Guanyar l’Ajuntament de Girona: el primer objectiu de Sílvia Orriols

L’últim baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) ha fet saltar totes les alarmes a JxCat. Els pitjors presagis de la formació que presideix Carles Puigdemont semblen abocar el partit postconvergent a un descens continuat d’incert final. Els 35 escons que Junts té en l’actualitat poden veure’s reduïts a 28 o 30. “És una lleugera reculada, perquè continuem segons, després del PSC, que també baixa, i a considerable distància d’ERC, que és la tercera força [segons el sondeig, ERC es recupera i guanya un parell d’escons]. Però aquesta percepció és puntual. Ja veurem si d’aquí a tres anys el PSC segueix mantenint l’embranzida o la crisi del PSOE li passa factura i Junts recupera forces”, afirma un dirigent del partit puigdemontista.

El més destacable pels analistes és l’ascens de l’Aliança Catalana que lidera Sílvia Orriols, que passaria de 2 a 11 escons. Pels juntaires, aquesta és una dada producte d’una sobreactuació de la cuina del CEO. “Si Junts perd cinc escons, ERC en guanya dos, la CUP es manté, d’on surten els 9 que guanya AC? A qui els hi pren? No té sentit. Els números no quadren. No podem creure’ns aquesta enquesta”, addueix l’alt càrrec de la formació de Puigdemont.

Però Orriols s’ho pren per l’altre costat. “El pacte antifeixista contra Aliança Catalana funciona d’allò més bé. No el desfeu, si us plau”, va avisar l’alcaldessa de Ripoll després de conèixer-se el sondeig del CEO.“Ja veurem què passa a les municipals, però és possible que AC eclosioni i escombri pràcticament Junts del seu feu de Girona. Els gironins ja estan farts del seu alcalde de la CUP, i Junts no aixeca el cap. Aliança té el camí aplanat per apoderar-se de la capital, i això seria la pitjor patacada a Junts”, diuen fonts properes a la formació ultra.

Ho havia vaticinat fa un mes la líder ultra: “Sembla que dos anys abans de les eleccions municipals, Junts ja planeja la guerra per ‘recuperar Ripoll’. Mentre, embogits, us centreu en Ripoll, Aliança us arrabassarà regidors i batllies arreu del país. I cap ‘Sant Cristo gros’ podrà impedir-ho”. Miquel, que gestiona el compte d’X CNI Catalunya, un dels principals suports que havia tingut Puigdemont durant els anys de plom del procés, és una dolorosa espina que se li ha clavat ara a l’expresident: “Parlem una estona de la patacada que es clavarà Junts a les pròximes eleccions, les que siguin? O deixem que se la fotin o corregeixin el rumb? Perquè les enquestes els donen encara 29 diputats, però jo dic que en trauran entre 10 i 12 a tot estirar”. En altres paraules: una humiliació en tota regla.

La tirada dels gurus sobiranistes serà crucial per al resultat de les pròximes eleccions. I les més properes són les municipals. Per a aquests comicis, AC espera resultats espectaculars a Girona, que va ser durant anys el feu de Puigdemont i de Junts. Fins al punt que no descarta obtenir l’alcaldia, contra tot pronòstic. Però el mateix que pot passar a Vic, Manlleu o Manresa, on el fervor ultra va guanyant punts en detriment del discurs “oportunista” de Junts.

Una peça fonamental

A la Catalunya central, els d’Orriols han manllevat a Junts una peça fonamental: Marina Quintana va marxar primer de Junts i ara és la cara pública d’Aliança Catalana a Roda de Ter, on és regidora. Però acaba de ser escollida presidenta del comitè executiu comarcal d’Osona d’AC. I possiblement serà la candidata a l’alcaldia de Vic el 2027, un municipi tradicionalment en mans de Junts, però on els votants, segons diuen a AC, estan caient rendits als peus d’Orriols.

