El Govern de la Generalitat de Catalunya ha aprovat el pla anual de cooperació al desenvolupament per al 2025. El document recull el conjunt d’actuacions per fer front als reptes globals i acomplir les fites de la política pública de cooperació al desenvolupament.
A la vegada, el Consell Executiu també ha aprovat el Pla de consolidació de les delegacions del Govern a l’exterior, un marc operatiu que estableix les bases d’un nou model de gestió per a les delegacions del Govern de Catalunya a l’exterior.
Pel que fa a la cooperació al desenvolupament, el Govern reafirma el compromís amb la solidaritat i la cooperació al desenvolupament, tot mantenint la fita de destinar el 0,7% dels ingressos corrents no condicionats a la cooperació al desenvolupament l’any 2030.
També destaca la voluntat d’ajustar el marc normatiu per garantir que la cooperació catalana sigui un exemple de qualitat, eficàcia i impacte global, i l’aposta per continuar desplegant la política pública de cooperació al desenvolupament feminista.
Aquest pla inclou un conjunt d’accions en àmbits diversos, i recull les principals prioritats estratègiques sectorials, geogràfiques i de millora del finançament per complir els compromisos i les fites definides en el pla director de cooperació al desenvolupament 2023-2026.
Alguns dels desafiaments més destacats als quals vol donar resposta el pla són la crisi de l’ordre internacional i la democràcia; la proliferació de crisis humanitàries; l’auge dels moviments anti-drets; i els reptes per finançar la cooperació, les retallades en l’ajut oficial al desenvolupament i l’erosió del sistema internacional de l’ajut.
Davant d’aquests reptes, el pla ofereix solucions com el reforç de la democràcia local i la cooperació descentralitzada; el compromís amb l’impuls de la cooperació feminista; el reforç de l’educació global en la construcció de narratives que tornin a connectar amb el jovent per tal de revertir un viratge conservador d’una part de la ciutadania.
A més, el pla incorpora la voluntat de reforçar la participació dels ens locals en la política de cooperació i la creació de partenariats estratègics amb enfocament territorial. En aquest marc, s’impulsarà el desplegament de l’Equip Catalunya, que articularà el treball amb els actors de l’àmbit local.
Col·laboració
Així, s’impulsarà la col·laboració amb actors rellevants, com ara el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona i altres municipis.
El pla ha estat elaborat per la Direcció General de Cooperació al Desenvolupament i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, adscrites al Departament d’Unió Europea i Acció Exterior, amb la col·laboració de la resta de departaments de la Generalitat.
Prèviament a la seva aprovació, ha estat dictaminat pel conjunt d’òrgans consultius que garanteixen la participació de la societat civil i el món institucional de la cooperació catalana, com el Consell de Cooperació al Desenvolupament, la Comissió Interdepartamental de Cooperació al Desenvolupament, i la Comissió de Coordinació amb els Ens Locals.
Consolidació de les delegacions
Pel que fa a les delegacions a l’exterior, el Consell Executiu creu que l’objectiu principal és reforçar la coherència i la professionalització del funcionament de la xarxa de delegacions, així com respondre de manera efectiva a les necessitats i prioritats de l’acció exterior de l’Executiu.
Amb aquesta iniciativa, el Govern vol oferir garanties i posicionar les delegacions com a eines imprescindibles per donar resposta als reptes globals. En concret, el pla es desgrana en vuit àrees principals d’intervenció. La primera és garantir un marc jurídic i pressupostari harmonitzat que permeti cohesionar la xarxa de delegacions amb criteris d’uniformitat, en qüestions com l’establiment de noves delegacions o altres tràmits essencials abans del nomenament dels delegats o delegades.
La segona és millorar la coherència en la coordinació institucional entre les delegacions i la resta d’institucions en l’àmbit de l’acció exterior del Govern, així com amb els serveis centrals del Departament d’Unió Europea i Acció Exterior.
En tercer lloc, es pretén promoure les relacions amb les representacions de les diferents administracions públiques a l’exterior i altres entitats catalanes.
Revisió dels àmbits competencials
En quart lloc, es volen revisar els àmbits competencials i geogràfics de les delegacions, identificant matèries, interlocutors i àrees territorials d’influència i d’interès estratègic.
En cinquè lloc, es sistematitzarà la gestió dels recursos humans, centralitzant-los des dels serveis centrals del Departament i proposant un model en què el personal que hi presta serveis tingui la consideració d’empleat públic de la Generalitat.
El sisè punt és l’aprofundiment en la professionalització i capacitació del personal de les delegacions per maximitzar la gestió de coneixement especialitzat.
En setè lloc, es vol potenciar la transparència i el retiment de comptes de l’activitat i la gestió deles delegacions.
Finalment, es desenvoluparà una estratègia de comunicació per millorar l’impacte divulgatiu de l’acció de Govern a l’exterior.
Amb el Pla, l’Executiu referma el seu compromís amb la projecció internacional de Catalunya. La xarxa de delegacions, actualment formada per un total de 21, s’ha convertit en un element clau per defensar els interessos del país i fomentar les relacions institucionals i econòmiques amb altres territoris i organismes.
Segons la portaveu del Govern, Sílvia Paneque, no es descarta obrir més delegacions en un futur propi, sobretot en l’àrea de l’Àsia.
