El ministre d’Afers Exteriors, José Manuel Albares, ha reconegut aquest dilluns que la proposta perquè el català, el gallec i l’euskera esdevinguin llengües oficials de la Unió Europeaencara no compta amb el suport unànime dels 27 estats membres, requisit imprescindible per a la seva aprovació.
Albares ha remarcat que la iniciativa “no ha estat rebutjada”, però tampoc s’ha aprovat, i ha assegurat que l’executiu espanyol manté el compromís i la proposta “continua sobre la taula”. Ha denunciat que la situació actual suposa una “discriminació” per als ciutadans que parlen aquestes llengües i ha defensat el plurilingüisme com a valor europeu.
Diversos països, com Finlàndia, Suècia i Croàcia, reclamen més temps per analitzar l’impacte legal i econòmic del reconeixement, tot i que Espanya s’ha compromès a assumir-ne el cost —uns 132 milions d’euros anuals— i a aplicar-ho de manera gradual.
En paral·lel, fonts diplomàtiques assenyalen que el Partit Popular europeu i el PP espanyol han actuat per frenar la iniciativa, i que la presidència rotatòria del Consell no ha impulsat el tema. Mentrestant, eurodiputats com Javi López treballen perquè el català es pugui fer servir a la Eurocambra per altres vies que no requereixen unanimitat.
Malgrat les dificultats, Albares assegura que Espanya seguirà defensant la proposta en l’àmbit europeu. L’oficialitat del català, però, continua encallada.