A Olot, un altre dels feus de Junts, les coses no pinten tampoc gaire bé per als partits independentistes tradicionals. L’alcalde, Pep Berga, va dimitir per sorpresa el mes de febrer passat. No ho va aclarir, però la veritat és que la seva nova parella és la dirigent local d’AC. Pot ser que Pep Berga faci el salt a Aliança Catalana a les pròximes municipals? És només una possibilitat. Un altre dirigent d’ERC de la mateixa ciutat també ha canviat de parella sentimental, i la seva nova companya és precisament una altra dirigent comarcal d’Aliança.“És relativament fàcil que AC guanyi moltes alcaldies i multipliqui el nombre de regidors a les comarques de Girona a les municipals del 2027, i acabi amb l’imperi de Junts. Aquest serà l’assaig per després donar la gran sorpresa a les autonòmiques del 2028. Aliança pot ser la làpida que sepulti definitivament i políticament Puigdemont”, afirmen des de cercles propers al partit d’ultradreta.

Davant els immillorables vaticinis per a Aliança, les seves estructures territorials es van estructurant a poc a poc. El partit ultra porta dos anys bastint els pilars comarcals per intentar destriar acuradament els alts càrrecs i els responsables.

Orriols ha emprès, al mateix temps que escomet l’expansió territorial, una estudiada estratègia d’entesa amb determinats col·lectius. S’ha vist amb sindicats i grups de suport a funcionaris de presons, però també amb sindicats policials, d’ensenyament o sanitaris. Així mateix, s’ha erigit en la veu de defensa d’Israel a Catalunya. De fet, és la referència dels jueus davant les crítiques generalitzades per les matances de Gaza.

El discurs de l’odi

El tema jueu és el que més rèdits està donant a Orriols, molt centrada en les crítiques a l’islamisme. Això li dona motiu per recolzar sense problemes el sionisme. “El pitjor que té és que el seu discurs està massa enfocat a anar en contra de l’islam. Si abandonés aquest monodiscurs i ampliés les propostes a temes socials, habitatge, sanitat, educació…, sense ficar-hi sempre els islamistes, segurament el seu discurs seria comprat per molta més gent”, explica un antic alt càrrec de Junts avui en l’entorn d’Aliança.

Des de la vorera oposada, es critica amb duresa aquest discurs. “AC no és independentista. De fet, moltes votacions al Parlament són secundades sense problemes per Vox i el PP. Fins i tot es podria dir que pot haver-hi transvasament de vot de Vox a Aliança i viceversa, perquè tots dos s’alimenten del discurs de l’odi”, assegura un càrrec de la CUP combatiu amb els d’Orriols.

L’auge d’Aliança és vist amb recel per la resta de l’independentisme, si exceptuem alguns grupuscles i col·lectius ultres com el Moviment Identitari Català (MIC), Renaixença o Nosaltres Sols, per posar només alguns exemples. Perquè la veritat és que el suflé d’AC ha desbordat el recipient i té vida pròpia, protagonitzant una puixança envejada des d’organitzacions decadents com el Consell de la República o l’ANC.

Mentre l’ANC comença a tenir dificultats econòmiques i els seus afiliats i dirigents se’n van en un degoteig constant, Aliança neda en l’abundància. Al marge de l’obertura de seus (cosa que comporta una important despesa estructural), hi ha una xarxa de mitjans (almenys cinc portals digitals) que estan sent sostinguts econòmicament per determinades empreses a les quals els interessa el discurs d’Orriols. Aquestes empreses són, en part, catalanes. Altres tenen interessos internacionals, coincidents amb el discurs d’Aliança Catalana.

Aprofitant la bonança, els d’AC no s’apiaden de ningú. Orriols va retuitejar un missatge de Carles Fresquet, secretari d’Organització del consell d’AC d’Osona, amb el títol “Una imatge val més que mil paraules”. A la foto, una parada buida de l’ANC contrastava amb la parada adjacent d’Aliança Catalana, plena de gom a gom. Una metàfora precisa. Els ultres de l’independentisme surfegen a la cresta de l’ona més gran del món i es deixen portar.