Com que es tracta de mostrar el Barça més idíl·lic, sòlid, sensible i projectat cap a un gran futur, l’aparell mediàtic i de propaganda del president Joan Laporta ha posat la cirereta a un altre estiu dramàtic amb un muntatge periodístic mesquí —un cop més— al voltant de Leo Messi i la seva relació amb el Club. Una maniobra perversa, maligna i malintencionada que, en el fons, no deixa de ser un altre xantatge a la figura futbolística més important de la història del Barça. Un fet lamentable, sens dubte, fruit de la mentalitat maquiavèl·lica i depravada de l’actual president.
La trampa ha consistit a filtrar als mitjans que Laporta somia a inaugurar el nou Spotify amb una mena d’homenatge a Messi perquè considera necessari que les relacions es normalitzin i que Leo mereix tenir per fi aquest reconeixement de la seva afició. La premsa, sempre servil i manipuladora a favor dels interessos més insans de Laporta, no ha trigat a donar per fet que qui estira la mà a Leo, generós i benvolent, és Laporta, “perquè és un president —s’ha arribat a afirmar— que anteposa per sobre de tot el millor per al Barça”, amb aquest gest que, a més, suposen també els mitjans, inclou el posat i la complicitat de Messi, impacient perquè aquest homenatge vegi per fi la llum.
Així ho han exposat la majoria dels mitjans, excepte només un que, abans d’apuntar-se a aquesta nova festa laportista de ficció i d’imaginació, es va posar en contacte amb Messi a través dels canals que el connecten amb el seu entorn més fiable. La resposta va ser que no només no tenien notícia sobre aquesta iniciativa, és a dir, que ningú de la directiva s’havia molestat ni tan sols a consultar la predisposició de Messi, sinó que haver llençat amb tan mala intenció aquesta notícia afegia un altre motiu de disgust, enuig i distanciament de l’estrella argentina amb Laporta.
Perquè Leo Messi no està enfadat amb el Barça, tot el contrari. És el seu club, el del seu cor, de la mateixa manera que Barcelona és i serà sempre la seva llar i la de la seva família. El problema el té Laporta amb Messi, a qui a més de fer-lo fora amb una punyalada traïdora i amb una puntada sense contemplacions, ja ha intentat enganyar dues vegades, a més de continuar utilitzant el seu nom i la seva figura per als seus interessos personals i per afavorir la seva imatge de president extremadament barcelonista.
Messi no verbalitzarà el que realment sent i pensa perquè, entre moltes altres qualitats de la seva personalitat futbolística i dels seus sentiments com a barcelonista, ell segueix “estimant” el Barça, i sap millor que ningú com s’ho fa la premsa laportista, ridículament provinciana i sotmesa. Qualsevol cosa que digui o faci Laporta la faran servir per continuar construint aquest relat artificial que els mitjans li han comprat, segons el qual va ser Messi qui va marxar “d’aquella manera” l’estiu del 2021; qui no va voler tornar amb Xavi Hernández quan va acabar el contracte amb el PSG; qui es va negar a assistir al Liceu a la gala del 125è aniversari; i ara és Messi també qui no sap, no contesta i no mostra ni gens ni mica de gratitud cap a aquesta oferta d’homenatge per inaugurar l’Spotify.
En tots els casos, es tracta d’una extorsió i d’una manipulació de la realitat que, igualment, no mourà Leo Messi de la seva posició de romandre el més allunyat i protegit possible de les maquinacions laportistes, però no del Barça, institució a la qual se sent emocionalment vinculat per sempre. El que fa Laporta és, malgrat els olé del seu exèrcit de palmeros, lleig, repulsiu i indecent. Deixar que la premsa dibuixi l’horitzó feliç del dia de Messi per reobrir l’estadi algun dia llunyà, esdeveniment que inclouria aquesta abraçada i foto pendent -segons el fantasiós fil argumental dels mitjans- no és més que un altre truc.
En realitat, només es tracta de minimitzar i restar importància al fet irrefutable que, ara mateix, el retorn a l’Spotify no està ni de bon tros programat, ni és tampoc segur que es produeixi aquest agost o setembre i que, en el millor dels casos, s’ajustarà a un aforament limitat, mínim i als llindars més extrems de la legalitat i la normativa municipals. Un altre artifici perquè, com sigui, precipitadament i pressionant també l’alcalde de Barcelona perquè se salti la llei i així evitar el desencís dels votants blaugranes de la ciutat, sobretot de Les Corts, la reobertura -tard i malament- no s’assembli al que és, una altra exhibició de Laporta i Limak del seu rotund fracàs i engany. Tant en la gestió de les obres i com en la venda d’uns seients VIP que, si no funcionen en el Gamper, encara que no entri ningú més que els abonats a 5.000 euros el seient, amenacen de fer saltar la banca laportista.
En aquesta necessitat de distreure, embolicar i confondre, Laporta no ha dubtat a recórrer novament al comodí de Messi perquè està convençut que en Leo no anirà a la guerra directament contra ell, conscient que el barcelonisme, convenientment manipulat pel poderós aparell mediàtic laportista, ho interpretaria com un atac al Barça. Almenys així ha estat fins ara.
Però aquí queden tots aquests menyspreus de Messi a Laporta quan han coincidit en les gales de la Pilota d’Or i al 125è aniversari blaugrana, sent el davanter argentí l’únic que no va caure ni es va deixar arrossegar per un esdeveniment que, en el fons, en la forma i en la pràctica, només va ser un acte d’egoisme, vanitat, culte i exaltació del laportisme, dels seus excessos i de la seva supèrbia, per desgràcia, cada cop més confosos amb aquests valors del barcelonisme, ja desviats i absents de la vida social des de fa anys.
Laporta pot continuar abusant i aprofitant-se de la paciència i elegància d’en Leo, però faria bé de no continuar jugant amb foc tot sabent, sens dubte, que no aconseguirà aquesta foto amb Messi ni aquesta abraçada impossible.
