La jornada “Polítiques d’habitatge a l’àrea metropolitana de Barcelona“, celebrada aquest dijous a Sant Vicenç dels Horts i organitzada per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), ha posat sobre la taula els reptes urgents de l’habitatge a Catalunya i ha reunit diversos representants institucionals, així com a la resta d’actors implicats, que han coincidit en la necessitat de reforçar la col·laboració publicoprivada per garantir l’accés a un habitatge digne.
El president de l’AMB i alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha apuntat que “la crisi d’habitatge requereix una resposta a nivell europeu, espanyol, català, metropolità i local”, i ha alertat que les desigualtats socials són “la gran amenaça interna a què ens enfrontem actualment”. Collboni ha destacat iniciatives com Mayors for Housing, que reuneix grans ciutats europees com Barcelona, Roma o Amsterdam per reclamar fons específics per a la creació d’habitatge.
Al seu torn, el vicepresident executiu de l’AMB i alcalde de Cornellà de Llobregat, Antonio Balmón, ha subratllat la importància de la col·laboració publicoprivada com a estratègia per lluitar contra l’emergència habitacional: “No hi ha prou musculatura pública per afrontar aquesta crisi. Necessitem aliances entre els promotors públics, privats i socials per contravenir els deu anys d’inacció que acumulem en les polítiques d’habitatge”, ha dit.
En aquest sentit, Balmón ha destacat la necessitat de “crear habitatge en diverses modalitats”, de manera que es faci “per a la població que no arriba a la renda mínima” i “també per a les persones que, tot i tenir feina i una renda més alta, continua sense poder optar a un habitatge digne”. Al respecte, ha afegit que “els municipis de l’àrea metropolitana han de créixer en vertical”, perquè “l’espai que tenim no ens permet fer-ho en horitzontal”.
En la jornada, a més de Collboni i Balmón, hi han participat el president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, i Anselmo Menéndez, subdirector general de Política i Ajudes a l’Habitatge del Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana.
L’AMB impulsarà 6.000 nous habitatges fins al 2030
L’AMB preveu incorporar 6.000 nous habitatges al parc públic fins al 2030, que se sumaran als prop de 5.000 habitatges socials impulsats entre 2019 i 2025. En total, l’administració metropolitana haurà promogut uns 11.000 habitatges públics en una dècada, tant de lloguer com de compra.
En paral·lel, es prorrogarà el protocol signat el 2020 entre el Ministeri d’Habitatge, la Generalitat de Catalunya i l’AMB per a la promoció de lloguer assequible, amb la construcció de 242 habitatges protegits més per a l’any 2025. A més, segons ha confirmat Anselmo Menéndez, ja s’està preparant un nou protocol per fomentar l’habitatge de lloguer assequible per al període 2026–2030.
D’altra banda, en relació amb la rehabilitació del parc d’habitatges existent, amb els fons Next Generation s’han rehabilitat 6.809 habitatges entre el 2022 i el 2025. En els propers anys, la implementació del Pla social per al clima, el Pla nacional de rehabilitació i 200 milions d’euros aportats per la Generalitat de Catalunya permetran incrementar el nombre d’habitatges rehabilitats.
L’AMB treballa per desenvolupar un model propi d’habitatge públic assequible, innovador i de qualitat que potenciï la cohesió social, disminueixi els desequilibris territorials i millori la qualitat de vida dels habitants metropolitans. Per dur a terme aquest model, l’ens metropolità opera a través de tres grans organismes: l’IMPSOL, que promou habitatge protegit; Habitatge Metròpolis Barcelona, operador mixt amb participació pública i privada; i el Consorci Metropolità de l’Habitatge, en col·laboració amb la Generalitat i els ajuntaments per al suport a la rehabilitació.
