socials.
Aquest any, l’ANC ha rebutjat explícitament la incorporació dels partidaris d’Aliança Catalana a la seva Diada. L’any passat, Llach va deixar la porta oberta als simpatitzants de Sílvia Orriols. L’ha descartat just quan els sondejos donen a aquest partit un important creixement electoral. La seva expulsió de la manifestació en reduirà encara més la participació.
Al sí de l’associació es culpabilitza del descens de participants als seus actes als membres del seu sector crític i a la manca de suport d’ERC i de l’actitud més prudent dels mitjans públics de la Generalitat a l’hora de fer-ne propaganda. Els dos actes convocats per l’ANC per protestar contra la presència dels Reis a Montserrat i Barcelona les darreres setmanes han posat de manifest aquest dèficit de capacitat de convocatòria.
Alguns tossuts defensors de l’actual direcció de l’ANC, com Albano Dante Fachín, justifiquen la davallada de manifestants dient que “òbviament, tots volem manifestacions de dos milions de persones, però crec que això també ens ha de deixar de preocupar”. Curiosament, un dels opositors a l’actual direcció de l’ANC, i que fins fa poc era secretari nacional de l’entitat, Josep Costa, comparteix tertúlia setmanal a Vilaweb amb Fachín. Amb Costa van dimitir una vintena de membres del Secretariat Nacional de l’ANC.
La penúltima acció de l’ANC va tenir lloc al Pi de les Tres Branques, al Bergadà, i les imatges que va distribuir la plataforma independentista per les xarxes socials mostraven un Llach aïllat en un escenari en el qual hi lluïa, això sí, una estelada espectacular. La protesta contra la presència dels Reis al Liceu de Barcelona només va aplegar “desenes de persones”, segons els mitjans independentistes que sempre han estat al costat de l’ANC.
La Diada independentista d’aquest any només comptarà amb manifestacions a Girona, Tortosa i Barcelona. Ni a Lleida ni a Tarragona s’ha vist l’ANC amb ànims de convocar-ne una. La de Barcelona transcorrerà uns centenars de metres entre el Pla de Palau i La Rambla. A la presentació de les concentracions, Llach va demanar els partits independentistes que estiguin “a l’altura de l’esforç que fa la societat civil”. El lema de la seva manifestació d’enguany és “Més que mai, independència”. A l’ANC temen que hi hagi menys gent que mai demanant la independència l’Onze de Setembre.
